Cinquena jornada del judici del cas Inipro, sobre les presumptes irregularitats de l’Ajuntament de Tarragona durant l’època del socialista Josep Fèlix Ballesteros com a alcalde. És a dir, la suposada contractació d’una empresa que dona nom al cas i que s’hauria fet servir per promocionar l’alcalde i el PSC a les xarxes a través del pressupost de benestar social del consistori. Aquest dimecres hi havia una declaració important. El primer testimoni ha estat gairebé dues hores a l’estrada perquè l’ocasió s’ho valia. Concretament, era la del comandant G82814S, cap de la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de Tarragona de la Guàrdia Civil, que va dirigir la investigació.
L’investigador ha narrat com va encetar les perquisicions, que es van allargar dos anys, arran de la denúncia de Laia Estrada, de la CUP, i la informació que es recollia. Amb una exposició clara, molt serena, fins i tot un punt hieràtica, ha detallat les indagacions, com es va procedir als escorcolls i les estranyes dificultats que van tenir per trobar l’expedient d’Inipro, la documentació incorporada, la informació dels ordinadors dels principals sospitosos i com van obtenir el famós disc dur on van descobrir els mails incriminatoris i que acabarien de reblar el clau sobre una mala utilització d’una adjudicació pública. Una versió calcada a la relatada en la jornada d’ahir per l’informàtic que va trobar el disc dur amb els correus que comprometen els acusats.
Les defenses han dirigit la seva estratègia a buscar i aprofundir els forats de la seva investigació, però han trobat un os dur de rosegar i amb la tranquil·litat de tenir el cas al cap, però sense expressar cap supèrbia ni cap conclusió jurídica, fet poc habitual en els grans judicis per corrupció. De fet, els advocats dels acusats han intentat transformar la investigació en valoracions o especulacions policials sobre indicis que van acabar de reblar amb una prova, com el disc dur, que ja han posat en dubte. Però el comandant, que precisament no seria el millor portaveu de l’una federació de còmics i humoristes, ha estat rotund. Per una banda, el que no sabia o no recordava no ho deia i no es ficava en esbarzers, i delegava donar-hi resposta en els agents de camp que van recollir i analitzar la documentació que han testificat posteriorment. I, per altra banda, des de la seva òptica de cap i coordinador, ha esbossat amb solvència els indicis que van servir per cosir la investigació i aportar els fets al jutge instructor, Elías Gadea, que després seria destinat a l’Audiència Nacional i posteriorment amb plaça del Fons Monetari Internacional.
Un “expedient impossible” i un esborrall amb típex
El coordinador de la investigació ha iniciat el seu relat explicant que la denúncia de la CUP judicialitzada al Jutjat d’Instrucció 1 de Tarragona es basava en els “dubtes” que despertava el contracte entre Inipro i l’Institut de Serveis Socials de Tarragona. Els dubtes emergien sobre “la necessitat del contracte” per potenciar “l’associacionisme entre persones nouvingudes”, sobre el “procés i la direcció de la licitació” i sobre la “realitat dels serveis que s’havien realitzat”. Els guàrdies civils van detectar que tres empreses –Inipro, Itinere i Gallet- havien licitat per obtenir el contracte. Tres societats, de les quals dues eren del mateix grup (Inipro i Itinere), amb apoderats i administradors coincidents, i l’altra estava relacionada, com ara, compartien la mateixa seu social i tenien una raó social diametralment diferent a l’objecte de la negociació.
En aquest context, les perquisicions van continuar amb l’entrada i escorcoll a quatre seus municipals. “Va costar molt trobar l’expedient, semblava l’expedient impossible!”, ha ressaltat. Fins que a darrera hora, una senyora, segons ha especificat un altre dels investigadors, va aparèixer “plorant” que havia trobat l’expedient dins la “funda d’un ordinador portàtil”. Seguint aquest fil, van comprovar que en el llibre de registres de les ofertes de pliques presentades les tres empreses van presentar el mateix dia la seva oferta amb número 49, 50 i 51. La del 51 que corresponia a Gallet va desaparèixer i estava “tapat amb típex”. Les ofertes de Gallet i d’Itinere tenien el mateix assumpte i les mateixes faltes ortogràfiques. Detalls que els van fer pensar que les tres ofertes les havia presentat la mateixa persona.
A més, en els escorcolls van trobar a l’ordinador de la cap d’administració un document de text titulat Comparativa.doc, del 23 de juliol, on ja es feia la valoració de les ofertes tot i que les pliques, presentades el 21 de juliol, no s’obrien fins al 4 d’agost. “S’havia fet una comparativa quan encara no s’havien obert les pliques”, ha argumentat. En canvi, no van trobar res, cap mail o documentació dels ordinadors del gerent de l’INSST, Antonio Muñoz, acusat, tot i que anar a tots els despatxos on havia treballat. No va ser fins el mes de febrer, quatre mesos després dels escorcolls, que l’informàtic Àlex Ricard, li va trucar a les onze de la nit per comunicar-li que havia trobat un disc dur amb material de l’IMMST i que tenia “l’obligació moral” de lliurar-lo. Una narració que coincideix amb l’expressada per Ricard durant la seva testifical. De fet, la guàrdia civil li havia proposat que si trobava alguna cosa els hi comuniqués i així ho va fer, sense que complís cap ordre expressa.
Més dubtes
Per altra banda, els investigadors van adonar-se que hi havia 7 decrets d’alcaldia que justificaven el pagament de 21 factures d’Inipro dels anys 2011 i 2012, amb advertències de l’interventor de l’Ajuntament. En total, 276.000 euros tot i que el contracte inicial era d’uns 61.000 euros. És a dir, es pagaven factures sense suport contractual perquè el termini de l’adjudicació era de desembre de 2010. La resta estaven fora de termini aprofitant la fórmula d’enriquiment injust de l’administració per liquidar les factures.
A la llista dels dubtes, s’hi va afegir la manca de coneixement dels treballadors de l’INSST del personal d’Inipro i quina mena de feina feien. També van comprovar amb l’IDESCAT si hi havia hagut creixement de la població nouvinguda, i al contrari s’apuntava a la reducció, i que les associacions d’immigrants havien passat de 12 a 14 en dos anys de servei. També que les memòries eren “molt vagues”. A tot això, cal afegir la relació dels acusats i els implicats amb el PSC i l’aleshores alcalde. “És molta casualitat”, ha resumit. Un context que va permetre “reconstruir els fets i encaixar-los”.
Furgar en la validesa de la prova
Les defenses han organitzat la seva tàctica en mirar els detalls per afeblir els informes i els atestats policials, de manera reiterativa i fent més voltes sobre els mateixos fets que un gos del sereno, fins al punt que la presidenta del Tribunal ha hagut de recordar que ja s’havien formulat algunes de les preguntes o que el testimoni ja les havia contestades. Per exemple, sobre la manca de necessitat de l’adjudicació. Els guàrdies civils han respost de manera senzilla: “Ho vam investigar perquè ho deia la denúncia”. Però, en cap cas, van desconfiar de la necessitat del contracte perquè tampoc no els corresponia.
Les defenses, però, han incidit sobretot en desvirtuar la troballa del disc dur que podria esberlar tot el cas, la manera en què l’informàtic el va trobar, el va comprovar al seu domicili i el va portar a la comandància. També en si van comprovar del cert quina feina havien fet els treballadors d’Inipro-, el seu currículum i els resultats- i com i de quina manera els van contractar. Una de les defenses, la de Victòria Pelegrín, presidenta delegada de l’INSST, ha fermat la seva línia de defensa, és a dir, no discutir els fets sinó la seva autoria. I aquí hi haurà la mare dels ous de tot plegat, i aviat es podrà comprovar en la quantitat de jornades que resten pendents i, sobretot, les declaracions dels encausats.
