Jornada sisena del judici del cas Inipro, sobre les presumptes irregularitats de l’Ajuntament de Tarragona, a través de serveis socials, quan governava el socialista Josep Fèlix Ballesteros. Una sessió que les acusacions i defenses tenien subratllada amb fosforescent perquè hi testificava el caporal primer de la Guàrdia Civil adscrit a la investigació de delictes econòmics de la Unitat de la Policia Judicial. La seva feina durant la instrucció va ser l’anàlisi dels correus electrònics i de les proves documentals recollides durant les perquisicions. En especial, els mails comprometedors dels principals acusats i, en especial, dels correus trobats en el disc dur que les defenses intenten desvirtuar.
El testimoni ha proposat al tribunal explicar la seva investigació de manera cronològica i partint de dues línies d’investigació que interactuaven: Viladecans i Tarragona. De fet, el cas de la població del Baix Llobregat va ser arxivat per prescripció. Seguint l’esquema dels correus localitzats i la documentació de l’expedient, el caporal primer de la Guàrdia Civil, amb disciplina benedictina i amb el mateix ritme que un cavall de fira, ha exposat els fets que va investigar i les irregularitats que van convenir a destacar en els seus atestats, com ara els indicis que el van fer concloure que l’adjudicació d’Inipro estava més que preparada.
La seva testifical era clau per a les acusacions perquè va ser el responsable d’analitzar la immensa quantitat de correus electrònics requisats. De fet, va seguir fil per randa, gràcies a les comunicacions confiscades, com es va gestar la contractació d’Inipro, teòricament per fomentar l’associacionisme entre nouvinguts però que, segons la tesi incriminatòria, en realitat era per fer propaganda de Ballesteros i del PSC. El caporal primer ha posat com a exemple un correu electrònic de Toni Muñoz, gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarargona (IMSST) i acusat, a l’administrador d’Inipro, ja mort, Ricard Campàs, on l’informa que l’adjudicació serà seva. Dos dies abans d’acabar el termini previst per lliurar les ofertes. La feina de les defenses ha estat intentar demostrar que els seus clients, tot i aparèixer en algun punt de la licitació, o bé complien ordres o bé ignoraven la intenció de la trama. És a dir, intenten rebatre l’autoria.
Des de setembre de 2009
El policia ha detallat que el 15 de setembre de 2009 Campàs va escriure un correu a Gustavo Muñoz, cap de gabinet de Ballesteros i eterna mà dreta de l’aleshores alcalde, per un “tema de dinamització dels barris de Tarragona” que li havia comentat un tal “Òscar” que mai es va poder identificar. Seguint el relat policial, que anava acompanyant amb els correus, Cuadrado va reenviar aquest mail a Muñoz amb qui va acordar una reunió que se celebraria el 17 de setembre. La tesi és que en aquella reunió es va concertar un pla per tal que l’IMSST licités un contracte públic per a un programa determinat però que tenia un altre objectiu, contractar treballadors que es dedicarien principalment a millorar la imatge pública de l’alcalde i el seu govern així com la del PSC.
L’investigador ha assenyalat diversos mails de Campàs a Muñoz posteriors a la trobada amb què adjuntava models de plecs de clàusules i projectes simulats i li demanava informació per ajustar la licitació a les necessitats específiques de Tarragona. El 8 de març de 2010. Campàs va contractar Alejandro Caballero, també acusat, per tal que dirigís la futura tasca licitada. En aquest punt, ha emfatitzat que Caballero es va posar a disposició de Muñoz i Cuadrado per decidir a qui contractarien i els objectius verdaders de la licitació. De fet, mails posteriors puntualitzen com serà la relació laboral i com serà la prestació de serveis.
A continuació, l’abril de 2010, Muñoz va encarregar elaborar un informe que justifiqués la necessitat de la prestació del servei per promoure l’associacionisme entre els nouvinguts i finalment es va convocar el concurs per la contractació del “Servei d’Intervenció i potenciació de l’associacionisme entre la població nouvinguda” per un import de 59.900 euros més IVA. Es van convidar tres empreses, Inipro i Itinere, del mateix grup i una relacionada, Gallet que es dedicava a “qüestions de propietat intel·lectual”. És a dir, pels investigadors un pretext per formalitzar la lliure concurrència.
La licitació
El plec de clàusules es va aprovar i es va estipular un termini fins al 21 de juliol de 2010 per tal que les empreses concertades i convidades presentessin les seves ofertes, les memòries descriptives i el seu pressupost. “Campàs sap el que li caurà a l’examen”, ha descrit el caporal primer. Tant és així, que la policia pels indicis recollits, com ara l’estructura de les ofertes i les errades tipogràfiques, estan convençuts que una mateixa persona va presentar les ofertes. Però a Campàs no li calia patir. Dos dies abans de tancar-se el termini de presentació d’ofertes ja sabia que li adjudicarien.
En concret, un correu del 19 de juliol a les 12:59 que va dirigir Muñoz a Campàs on deia: “En els pròxims dies, abans de la finalització de la setmana rebràs l’adjudicació i quedarà pendent de l’ingrés econòmic per part de l’empresa”. És a dir, que l’advertia que li adjudicaven el concurs, abans fins i tot de tancar el termini de presentació de les ofertes i només quedaria pendent el pagament de la fiança. En definitiva, que tot estava dat i beneit. L’objectiu de les defenses ha estat separar-se del tràmit inicial de la contractació i intentar desvincular-se de la compromesa prova documental recollida. D’aquí la persistència en expurgar de la causa el disc dur d’on va sorgir tots els mails incriminatoris. Ara, l’expectativa és parar l’orella als pèrits previstos pel final de les testificals.
