Un interrogatori judicial sempre és complicat. Però si el testimoni és qui ha trobat la prova incriminatòria principal i, a més, és informàtic, la complexitat agafa dimensions de terabyte. La prova ha estat la jornada d’aquest dimarts del cas Inipro, el sumari sobre les presumptes irregularitats a l’Ajuntament de Tarragona, a través de l’Institut Municipal de Serveis Socials de la ciutat (INSST), amb el socialista Josep Fèlix Ballesteros com a alcalde i que ara seu al banc dels acusats. Una sessió esperadíssima perquè seia a l’estrada, Àlex Ricard, l’informàtic de l’Institut Municipal de Serveis Socials, que va trobar el disc dur on rauen la majoria de correus electrònics que ajuden a articular l’acusació del ministeri fiscal i de l’acusació popular de la CUP que portat el pes del cas des de les primeres sospites.
L’estratègia de les defenses ha estat clara des del primer moment: afeblir com es va localitzar l’aparell i tots els arxius informàtics que basteixen la tesi acusatòria utilitzant el principi de contradicció. Això és una tàctica que busca jugar amb la memòria, les expressions i el llenguatge per afeblir la rotunditat expressiva d’un testimoni. Una prova que gaudirà de quatre testimonis més, els agents de la Guàrdia Civil que van recollir el disc dur i els que van analitzar els continguts dels correus i la resta de documentació incriminatòria.
Quatre testimonis
En resum, Ricard ha vingut a explicar com va trobar de “rebot” la documentació. I ho ha fet, amb l’estil habitual dels informàtics, és a dir, amb raonaments binaris i tècnics allunyats, i en contrast, amb la versatilitat i la flexibilitat del dret. Tant és així, que hi ha hagut parts oníriques dels interrogatoris que recordaven el clàssic acudit del senyor que telefona a l’informàtic perquè no li funciona el router de casa. Quan l’informàtic li pregunta quins llums té encesos, el senyor li respon “el de la cuina i el passadís” i l’informàtic li respon: “deixi-ho estar, ara vinc cap aquí”.
Per altra banda, avui també ha estat el torn de tres testimonis més. En concret, treballadores dels Serveis Socials que havien coincidit amb Mario Burzini i Cècilia Magini, tots dos treballadors d’Inipro, processats a títol lucratiu en tant que cobraven per fer una tasca amb l’atenció dels nouvinguts, però, a criteri de les acusacions, treballaven per fer propaganda electoral a les xarxes de Ballesteros i del PSC. De fet, els mails interceptats per la Guàrdia Civil, corresponen a aquests treballadors amb el seu cap, Alejandro Caballero, que a l’hora rebia ordres del cap de gabinet de l’alcalde, Gustavo Caballero.
Una treballadora de les treballadores del centre, Pilar Samitier, la conserge de la seu l’INSST, ha reconegut que cap dels treballadors fitxava i, que, per tant, no es duia un control de les tasques ni l’horari que feien Magini i Burzini. “Entraven i sortien”, ha assenyalat per afegir que no hi anaven cada dia. Un fet que les defenses han aprofitat per emfatitzar, i fer dir als testimonis, que també treballaven fora de l’oficina perquè s’havien de relacionar amb els nouvinguts. Un dels gols per a les defenses és que Pilar havia exposat que els dos treballadors d’Inipro no anaven als sopars de Nadal ni d’empresa, però després li han fet recordar que sí. Una altra treballadora, Andrea Suñé, ha reconegut que tots dos havien participat en alguna reunió amb els programes socials de l’Ajuntament.
Una troballa de “rebot”
La declaració de l’informàtic ha començat després que la temperatura de la sala de vistes de l’antiga presó de Tarragona s’escalfés. No per interrogatoris capciosos o agressius, sinó perquè la presidenta del tribunal, Maria Espiau ha fet abaixar l’aire condicionat, a la vista dels calfreds dels togats. Ricard ha recordat que fa 22 anys i mig que treballa com a informàtic a l’INSST i que remena els ordinadors dels 155 treballadors de la institució. De fet, el primer testimoni de la jornada, Cèlia López, ha narrat al tribunal un element de context important per entendre l’entrada de l’informàtic. En síntesi, que treballava davant de la taula de Muñoz i, un dia va arribar a l’oficina, i no hi era ni en Muñoz ni el seu ordinador. Havien desaparegut, però no li va donar més importància perquè van creure, juntament amb una altra companya, que ja l’havien traslladat a un altre destí. L’ordinador i el seu destí ha estat protagonista de la resta del matí.
Així, l’informàtic, a preguntes de la fiscalia, ha relatat que la Guàrdia Civil, l’octubre de 2015, li va demanar una còpia del compte de correu d’Antoni Muñoz, el director de l’entitat que hauria concertat la contractació d’Inipro. Una petició que no va poder complir perquè Muñoz ja feia temps que havia marxat de l’INSST cap Salut i el seu ordinador amb ell, com havia explicat la Cèlia. En aquesta línia, ha especificat que els mails quedaven guardats en l’ordinador -aleshores PC de torre i no portàtils- i que, en tot cas, es guardava una còpia de seguretat en un disc dur a part. Un aparell que esborrava a través d’un programa els arxius anteriors relacionats cada vegada que s’incloïen de nous. Però la causalitat va voler que rebés una incidència d’un centre d’atenció ubicat al barri de Ponent. Una incidència que li havien comunicat, com no podia ser d’una altra manera amb un informàtic, per “mail”. La incidència la va rebre abans d’anar a declarar davant del jutge instructor, pel mateix cas Inipro. Després de la seva testifical, causalitats de la vida, va anar a resoldre la incidència i, de retruc va aprofitar per revisar el disc dur que feia de magatzem de les còpies de seguretat dels ordinadors d’aquell centre. Va ser aleshores quan es va adonar que el disc dur no funcionava i se’l va endur cap a casa seva per arreglar-lo.
Un cop canviada la font d’alimentació, un transformador de 12 volts, va comprovar el seu funcionament i va veure que “girava”, és a dir, que es posava en marxa. Així va comprovar els arxius i les carpetes que s’hi havien guardat i es va adonar que n’hi havia una que posava “INSST”. Sorprès la va mirar i va constatar que hi havia una carpeta amb els correus guardats de Muñoz i que, l’endemà va portar a la Comandància de la Guàrdia Civil, arran de l’ordre que havia rebut que si trobava alguna cosa els hi fes arribar. “M’ho vaig trobar de rebot”, ha ressaltat. L’explicació és que aquest disc dur es devia portar al centre de Ponent provinent de la central de la seu d’Imperial Tarraco quan es va obrir la delegació i no es va formatar perquè en aquella època “el procés era molt lent”.
Les defenses, a l’atac
Les casualitats i la singularitat del dia que va trobar el disc dur amb la informació, amanides amb la importància de la prova aportada al procediment per Àlex Ricard, ha fet posar les defenses en posició de combat. Fins al punt que la magistrada presidenta, amb un to d’institutriu suïssa, ha demanat calma als advocats per rebaixar el to, la forma i la manera de construir i formular les preguntes. “Això no és manera de preguntar” o bé “deixi al testimoni que traslladi la informació i no ho faci vostè”. L’objectiu de la magistrada ha estat evitar que el testimoni esdevingués “el centre de la controvèrsia processal” perquè, al capdavall, qui valorarà la validesa i el rigor de la prova és el tribunal i així ho ha fet saber a les parts amb ferma delicadesa.
Les defenses sabien perfectament el que es feien: posar en dubte la validesa de la prova, la manera amb què es va obtenir i la seva cadena de custòdia i la seva traçabilitat. De fet, va ser un dels comuns divisors de les qüestions prèvies de les defenses, anul·lar aquesta prova. El fet que l’informàtic “trobés de rebot el disc dur” tot just després de declarar davant del jutge, se l’emportés a casa, el reparés i el portés a la Guàrdia Civil ha estat carnassa per a les defenses per piconar la prova i el testimoni utilitzant el principi de contradicció fregant el joc antireglamentari. Però l’informàtic ha aguantat bé l’envestida d’hora i mitja d’interrogatori i ha evidenciat dues coses. La seva troballa casual és plausible i, per altra banda, l’escàs nivell informàtic dels que portaven la toga que semblava no arribar allò que en diuen “nivell usuari”.
Ara bé, la defensa del cap de gabinet de Ballesteros ha incidit especialment en les contradiccions amb la declaració de l’informàtic en instrucció. Però, Ricard ha justificat el que s’entenia per contradiccions en les especificitats del llenguatge informàtic, és a dir, l’argot, i que els sistemes operatius i d’emmagatzematge no són iguals a octubre de 2026 que l’octubre de 2015. En tot cas, les defenses s’han esforçat a debilitar la troballa de “rebot” amb el contingut dels mails incriminatoris on es comunicaven els acusats i detallaven les accions que duien a terme a través de la seva contractació per Inipro a l’Ajuntament per defensar la gestió de Ballesteros i del PSC al consistori a través de les xarxes socials. La possibilitat de manipulació del disc dur que se l’havia endut a casa i la cadena de custòdia de l’aparell d’emmagatzematge. Ras i curt, que la prova no és fiable perquè l’origen és dubtós, es podia haver manipulat i no compleix les garanties legals. És una nansa molt valuosa per poder obrir una finestra d’oportunitat a les defenses. Caldrà esperar què diuen els agents i els pèrits de la Guàrdia Civil perquè el tribunal se’n faci una idea, tot i que l’informàtic, lluny d’arronsar-se, ha defensat la manera com ho va trobar i la veracitat del seu contingut. Un contingut que va ser or per a les acusacions.
