La justícia europea donarà el vistiplau de la llei d’amnistia. Aquest és el convenciment del gran think tank geoestratègic de l’Estat espanyol, el Real Instituto Elcano, que presideix Felip de Borbó amb quatre ministres al patronat així com els expresidents espanyols. Així ho indica el seu influent informe anual de prospectiva Espanya al món el 2026: perspectives i desafiaments, que es va presentar aquest dimecres i al qual ha tingut accés El Món. Segons aquest document, coordinat per Ignacio Molina i Pablo del Amo, investigadors principals de l’entitat, apunten que les qüestions prejudicials presentades per diversos tribunals serviran per avalar la llei de l’oblit penal per a l’independentisme.
En concret, en el punt sobre la “qualitat democràtica i l’estat de dret a Espanya”, els analistes conclouen que Espanya és vista com una “democràcia d’alta qualitat” tot i que no amb el mateix índex que els darrers anys. En tot cas, l’informe destaca la “intensa crispació política interna i certs desenvolupaments negatius relatius a la divisió de poders i la corrupció”. Ara bé, sí que subratlla que “segurament” el “principal focus exterior” per a la qualitat democràtica serà “la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la llei d’amnistia vinculada al procés català”.
En aquest context, el document subratlla que “en línia” amb les conclusions avançades el novembre passat per l’advocat general, “no sembla que hi hagi desautorització a Espanya per l’ús instrumental d’aquella norma, encara que potser es lamenten algunes de les implicacions que ha tingut per a la separació de poders”. Per altra banda, els analistes recorden que serà una resolució que topa amb la resta de processos oberts davant la justícia espanyola que han avalat l’acció de la judicatura espanyola en el cas català.
El TEDH, figues d’un altre paner
Per altra banda, l’informe esmenta de manera destacada les resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que han desestimat les peticions dels líders del Procés. Així enumera, les sentències que desestimen la vulneració de drets a Jordi Sánchez i Jordi Turull per la presó preventiva imposada o bé els casos de l’expresident del Parlament, Josep Costa que denunciava les resolucions del Tribunal Constitucional que van impedir reobrir el debat sobre la independència de Catalunya al Parlament de Catalunya. En el mateix sentit, l’Elcano conclou que a Espanya el “conflicte al voltant de l’amnistia es canalitza mitjançant sentències respectades del Tribunal Constitucional i del TJUE, que tenen límits, corregeixen excessos i tanquen una dècada de contenciós català”.
