Finalment, Europa no ens mira o si ens mira, no ens mira com ens pensàvem. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha dictat aquest matí una sentència on opina que no es van vulnerar de drets fonamentals polítics i de representació que van denunciar l’exvicepresident del Govern i actual líder d’ERC, Oriol Junqueras, l’exconseller de Presidència Jordi Turull i de l’expresident de l’ANC i exsecretari general de Junts Jordi Sánchez. De fet, els magistrats resolen així un dels punts més tèrbols de la instrucció judicial de la causa judicial contra els líders independentistes del Procés.
En concret, els togats europeus desestimen les demandes presentades per tots tres, i que el mateix tribunal va agrupar, amb les quals reclamaven el reconeixement de la vulneració l’article 3 del Protocol número 1, és a dir, el dret a les eleccions lliures, per la seva detenció en contextos electorals o de debat d’investidura ordenada pel jutge instructor de la causa del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena. El Tribunal considera que la magistratura espanyola va aplicar la llei amb totes les garanties de drets polítics aplicades.
Sense vulneracions
El TEDH recorda que les tres demandes, que s’han unificat en una única sentència, “sorgeixen en el context del procés d’independència de Catalunya” i en la “detenció preventiva” dels tres demandants en un context electoral o quan estaven a punt de ser investits en càrrecs institucionals, com va ser el cas de Turull o de Sànchez, en la investidura fallida per a la presidència de la Generalitat del mes de març de 2018, així com la impossibilitat que Junqueras agafés l’acta de diputat. Els togats, durant el procés, han emfatitzat la condició de polítics institucionals de Junqueras i Turull en l’època dels fets i la condició de líder social de Jordi Sànchez, com a president d’una entitat “que promocionava la independència de Catalunya”.
Així, els magistrats de cúria europea han decidit que la detenció preventiva de tots tres no va suposar una restricció de la seva llibertat d’expressió i dels seus drets de representació política. Tots tres, davant un tribunal que emfatitza la seva relació amb el Procés i el referèndum del Primer d’Octubre, van al·legar la vulneració de l’article 5 del Conveni, que correspon al dret a la llibertat i la seguretat jurídica; de l’article 10, que determina la llibertat d’expressió i sobre l’extralimitació de l’ús de restriccions als drets de l’article 18. En el mateix paquet, els advocats defensors van incloure la vulneració de l’article 3, en tant que es van pervertir les eleccions lliures i el seu resultat. Ara la cúria europea no hi veu cap vulneració.
Les conclusions
Pel que fa a la concreció dels magistrats en la seva resolució raonen sobre la legalitat de la detenció preventiva. En aquest sentit, indiquen que “les autoritats espanyoles van havien sospesat els diversos interessos en joc d’una manera que no es podia qualificar d’arbitrària i sense interferir en la lliure expressió de l’opinió del poble”. La detenció preventiva de Jordi Sánchez, el rebuig de les seves sol·licituds de llibertat temporal i la seva suspensió del seu càrrec de membre del parlament no havien, per tant, estat incompatibles amb l’essència mateixa del seu dret en virtut de l’article 3 del Protocol núm. 1 a ser elegit i a ocupar un escó al Parlament”, detallen. “Per tant, no hi havia hagut cap violació
Un raonament que comparteixen amb el cas de Junqueras i Turull. Precisament, en el cas del secretari general de Junts afegeixen que “els tribunals nacionals havien proporcionat raons “rellevants” i “suficients” per a la seva conclusió que la detenció preventiva ordenada el 23 de març de 2018 es basava en una sospita raonable que el demandant havia comès un delicte penal i que hi havia motius raonables per creure
que la seva detenció preventiva era necessària per garantir la seva presència al judici i evitar que reincidís, a fi de preservar l’ordre constitucional”.
Per altra banda, el TEDH destaca que tots tres van poder formar part de les llistes electorals al Parlament, als comicis del 21 de desembre de 2017. El fet que es proposessin com a candidats i es bloquegés per la seva presó preventiva no demostra cap vulneració del dret a unes eleccions lliures. Els togats no veuen que la justícia espanyola hagués mantingut la presó preventiva per tal de “silenciar-los com a representants d’una alternativa política i intimidar-los perquè abandonessin les seves activitats polítiques”.
