Manifest dels membres del sector considerat progressista del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a un dia de l’obertura solemne de l’any judicial, que se celebrarà aquest dijous a la seu del Tribunal Suprem. El comunicat, al qual ha tingut accés El Món, demana que el discurs que ha de pronunciar la presidenta del CGPJ, Isabel Perelló, defensi la “independència judicial” però sempre que vagi “acompanyada de responsabilitat i rendició de comptes”. De fet, els membres progressistes del Consell, si bé defensen la justícia com un poder independent, també admeten que no pot ser un poder massa independent i que ha de passar comptes i admetre la crítica.
L’escrit reclama que l’obertura de l’any judicial “no es converteixi en una mera exposició de xifres, avenços organitzatius i greuges amb altres institucions de l’Estat”. En aquest sentit, apunten que “la creació de places judicials, l’ampliació de les oposicions a la carrera judicial i fiscal i el desplegament dels tribunals d’instància són passes positives, però han d’anar acompanyats d’iniciatives que ha d’assumir el mateix CGPJ per afrontar les demores, les disfuncions estructurals i el deteriorament de la confiança de la ciutadania, marcant uns objectius i un full de ruta clar”. Precisament, incideixen en els problemes que arrosseguen les jurisdiccions civil, social i mercantil, sobretot en grans concentracions urbanes.
Per als membres progressistes del CGPJ, el discurs ha d’incloure que el recordatori que el “Consell ha d’assumir responsabilitats pròpies, formular compromisos concrets i verificables i situar la igualtat, la protecció de les persones vulnerables, la transparència i la col·laboració lleial entre les institucions al centre de la resposta a les deficiències”. El manifest el signen Ángel Arozamena Laso, Lucía Avilés Palacios, Ricardo Bodas Martín, Esther Erice Martínez, Bernardo Fernández Pérez, José Mª Fernández Seijo, Inés Herreros Hernández, Luís Martín Contreras i Argèlia Queralt Jiménez.
La independència judicial, amb cura
Els membres del Consell sentencien que “la defensa de la independència judicial ha d’anar acompanyada de responsabilitat i de rendició de comptes”. “La independència no exclou la crítica legítima a les resolucions judicials ni es pot utilitzar per evitar l’anàlisi de les disfuncions”, alerten. D’aquesta manera, insisteixen que “només es pot consolidar en un marc de respecte a la discrepància, transparència en l’actuació i explicació comprensible de les decisions”. Una dura etzibada contra la bunquerització judicial.
“La confiança ciutadana en la justícia es troba seriosament malmesa”, emmarquen i es mostren inquiets perquè “recuperar-la requereix una institució capaç d’escoltar el descontentament, reconèixer els problemes i explicar amb claredat tant les actuacions com les raons que les sustenten”. “Una justícia que no es comunica amb transparència s’afebleix com a servei públic i com a pilar de l’estat de dret”, conclouen.
Autocrítica i responsabilitats
El document reclama a Perelló que el CGPJ també faci “autocrítica” per les “disfuncions estructurals de la justícia”, com ara les dilacions, i que no s’escudi en la batussa amb altres institucions o en la manca de recursos. En aquest sentit, demana “responsabilitat” i treballar amb “rigor, accessibilitat i atenció efectiva a les necessitats de la ciutadania” amb compromisos concrets que siguin “avaluables”. També reivindiquen que la justícia, a més de resoldre conflictes, protegeixi la igualtat, les dones -davant la xacra de la violència de gènere- i les persones vulnerables.
Per altra banda, posa deures al CGPJ per tal d’avaluar les millores. Així, proposen “establir un marc transparent sobre les càrregues de treball; la reducció dels terminis de tramitació; la millora dels sistemes de seguiment i rendició de comptes; l’ajustament de l’organització dels tribunals d’instància i dels serveis comuns; el tractament diferenciat de la litigació en massa; i la incorporació de noves tecnologies amb garanties de transparència, supervisió i absència de biaixos”.
