El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) considera que l’avantprojecte de reforma de la Llei Orgànica de Protecció Integral de la Infància i l’Adolescència davant la Violència (Lopivi) consolida l’evolució del sistema de protecció de la infància cap a un model basat en el reconeixement ple dels drets dels menors, reforçant l’interès superior del menor, el principi de diligència deguda, la perspectiva d’infància i la vulnerabilitat interseccional com a eixos del nou marc d’actuació judicial.
En l’informe sobre l’avantprojecte, l’òrgan de govern dels jutges sosté que l’ordenament jurídic ha evolucionat des d’una concepció assistencial de la infància cap al reconeixement dels infants i adolescents com a titulars plens de drets, en línia amb la Convenció sobre els Drets de l’Infant i l’evolució del dret internacional.
El CGPJ destaca que la principal transformació de l’avantprojecte consisteix a convertir l'”interès superior del menor” en un autèntic criteri operatiu per a l’adopció de decisions judicials i administratives. En aquest sentit, afirma que la Lopivi “deixa de configurar-se exclusivament com una norma de prevenció, detecció i protecció davant la violència per aproximar-se a un veritable estatut de garanties dels drets fonamentals de les nenes, nens i adolescents víctimes de violència”.
L’informe afegeix que aquest interès superior s’haurà de determinar de manera formal, mitjançant una avaluació individualitzada que motivi la ponderació dels drets en conflicte, les conseqüències de la decisió i les raons per les quals la solució adoptada respon a l’interès superior de la persona menor d’edat, que haurà de prevaldre.
Així mateix, el Consell considera que la “participació efectiva” del menor constitueix un dels elements essencials per determinar aquest interès superior i avala que la seva opinió sigui recollida i valorada en totes les decisions que l’afectin, eliminant l’edat com a obstacle per a l’exercici d’aquest dret, sempre amb les adaptacions necessàries a les seves circumstàncies i grau de desenvolupament.
Un altre dels pilars de la reforma és la incorporació del “principi de diligència deguda”. El CGPJ assenyala que aquest estàndard obliga els poders públics i els operadors jurídics a actuar amb agilitat, proactivitat i eficàcia per prevenir, investigar, perseguir i reparar els actes de violència contra menors, i adverteix especialment que el pas del temps durant la infància i l’etapa evolutiva en què es trobi el menor pot provocar conseqüències irreversibles per al seu desenvolupament.
L’informe també valora la “perspectiva d’infància”, entesa com aquella que té en compte les característiques, preocupacions i necessitats dels menors d’edat com a element central de les actuacions que els afecten, així com el concepte de vulnerabilitat interseccional, en considerar que la vulnerabilitat especial d’un menor no depèn exclusivament d’un únic factor, sinó de la interacció entre circumstàncies personals, familiars i socials com la discapacitat, l’edat, el trauma o la violència prèvia.
En aquest context, el CGPJ destaca el model Barnahus, que impulsa una resposta especialitzada en un entorn segur i adaptat, com una referència per avançar cap a una justícia adaptada a la infància. Aquest model concentra en un únic espai la intervenció judicial, policial, sanitària i psicològica per evitar la victimització secundària i reduir l’impacte del procés judicial sobre les víctimes menors d’edat.
L’òrgan de govern dels jutges també avala la prohibició d’utilitzar en els procediments judicials plantejaments o criteris sense aval científic que presumeixin interferència o manipulació adulta, com l’anomenat síndrome d’alienació parental o qualsevol de les seves reformulacions. L’informe recorda que tant l’Organització Mundial de la Salut com el mateix CGPJ i la Lopivi han rebutjat expressament aquesta teoria per manca de base científica i pel seu ús freqüent per desacreditar el testimoni dels menors.
Juntament amb aquestes valoracions, el CGPJ formula diverses observacions tècniques sobre l’avantprojecte, entre les quals la necessitat de reforçar la seguretat jurídica del nou règim sancionador, concretar determinats conceptes i millorar alguns aspectes de tècnica legislativa, tot i considerar que la reforma suposa un avenç en l’enfortiment de les garanties de protecció de la infància i l’adolescència davant la violència.
