Aquest dimecres, en una inèdita roda de premsa, la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso, defensava l’ús de la llengua catalana als tribunals. De fet, proposava als jutges que coneixen i usen la llengua a fer una mena de mantinc el català en l’exercici de les seves funcions, però a més, apuntava un acord entre el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Generalitat per fer classes de català als jutges i magistrats que exerceixen a Catalunya.
Just l’endemà, el CGPJ ha comunicat oficialment aquests cursos, pactats per la presidenta del Tribunal Suprem, Isabel Perelló, amb el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler. Però la sorpresa ha estat que els cursos ja comencen amb el peu fora de l’estrep perquè diferencien el català del valencià, és a dir, sense respectar la unitat de la llengua. “S’oferiran cursos per a l’aprenentatge del català, seguint la línia iniciada en 2024 amb altres llengües cooficials com el valencià o el gallec”, anuncia el Consell a través d’un comunicat fent aquesta distinció dins la mateixa llengua.
Millorar la “capacitació”
De fet, Perelló i Espadaler han signat dos convenis. Un té com a objectiu organitzar cursos, seminaris i activitats amb els jutges que actuen a Catalunya. I l’altre és específic per a la llengua. Així, aquest conveni busca “complementar i millorar la capacitació en l’ús de la llengua catalana, així com l’adquisició de les competències que són requerides per al millor desenvolupament de l’activitat professional”. Per dur-ho a terme preveu dues activitats en dos nivells. Per una banda, “un d’iniciació, que correspon al nivell A2 del Marc europeu de referència, i per l’altre, un “d’usuari independent, que correspon al nivell B2 d’aquest Marc”.
Els cursos tindran vuitanta hores de classe en línia, amb professor, i vint hores de treball autònom guiat per un tutor. Cada classe tindrà una durada de dues hores i s’impartiran dos dies a la setmana en horari de tarda. “L’objectiu del curs d’iniciació és que l’alumne aconsegueixi un domini bàsic dels usos de la llengua que li permetin desenvolupar les habilitats de comprensió i producció orals, per poder resoldre en català les necessitats fonamentals de la vida quotidiana”, argumenta el Consell.
Que l’alumne es pugui expressar
Pel que fa al curs del B2, l’objectiu segons el conveni signat és “que l’alumne pugui expressar-se d’una manera bastant precisa, fluida i correcta”. Fins i tot, apunta que pugui “entendre textos de tipus divers; escriure textos descriptius, narratius o discursius i aconseguir una comprensió general de textos orals en registre col·loquial o de formalitat mitjana, com diàlegs, notícies, converses”. “Així mateix”, prossegueix la descripció, “es pretén que sigui capaç d’organitzar i regular el mateix discurs, d’interactuar amb l’interlocutor per a resoldre una tasca i de conversar sobre un tema d’interès general”.
“És la primera vegada”, anuncia el CGPJ amb entusiasme, que en els plans de formació contínua s’oferiran cursos per a l’aprenentatge del català, seguint la línia iniciada en 2024 amb altres llengües cooficials com el valencià o el gallec”. “A aquests cursos poden accedir-hi tots els integrants de la carrera judicial, independentment del seu lloc de destinació, així com els i les alumnes de l’Escola Judicial”, remarca el comunicat del Poder Judicial.
