Més pressió a l’ambient polític per part de l’elit de la judicatura espanyola. Si ahir el Tribunal Suprem dictava una resolució amb la qual citava com investigats el president a l’exili Carles Puigdemont i el secretari de la Mesa del Parlament, el republicà Ruben Wagensberg-actualment a Suïssa-, en la causa del Tsunami Democràtic, ara és el torn de l’Audiència Nacional. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón ha remès a les defenses dels investigats que estan compareguts perquè en el tràmit de 24 hores informen d’una adreça per citar-los i requereix a la “força pública” que esbrini el parador de tres investigats més que no estan compareguts: Jesús Rodríguez, Jaume Cabani i Nicola Flavio Flogia. La intenció és portar-los a l’Audiència Nacional els pròxims dies amb l’acusació de terrorisme.
Aquesta mesura implica que el magistrat ja té previst citar-los de manera imminent per tal que prestin declaració. De moment, les defenses han rebut aquest matí la providència judicial i sospesen algun tipus de resposta processal. Tot i que és complicat, a la vista que la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional ha avalat totes les passes que ha fet García Castellón amb l’ajuda definitiva de la sala Penal del Tribunal Suprem que ha decidit obrir causa contra Puigdemont i Wagensberg i també citar-los. Aquesta vegada, amb un calendari més clar, entre el 17 i 21 de juny, i, si els investigats ho volen, per videoconferència. Una situació absolutament inèdita en les causes contra l’independentisme i més quan tenen caràcter internacional.
Dos tipus de processat, segons el jutge
La resolució d’aquest matí que reclama “adreces inequívoques” dels processats el jutge distingeix dos tipus de processats. Per una banda, els que estan formalment compareguts amb advocat o advocat i procurador. Aquests serien el cas de Marta Molina, Josep Alay, Oriol Soler, Oleguer Serra, Marta Rovira, Xavier Vendrell i Josep Campmajor que són requerits via professional. I, per altra banda, els que no estan compareguts formalment -Rodríguex, Cabani i Flogia-. En aquest cas requereix que sigui la força pública qui informi sobre el seu parador, en el cas d’aquesta instrucció, la Unitat Central Especial 3 del servei d’Informació de la Guàrdia Civil.
El cas, doncs, avança en paral·lel amb la dificultat de la negociació al Senat de la llei d’amnistia i el clima electoral de la política espanyola marcat per les eleccions basques i les eleccions al Parlament de Catalunya. La decisió de l’Audiència Nacional avui i del Suprem ahir és una mostra concloent que l’estratègia judicial continua sense embuts malgrat la possibilitat de l’aplicació a tres mesos vista de la llei de l’oblit penal per l’independentisme.
