“La seva insatisfacció personal, la seva nacionalitat d’origen i el fet que la major part de la família segueix residint al Marroc constitueixen un risc greu de seguretat, ja que es considera que la seva lleialtat a Espanya i al CNI, com a mínim, es pot valorar com a incerta, per la qual cosa quedaria seriosament i indefectiblement compromesa si aquests factors són detectats i utilitzats pels SI (serveis d’intel·ligència) marroquins”. Això diu l’informe de la Divisió de Personal del 22 d’agost de 2023 que va servir a la secretària d’Estat directora del Centre Nacional d’Intel·ligència, Esperanza Casteleiro, per acomiadar un agent dels serveis secrets espanyols.
Una decisió basada en la “pèrdua de confiança” dels serveis d’intel·ligència espanyols en l’agent per la seva proximitat amb al Marroc. L’agent va ser apartat del servei el 30 d’agost de 2023, vuit dies després d’informe, però un llarg camí administratiu i judicial l’ha portat fins a la secció cinquena de la Sala del Contenciós Administratiu de l’Audiència Nacional, que ha avalat la decisió en una sentència del passat 4 de març a la qual ha tingut accés El Món. El ja exespia, que havia de participar en missions al Kurdistan -en la part situada administrativament a Síria-, encara té la possibilitat de recórrer davant del Tribunal Suprem la decisió. L’agent es va defensar al·legant que tenia “prou capacitat tècnica” i que la decisió de la direcció del CNI no estava prou motivada, era gairebé secreta i, per tant, vulnerava els seus drets fonamentals.
El CNI ho ha fet bé, segons l’Audiència Nacional
La sentència de l’Audiència Nacional, de només sis pàgines, recull la ràpida seqüència temporal dels fets. Arran de l’informe del 23 d’agost -que es va desclassificar en part a petició del Jutjat Central del Contenciós Administratiu número 10, primera instància del recurs administratiu-, el 30 d’agost l’espia va perdre la seva condició de “personal estatutari temporal del CNI”. La decisió es va recórrer a la justícia i, després del seu pas pel Jutjat Contenciós de Madrid, el Tribunal Superior de Justicia va determinar que la competència era de l’Audiència Nacional. El titular del Jutjat Central 10 del Contenciós Administratiu va confirmar la legalitat de l’acomiadament.
Els dos tribunals coincideixen a argumentar que, a la vista dels informes interns elaborats per La Casa -nom que rep el CNI en l’argot de la seguretat-, la decisió d’extingir la relació de feina estava “ben motivada des del punt de vista formal i material”. En tot cas, els magistrats consideren que la prova aportada per l’exagent “no desvirtua” les raons que van justificar el seu acomiadament. Unes raons que la judicatura entén que n’ha tingut “prou coneixement” malgrat el caràcter reservat de molts documents de l’expedient atès el contingut dels seus escrits i recursos tant en via administrativa com judicial.
No les tenien totes
L’exespia, però, va incidir en el seu recurs en el seu origen com a motiu principal per al cessament de la relació amb el CNI. Els tribunals no només no ho veuen així, sinó que a més ho justifiquen. En aquest sentit remarquen que en els llocs on estava integrat l’agent “precisen d’una extrema confiança durant tota la relació laboral per seguir vinculats al CNI”. Per això argumenta que calguin “avaluacions psicològiques” com a les que era sotmès l’espia, cada cert període de temps, per avaluar no només les seves condicions tècniques sinó els “atributs específics que resulten determinants per a un desenvolupament adient de funcions particularment delicades dins el CNI”.
D’aquí que els magistrats facin constar i emfatitzin el darrer informe d’avaluació psicològica de l’agent que es va avaluar a la Junta Extraordinària del 29 d’agost de 2023, un dia abans de signar la resolució que l’acomiadava del Centre per la seva manca “d’idoneïtat”. “Els resultats obtinguts durant la investigació (…) es consideren rellevants per a la seguretat del CNI i les persones que treballen al Centre, ja que les seves manifestacions i comportaments revelen que no acata la normativa interna, no compleix el deure de reserva, busca el seu propi interès i no sent estima, ni respecte, per la institució, els seus caps i companys i fins i tot el membre del CNI amb què conviu”, assegura l’informe.
“Aquestes circumstàncies, juntament amb la seva insatisfacció personal, la seva nacionalitat d’origen i el fet que la major part de la família segueix residint al Marroc, constitueixen un risc greu de seguretat, ja que es considera que la seva lleialtat a Espanya i al CNI, com a mínim, es pot valorar com a incerta, per la qual cosa quedaria seriosament i indefectiblement compromesa si aquests factors són detectats i utilitzats pels SI (serveis d’intel·ligència) marroquins“, conclouen. Per tant, el CNI va “perdre la confiança” en l’agent i va considerar que era un risc que fos captat pels serveis d’intel·ligència del Marroc, un país que ara, segons l’excap de l’Estat Major de la Defensa espanyol, el general de l’Exèrcit de Terra, Fernando Alejandre, és “una amenaça certa i clara”.
