Moviment dels advocats del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) en defensa de la conservació de les pintures murals de Sixena. Els lletrats de la institució han presentat un nou escrit davant la titular del Jutjat de Primera Instància número dos d’Osca amb el qual el mateix director del museu, Josep Serra, s’ofereix a la jutgessa per explicar els riscos del trasllat. L’escrit, de quinze pàgines i al qual ha tingut accés El Món, és una manifestació sobre el compliment voluntari de la sentència que obliga al trasllat de les pintures murals.
“Un escrit que no és el primer ni, ben segur, serà l’últim”, asseguren des del MNAC. En aquest sentit, la defensa del museu insisteix que vol complir la resolució confirmada pel Tribunal Suprem però que es troba amb una “paradoxa”, i és que el seu compliment comporta un “risc per a les obres”. Una diferència substancial amb el conjunt de les pintures “profanes” que també formen part del paquet a retornar i que, tècnicament, no presenten cap problemàtica de conservació.
Disponibilitat per a una reunió tècnica
En l’escrit, el director “mostra la seva més absoluta disponibilitat per mantenir amb la jutgessa una reunió de contingut exclusivament tècnic”. Una trobada, que la defensa del MNAC detalla que si la jutgessa “ho estima convenient, pugui proporcionar una informació més completa i detallada, sense perjudici, que amb caràcter periòdic es posin en coneixement del jutjat i de les parts l’evolució dels treballs desenvolupats pel MNAC”.
En aquesta línia, el Museu reclama aportar els “estudis realitzats fins ara”. Uns informes que “no són només de caràcter descriptiu, sinó que amplien la informació quantitativa i la localització de les incidències detectades”. “Aquests estudis no fan sinó corroborar les conclusions expressades amb anterioritat a propòsit de la fragilitat d’aquestes pintures i el risc cert de fer-les malbé de forma irreparable en la seva retirada i trasllat posterior”, afegeix.
Fer un diagnòstic
En el manifest de compliment, el MNAC explica que cal tenir un diagnòstic complet, amb una sèrie d’estudis que ara com ara “ratifiquen que les pintures són fràgils” i la seva manipulació per un trasllat comporten “danys certs i irreparables”. “Quan més ho mirem, més evident és la fragilitat dels murals”, detallen des del Museu. Per això, el MNAC primer demana tenir un “diagnòstic” pel qual ja fa dies que treballen. A més, volen que el jutjat tingui present una visió general de les normes europees de conservació i els protocols actuals en el moviment d’obres, que comporten una “anàlisi dels riscos” en cada fase, és a dir, desmuntatge, trasllat i muntatge. És a dir, complir amb el que l’escrit qualifica “els més elevats estàndards de protecció que regeixen les intervencions i les actuacions dels museus”.
D’aquí que requereixen al jutjat que per dur a terme aquests estudis necessiten saber les condicions del lloc de rebuda de les obres. És a dir, no és el mateix preparar un trasllat per anar a un magatzem que a una sala en disposició d’exposició. Per això, demanen les condicions de l’acollida de l’obra. En el mateix sentit, el MNAC informa la jutgessa que els serveis administratius de la institució ja ha encetat les “consultes i la preparació” dels “diversos processos de licitació necessaris per executar la sentència així com de la cobertura que haurien de tenir els contractes d’assegurances de l’operació”.
