La separació de poders comença a construir trinxeres entre ells per mostrar obertament les seves divergències. El darrer exemple ha estat l’acord de la poderosa Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que ha admès a tràmit la “sol·licitud d’empara” formulada pel magistrat titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón. Una denúncia arran de les declaracions tant de líders polítics com de la portaveu del Govern de la Generalitat, Patrícia Plaja, sobre la seva interlocutòria sobre Tsunami Democràtic de dilluns on imputava per terrorisme el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general a l’exili, Marta Rovira, entre d’altres.
Plaja no és l’únic objectiu de l’empara del magistrat, també inclou el secretari d’Estat de Justícia, Antonio Julián Rodríguez, que en una emissora de ràdio va criticar el contingut i la forma de la resolució judicial del passat 6 de novembre que, fins i tot el ministeri públic, considera abusiva i passada de voltes. Tot en el marc de les diligències prèvies 85/2019 que investiguen les activitats del Tsunami Democràtic.
Declaracions que volen influir
Segons García-Castellón, de les declaracions de tots dos cal inferir la “intenció d’influir en el procediment judicial, així com la d’inquietar-lo o pertorbar-lo en l’exercici de les seves funcions jurisdiccionals”. Una conseqüència que li donaria empara del poder judicial i que fins i tot, pot comunicar a la fiscalia per obrir diligències penals contra els autors.
L’acord de la Comissió Permanent assenyala que “en reiterades ocasions” el CGPJ ha afirmat que “la concessió de l’empara prevista a l’article 14 de la Llei Orgànica del Poder Judicial té com a fonament la concurrència de circumstàncies i pressupostos que, analitzats des d’un punt de vista objectiu, aconsegueixin virtualitat suficient per a aconseguir la pertorbació de la independència judicial”.
En aquest cas, els membres del poder judicial, engrescats en una particular guerra contra la llei d’amnistia, afirmen que “del relat de fets reflectit a la sol·licitud d’empara efectuada, es pot considerar ab initio que existeix fonament suficient per admetre a tràmit la petició”. Així acorda admetre-la i dona un termini de deu dies al secretari d’Estat de Justícia i la portaveu de la Generalitat perquè efectuïn les al·legacions que estimin pertinents. L’assumpte se sotmetrà llavors de nou a consideració i si el cas es porta a Fiscalia.
Sense majoria
L’acord d’admissió ha estat aprovat amb els vots a favor del president del CGPJ, el vocal Vicente Guilarte, i dels vocals Roser Bach, José Antonio Ballestero, Àngels Carmona i Carmen Llombart. Les vocals Mar Cabrejas i Pilar Sepúlveda han votat en contra. Cabrejas ha justificat el seu vot en un escrit en què explica que en la seva opinió en el present cas es compleixen els requisits per l’admissió a tràmit de la petició d’empara. En concret, que “les actuacions de tercers referides pel magistrat no només lesionin el valor d’independència judicial, sinó que a més influeixin en el procés de presa de decisions judicials”.
Ara bé, la vocal ha proposat que la Comissió Permanent que adoptés una declaració en què es posés de manifest que les declaracions posades en coneixement del CGPJ per García-Castellón “resulten inadmissibles i s’han de qualificar en els termes justos que es mereixen: un excés no justificat de crítica de les decisions judicials, quan procedeixen de responsables públics i polítics, adquireixen perfils d’especial gravetat”.
