Cinquena jornada del judici contra la família Pujol Ferrusola. Una vista que s’ha reiniciat després de l’aturada per les festes de Nadal i amb la notícia, lamentada pel president del tribunal, el magistrat José Ricardo de Prada, de la mort de l’empresari Carles Vilarrubí, imputat en el cas. De fet, tot i que l’Audiència Nacional no ha rebut el certificat de defunció, el jutge ha anunciat que ja no forma part en el cas. A continuació, i davant l’agenda atapeïda d’aquest dilluns, el ministeri fiscal, representat per Fernando Bermejo, ha ofert un regal: la renúncia a tres testimonis. En concret, David Latorre, José Planas i Venancio Torres. La llista de vuit testimonis es reduïa a quatre però intensos i interessants.
Tant és així que la declaració principal d’avui ha estat la de l’assessor fiscal del president Pujol i Marta Ferrusola des de 1983 i, posteriorment, responsable de presentar les liquidacions complementàries davant d’Hisenda dels diners a Andorra, Joan Anton Sánchez Carreté. Ha ofert un testimoni a voltes contundent, altre tècnic i altres amb veterania i molta seguretat. De fet, Sánchez Carreté portava els deures fets, a més que, com a músic vell, sabia com no perdre el compàs malgrat la pressió del ministeri fiscal i d’un interrogatori dispers de l’advocacia de l’Estat.
En tot cas, Sánchez Carreté ha posat al centre de l’escenari dos nous llapis de memòria que van ser confiscats per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia en l’escorcoll perpetrat al seu despatx el 27 d’octubre de 2015. Dos llapis de memòria que han aportat encara més dubtes sobre la legalitat de la prova incriminatòria contra la família de l’expresident. Per cert, una entrada i escorcoll ordenada pel Jutge Instructor del cas, José de la Mata, quan Sánchez Carreté, com ha recordat l’advocat de Josep Pujol, Jaime Campaner, formava part de “l’equip de defensa de Jordi Pujol Ferrusola”. La polèmica sobre l’origen i l’ús dels llapis de memòria recorden el cas del pendrive dels Pujol que ha suposat l’única condemna en ferm per l’operació Catalunya.
Dos llapis de memòria i una nova polèmica
De fet, les dues memòries USB han entrat en l’interrogatori del fiscal Bermejo. Un, batejat com a DT101, que contenia material i informació sobre part de la família. I un altre, de 128 gigues batejat com a Data Traveller, que tenia informació sobre altres societats, altres membres de la família. Aquests dos llapis de memòria van ser lliurats a Sánchez Carreté per part dels advocats de la família per tal de comprovar si les declaracions complementàries s’havien fet del tot correctament i si convenia “corregir-les”, perquè quan es van presentar, el 14 de juliol de 2014, el temps corria en contra i es van fer “a correcuita”. Les declaracions, finalment, havien estat correctes. També li van demanar que fes la “traçabilitat” dels diners, però ha dit que no va ser capaç i ho va passar a un auditor més especialitzat.
Les dues memòries USB van ser comissades per la UDEF en l’escorcoll del 27 d’octubre de 2015. Ara bé, la interlocutòria que ordenava l’escorcoll assenyalava que el registre s’havia de circumscriure a dues persones físiques- Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès- i a tres societats IVISA; PROJEC i ACTIVE. En canvi, als llapis de memòria hi havia documentació de comptes corrents, de societats i fons des del 2008 fins al 2013. El càlcul de Carreté era que per elaborar un “720, el model de regularització de fons a l’estranger” és que s’havien de liquidar els impostos des de quatre anys enrere, el termini màxim de prescripció tributària.
El mateix Carreté va advertir, segons ha fet constar l’advocat Campaner en el seu interrogatori, als agents actuants que s’emportaven més informació de les que podien manllevar. A més, Carreté ha recordat que aquesta documentació també servia per afrontar la inspecció d’Hisenda que l’agost de 2014 va començar contra tots els integrants de la família. Per cert, una inspecció que encara continua en suspens. El fiscal, en acabar l’interrogatori, ha hagut de recordar que Carreté va ser condemnat en un cas de 1993 i una altra vegada, però va ser indultat. Carreté, audaç, li ha replicat que va ser condemnat a pagar 4.000 euros i que el seu recurs es va desestimar per “extemporani” i que l’indult va ser a petició de Jesús Maria Barrientos, expresident del Tribunal Superior de Catalunya i no gaire amic del catalanisme.
Jordi Puig, el germà de l’exconseller
El primer a seure a l’estrada ha estat Jordi Puig Godes, a qui el fiscal Fernando Bermejo ja s’ha preocupat de deixar clar que és germà de l’exconseller Felip Puig tant als Governs dels presidents Jordi Pujol com en els d’Artur Mas i de la seva relació “personal” amb Jordi Pujol Ferrusola. De fet, el llarg interrogatori del fiscal i de l’advocat de l’Estat només ha servit per certificar el que mai han amagat: que compartien despatx, relació personal i, de tant en tant, els serveis de la secretària de Pujol Júnior. Puig ha detallat els negocis que havien dut a terme al Gabon, així com en inversions immobiliàries, amb fortes inversions que, alguna vegada, no tenien un “contracte formal”.
