Nova bufetada de les instàncies judicials europees contra Espanya. Aquesta vegada per incomplir el dret europeu pel que fa a les reclamacions patrimonials a l’Estat. Així ho ha resolt aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en un conflicte obert per la Comissió Europea contra el Regne d’Espanya per vulneració de les obligacions derivades en el “principi d’efectivitat per responsabilitat de l’Estat per danys causats als particulars arran de les infraccions del dret de la Unió Europea”.
La resolució considera que l’actual legislació espanyola obstrueix i entrebanca els processos de reclamació patrimonial iniciats pels contribuents contra l’Estat. El tribunal de Luxemburg ha tombat part de la Llei 39/2015 i de la Llei 40/2015 de la normativa espanyola -creada per l’aleshores ministre Cristóbal Montoro- sobre responsabilitat patrimonial, que a la pràctica convertia en una quimera el rescabalament dels contribuents que s’enfrontaven a un procediment d’aquestes característiques.
Segons ha explicat el mateix TJUE considera que cal estimar el recurs de la Comissió i, per tant, declarar que Espanya ha incomplert les seves obligacions derivades del principi d’efectivitat, en el sentit que ha adoptat les disposicions espanyoles impugandes pel govern comunitari sobre les indemnitzacions que han de rebre els ciutadans per infracció del dret europeu. De fet, considera que el camí judicial i administratiu per assolir una indemnització no respecta els paràmetres de la legalitat europea pel que fa a l’efectivitat, és a dir, que les traves administratives, ni els terminis ni els requisits no respecten el dret europeu.
La tesi del dany causat
La Gran Sala considera que la “reparació del dany causat per un Estat membre, fins i tot pel legislador nacional, com a conseqüència d’una infracció del dret de la Unió no pot estar subordinada, en tot cas, sense vulnerar el principi d’efectivitat al requisit que el Tribunal de Justícia hagi dictat amb caràcter previ una sentència que declari l’incompliment del dret de la Unió per part de l’Estat membre de què es tracti o de la que en resulti la incompatibilitat amb el dret de la Unió de l’acte o l’omissió que hagi originat el dany”. Un requisit que encara es manté a la legislació espanyola impugnada per la Comissió Europea. És a dir, el tribunal elimina la condició prèvia per la reclamació que hi hagi una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
La decisió també elimina la condició del termini d’un any per interposar la reclamació des de la publicació de la sentència que acredita el dany i també anul·la el termini de caducitat de cinc anys des que es produeix el dany pel que es reclama. La decisió del Tribunal implica un canvi urgent de la legislació espanyola que apliqui els paràmetres europeus.
9 
3 