Enrocats i ferms contra l’independentisme. Així es torna a mostrar la cúria de la judicatura espanyola arran de la darrera resolució en la causa del Tsunami Democràtic. La sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional ha emès una breu resolució de quatre pàgines, a la que ha tingut accés El Món, amb la que desestima un recurs presentat per la defensa de l’empresari Oriol Soler, en mans de Benet Salellas, al que s’hi va unir el ministeri fiscal, representat per Miguel Ángel Carballo. El recurs exigia aturar les diligències d’investigació acordades pel titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón. Unes diligències de caràcter prospectiu que distorsionava les garanties i drets dels imputats.
Les raons per la desestimació són, si més no, curioses i, un punt extravagants. Així, la sala d’apel·lacions que presideix el magistrat Félix Alfonso Guevara, assegura que només es poden presentar recursos contra la inadmissió de diligències i no contra la seva admissió. És a dir, que avala que qualsevol jutge instructor practiqui les proves que vulgui sense cap limitació ni control, i més en un cas com el del Tsunami Democràtic, que suposa, segons algunes defenses del cas, “disparar al matoll vejam si salta el vietnamita”. És a dir, una investigació prospectiva que s’acumula en les diligències 85/19, que les defenses ni fiscalia podien avaluar o proposar que no es portin a la pràctica malgrat que suposin una vulneració de drets.
De fet, l’escrit del recurs d’apel·lació de Soler clamava a la magistratura parar els peus a una instrucció descontrolada. “Resulta urgent que la Sala Penal imposi límits, controls i garanties”, afirmava. Així pregava que es rebutgessin les diligències que s’havien acordat i “per disciplinar l’expedient el centrés en el seu objecte processal i, per tant, a la vista d’haver exhaurit la instrucció, tanqués definitivament la investigació” .
El Suprem, la gran ajuda
La resolució , dictada el passat 8 de març, de la sala d’apel·lacions també critica a defenses i ministeri fiscal en la seva petició d’aturar les investigacions i fins i tot, d’arxivar la causa. L’argument dels magistrats és la decisió de la sala Penal del Tribunal Suprem d’obrir la causa penal contra el president a l’exili Carles Puigdemont i el secretari de la Mesa del Parlament, el republicà Ruben Wagensberg pels delictes de terrorisme. Una decisió que, segons els magistrats, desvirtua l’argument de “la inexistència de fets penalment típics” en la instrucció de la causa.
