La voluntat de la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, és “confrontar amb qui reprimeix l’independentisme” en el judici per desobediència al qual se sotmet aquest dimecres al TSJC, per la seva participació en la preparació del referèndum d’independència de l’1-O del 2017 com a membre de l’executiu de Carles Puigdemont. Així ho ha exposat en les seves declaracions, recollides de l’ACN, abans d’entrar al Palau de Justícia.
Segons ha assegurat, compareix davant del tribunal “amb el màxim de serenitat, la consciència molt tranquil·la, i la clara voluntat de confrontar amb qui està reprimint el moviment independentista i articulant l’estratègia per a criminalitzar un projecte molt legítim de república catalana”. Segons la consellera, té el “ferm convenciment que s’està davant d’un conflicte polític, d’arrels democràtiques”, i que “la solució no serà mai als jutjats”.
Tenint en compte que el judici és just l’endemà del viatge llampec i la detenció de Clara Ponsatí –una altra exiliada que ara té els mateixos càrrecs que ella, només desobediència, un delicte que no implica presó–, i que cadascuna ha triat una estratègia diferent, els periodistes li han preguntat per la possible contradicció entre una i l’altra. I Serret s’ha limitat a dir que està “contenta” de la tornada de Ponsatí i que “respecta plenament les estratègies de defensa de cada represaliat”. “Tenim una actitud sempre de solidaritat plena, estem confrontant una mateixa repressió. Em refermo en l’estratègia jurídica que em va permetre tornar i en l’estratègia política que estem defensant per un conflicte polític trobi les solucions en la negociació, la política i les solucions netament democràtiques”, ha dit.
La Fiscalia li demana un any d’inhabilitació
La consellera d’Acció Exterior és jutjada aquest dimecres per la seva implicació en el referèndum de l’1-O, acusada d’un delicte de desobediència greu pel qual la Fiscalia li demana un any d’inhabilitació i 12.000 euros de multa. Serret va aprovar el pressupost el març del 2017 amb partides per al referèndum i va signar el decret de convocatòria tot i els advertiments del Tribunal Constitucional. Per això se la jutja per un delicte de desobediència greu.
Serret va viure a l’exili durant un temps, però el 2021, per sorpresa, es va presentar davant el jutge Pablo Llarena al Tribunal Suprem. Ell va enviar la causa al TSJC, que la comença a jutjar aquest dimecres. En l’escrit d’acusació de la fiscal Neus Pujal es recorda que Serret va participar en les reunions del Consell Executiu que va aprovar els pressupostos amb partides per l’1-O, ja que en aquella època era consellera d’Agricultura. Segons l’escrit, el pressupost tenia partides per al referèndum i el Constitucional va suspendre la vigència dels comptes i va avisar tots els consellers que no podien fer cap despesa en aquest sentit. “Aquesta advertència li va ser formulada en termes idèntics en diverses ocasions amb motiu de la suspensió i declaració d’inconstitucionalitat de diferents lleis, decrets i resolucions parlamentàries”, recull la fiscal.
En el seu escrit, Pujal també recorda que la consellera estava present en l’anunci oficial del referèndum on es va confirmar la data de la votació i la pregunta que es faria. També recull les substitucions al si del Govern de Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz, Jordi Baiget i Albert Batlle, que tenien reticències amb un referèndum no acordat amb l’Estat. La fiscal també recorda que Serret va signar el 6 de setembre del 2017 el decret de convocatòria del referèndum “amb ple coneixement de la il·legalitat de la iniciativa”, per la qual cosa estava desobeint el Constitucional.
Vox com acusació popular i falta d’imparcialitat dels magistrats que s’han abstingut
En el judici també hi haurà l’Advocacia de l’Estat com a acusació particular i Vox com a acusació popular. La previsió és que duri només aquest dimecres i no hi hagi declaracions de cap testimoni. Els encarregats de jutjar Serret seran Fernando Lacaba, Francisco Segura i Marta Pesqueira. Jesús María Barrientos i Carlos Ramos es van abstenir després que el Tribunal Suprem anul·lés el judici contra la mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell per la seva falta d’imparcialitat.
