Jornada intensa, i amb sorpresa controlada, aquest dimarts a Barcelona. La consellera d’Educació a l’exili i eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, ha tornat a Catalunya després de cinc anys. Un retorn estudiat i amb una estratègia clara: evidenciar que “Espanya no respecta la immunitat dels eurodiputats”, almenys la dels independentistes. El pla ha sortit fins i tot millor del que el seu entorn esperava, amb una detenció televisada per part d’un mosso d’esquadra de semipaisà –no anava uniformat però portava una jaqueta on es veia clarament l’escut del cos– que l’ha portat a la Ciutat de la Justícia per tal que el jutjat de guàrdia li comuniqués la citació que tindria pendent amb el jutge instructor del Procés del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Al cap de més de cinc hores, pels volts de les onze de la nit, sortia amb una interlocutòria del mateix Llarena posant-la en llibertat però citant-la a declarar com a investigada el 24 d’abril. I si no hi va, la farà tornar a detenir.
La intenció de l’equip de Ponsatí era aprofitar el simbolisme del retorn conscient que el delicte pel qual està processada –desobediència– no comporta pena de presó. Un gest que li ha servit per assenyalar que la justícia espanyola fa el sord a les directrius de la justícia europea i al mateix procés judicial engegat a Espanya. En primer terme, perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) li va mantenir la immunitat des del passat mes de maig fins que no es resolgui el procés obert amb el Parlament Europeu. I, en segon lloc, perquè el mateix Pablo Llarena encara no ha emès una petició de suplicatori d’acord amb el nou delicte pel qual està imputada Ponsatí, i per tant no pot dictar una nova ordre de detenció. De fet, la setmana passada la justícia italiana ja va arxivar el cas de Carles Puigdemont a Sardenya perquè entenia que l’euroordre havia perdut l’objecte, perquè no existien els delictes en què es basava.
Del Suprem, Marlaska i els Mossos
Aquest dimarts al matí, fonts de l’entorn de la consellera advertien que calia “alliberar la tarda” perquè alguna cosa passaria. El motiu “secret” era el retorn de la consellera a Catalunya, que s’havia de produir tard o d’hora, com va anunciar el mateix dia 13 de gener, quan el jutge Llarena va emetre una nova interlocutòria amb què només li imputava desobediència, tot i les peticions d’altres delictes del ministeri fiscal, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular de Vox.
La Fiscalia va anunciar dilluns d’aquesta setmana que desistia de recórrer contra la nova resolució de Llarena. Un context, per tant, que era favorable a Ponsatí per controlar els riscos, a la vista de les dues exiliades que han tornat amb l’única acusació de desobediència, la cupaire Anna Gabriel i l’exconsellera Meritxell Serret. De fet, totes dues es van personar davant de Llarena i van quedar en pocs minuts en llibertat.
El cas de Ponsatí, però, era notablement diferent, perquè si bé havia obtingut que l’acusació es reduís a desobediència, tenia molt clar que dins els seus plans no entrava la possibilitat de presentar-se voluntàriament davant del jutge. De fet, així ho ha exposat en una densa roda de premsa al Col·legi de Periodistes. Un cop s’ha difós la seva arribada, fonts del Tribunal Suprem s’encarregaven de recordar que hi havia una ordre de detenció estatal per comunicar-li el processament. Un avís a navegants.
El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, insistia en declaracions als passadissos del Senat que els cossos i forces de seguretat actuarien seguint el criteri dels jutges. Dit i fet, els Mossos d’Esquadra han complert amb l’ordre judicial i han detingut Ponsatí davant les càmeres tot i els avisos, emfatitzats, que era eurodiputada i, per tant, protegida per la immunitat parlamentària. El conseller del ram, Joan Ignasi Elena, ha convocat una compareixença a la seu del Departament d’Interior per desmarcar-se de qualsevol ordre directa o indirecta als Mossos d’Esquadra i apuntant a la magistratura com la responsable de l’arrest.
Ciutat de la justícia i ‘habeas corpus’
El guió sortia com era previst. Els Mossos conduirien Posantí davant el jutjat de guàrdia, que li comunicaria la seva obligació de compareixença davant del jutge del Suprem. Però el tràmit s’ha allargat perquè l’alta magistratura de Madrid no responia les peticions de la jutge de Barcelona. L’advocat de Ponsatí, Gonzalo Boye, que ha acompanyat en tot moment Ponsatí, ha presentat un habeas corpus, el procediment especial per una detenció que qualifica “d’il·legal”. Com que ja han deixat clar que no deixaven res a la improvisació, els ressorts s’han posat en marxa.
El relat a través de l’entorn polític de l’exconsellera estava acordat i cosit abans d’hora. “La detenció de Ponsatí és il·legal perquè és una eurodiputada i té immunitat”, ha estat el missatge repetit i esbombat en diverses versions i des de diversos perfils, com el del president a l’exili, Carles Puigdemont, o eurodiputats que han volgut expressar el seu rebuig, condemna o sorpresa per la detenció. La imatge que s’ha generat ha sigut la d’una professora universitària que torna amb cotxe a Barcelona, fa una roda de premsa i la policia la deté per un delicte menor i sense presó davant de les càmeres i de tots els ulls de les xarxes socials. Tot amb un estil impregnat de Ponsatí i el seu esperit de vers lliure i un punt desacomplexat.
El resultat era l’esperat, fer caure l’Estat en el terreny que es dibuixa i s’explica des de l’exili: que els independentistes tenen els seus drets menystinguts per part dels diferents poders de l’Estat. Tot, a les portes de la resolució de la justícia de la UE sobre el recurs presentat contra el seu suplicatori –la votació de l’Eurocambra en què se li va aixecar la immunitat, de moment sense efecte– i a l’espera de les euroordres que Llarena ja hauria d’haver remès a la cambra europea. El sudoku s’ha completat, amb una mobilització conjunta de les forces sobiranistes davant la Ciutat de la Justícia i dels diferents comunicats dels partits polítics i de les entitats independentistes felicitant el retorn de la consellera.
11 
9 