La possibilitat d’una amnistia s’ha instal·lat al centre del debat polític. La negociació entre Pedro Sánchez amb ERC, Junts i Sumar té com a clau de volta una llei que permeti deixar de banda condemnes i processos a independentistes arran del referèndum sobre la independència del Primer d’Octubre del 2017 i les seves derivades, com ara les protestes per la sentència del Procés o els dos judicis contra els membres de la Mesa del Parlament. Però la darrera resolució del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) sobre els presos polítics ha fet entrar la justícia europea en el virtual taulell de la negociació. Una opció que, segons fonts jurídiques pròximes a la negociació, afavoriria una possible entesa.
En aquest sentit, destaquen que les set preguntes formulades pel TEDH a l’Estat espanyol per tal que responguin a les demandes dels presos polítics indiquen quina seria la línia d’actuació dels magistrats d’aquest òrgan judicial europeu. La possibilitat que la justícia europea pugui tombar la sentència del Procés dictada per la sala segona del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, millora les expectatives d’una possible amnistia. “Podria ser una amnistia, sobretot, per a Manuel Marchena i Carlos Lesmes”, raonen les mateixes fonts, ja que a tots dos magistrats espanyols se’ls atribueix el disseny de l’arquitectura judicial contra el Procés. “La primera amnistiada seria la justícia espanyola”, conclouen, en el sentit que evitarien als magistrats espanyols la vergonya de veure les seves resolucions qüestionades per un tribunal de drets humans.
Si hi ha amnistia, decau el procés judicial contra la sentència del Procés a Europa
La tesi és que, si la llei d’amnistia arriba abans del mes de gener, les demandes de vulneració de drets presentades pels presos polítics decaurien per “pèrdua d’objecte”. Una maniobra que permetria a la judicatura espanyola passar l’examen de la seva acció contra el Procés i l’independentisme per part de la justícia europea. Un tràngol que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es pot estalviar si les causes obertes arran del Primer d’Octubre decauen. D’aquesta manera, una llei d’amnistia alliberaria l’Estat i el seu poder judicial d’una possibilitat, versemblant, d’un clatellot europeu per la repressió contra el Procés. El càlcul pels negociadors espanyols és, per tant, que l’amnistia també beneficiaria la cúpula judicial espanyola, que podria evitar veure com la magistratura europea desmunta la causa més important que s’ha jutjat a Espanya en els darrers quaranta anys.
En aquest paquet s’inclourien la instrucció oberta contra el president a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, actualment tots a Bèlgica. Però també, el de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, exiliada a Ginebra (Suïssa), des que el magistrat instructor la va cridar a declarar com a imputada pel delicte de sedició, aleshores vigent en el Codi Penal espanyol. Ara, Rovira només està acusada de desobediència, després de la reforma del Codi Penal. Paral·lelament, també s’esborrarien del tauler de joc les euroordres i la causa oberta davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb la immunitat de l’exili en tant que eurodiputats.
La Mesa del Parlament també pot ser un dels punts clau de l’entorn de la negociació de l’amnistia. Els processos que s’han obert per desobediència a la Mesa que presidia Roger Torrent ja han arribat al TEDH amb una pregunta compromesa a respondre per part de l’Estat espanyol: què entén per sobirania d’una cambra legislativa? Si l’amnistia arriba, també decauria aquesta causa, que algunes veus del poder judicial espanyol veuen com una de les baules febles de l’entramat contra el Procés.
L’Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes
Però la internacionalització de la causa catalana no es queda en els noms dels líders institucionals del Procés, sinó que hi ha altres causes, com ara les diligències 85/19 del jutjat central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional que investiga CDRs, part de l’Operació Volhov i el Tsunami Democràtic, que encara té comissions rogatòries –peticions de col·laboració judicial– en marxa. Precisament, aquest punt, la investigació contra els CDRs dirigida per l’Audiència Nacional, seria una de les beneficiades d’una virtual amnistia.
Bàsicament, perquè la mateixa sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional ha estirat les orelles al jutge instructor, Manuel Garcia Castellón, per haver rebutjat que els encausats tinguessin accés a part del sumari, una causa que s’ha alimentat d’un altre expedient que ha estat més de quatre anys sotmès a secret, les diligències 104/17. Una macrocausa que ha alimentat diverses investigacions contra l’activisme independentistes en el seu conjunt: càrrecs electes, executius, periodistes i advocats. Els defensors dels investigats en aquests processos ja fan punta al llapis per obrir camí al TEDH per vulneració de drets i garanties processals. Si la causa, finalment, es tanca sense condemnes per una amnistia, això permetria evitar el risc d’una estirada d’orelles europees a un tribunal especialitzat –l’Audiència Nacional– que ja n’ha tingut unes quantes al TEDH.
A tot això, cal afegir les causes que s’han dirimit al Tribunal de Comptes contra membres del Govern de Carles Puigdemont i que també han nodrit causes com la del jutjat d’instrucció 13 i el jutjat d’instrucció 18 de Barcelona. Unes instruccions encara pendents de data de judici i que, en part, també les veurà la sala Penal i Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en el cas de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i l’actual consellera de Cultura Natàlia Garriga. L’expedient del Tribunal de Comptes també entrarà dins el TEDH amb l’argument, altres vegades reconegut per la justícia europea, que les responsabilitats civils d’un procés penal substitueixen les sancions administratives imposades per tribunals especials. Tot amb l’argument de la vulneració del principi non bis in idem, és a dir, no es pot castigar dues vegades pels mateixos fets, encara que s’emmascari de responsabilitat comptable.
Ordre públic i llei de seguretat ciutadana
Un altre dels fets que podria alliberar el poder judicial espanyol de possibles resolucions que li retreguin el sistema aplicat contra l’independentisme és la munió de casos jutjats per desordres públics, danys i atemptat contra l’autoritat. Una terna de delictes que ha estat l’algoritme constant en centenars de judicis contra manifestants que han estat identificats o detinguts i posteriorment condemnats. Algun d’aquests casos estan pendents d’entrada a la presó i han tingut un alt ressò mediàtic, com ara el de Dani Gallardo o el d’Adrián Sas. Un altre d’aquests casos és el del raper Pablo Hasél, que la Plataforma Antirepressiva de Ponent no s’oblida de posar sobre la taula.
Una derivada de les protestes al carrer pel Procés ha estat l’aplicació, que molts advocats titllen de “desproporcionada”, de la llei de seguretat ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa. Una llei impulsada per l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, que constitueix un veritable suplici pel dret a la manifestació, reunió o llibertat d’expressió i que ja va ser corregida pel Tribunal Constitucional. Les negociacions per l’amnistia haurien d’incloure la retirada dels processos sancionadors oberts contra activistes, per exemple, com ara els de Meridiana Resisteix, o simplement, contra ciutadans que han estat identificats en una concentració o una protesta i que després han rebut expedients per desobediència a l’autoritat, amb sancions a partir de 600 euros. Un procés mancat de garanties i que, malgrat les promeses del PSOE i Unides Podem, no s’ha derogat. “Aquesta llei també hauria de ser objecte d’amnistia perquè produeix un efecte dissuasiu de drets fonamentals i està sotmesa als cànons dels sistemes de dret europeu”, comenten les mateixes fonts.
Felip de Borbó… i l’amnistia
Un altre vector de la llei d’amnistia i del sistema judicial i polític espanyol és la figura de Felip de Borbó. En concret, pel fet que una gran majoria de l’alta magistratura espanyola va veure avalada la seva estratègia antiindependentista amb el discurs que va pronunciar el monarca espanyol el 3 d’octubre del 2017. L’amnistia seria, segons fonts judicials i jurídiques, una “esmena a la totalitat” a aquell discurs. De fet, el mateix exvicepresident espanyol i exdirigent socialista Alfonso Guerra afirmava en una entrevista a Madrid el passat 21 de setembre que “si el rei ha de firmar una llei d’amnistia tindrà problemes morals arran del discurs del tres d’octubre”.
