L’exconseller de Cultura Lluís Puig ha assegurat en una entrevista amb l’ACN que entén que l’amnistia pugui incloure els policies espanyols que van actuar a Catalunya durant la jornada del referèndum “agradi més o menys”. L’exconseller a l’exili ha explicat que l’amnistia haurà de “delimitar una tipologia de presumptes delictes” i això inclourà a tothom qui hi encaixi. “No veig manera que es puguin diferenciar un cop de porra de la policia amb haver cremat un contenidor al carrer”, ha assenyalat. Per això assegura que l’amnistia “no és una concessió” sinó un mecanisme del sistema judicial. “No som uns més bons o dolents, cadascú sabrà el que va fer i quan”, ha conclòs.
Puig ha assegurat que té esperances en l’amnistia i que a partir d’ella i la “mediació neutral” s’establiran les bases per a un diàleg de futur. “Per anar millor tothom, no només uns quants, siguin catalans o espanyols”, ha dit. “D’alguna manera s’haurà d’afinar la tipologia dels delictes. Si en la definició entren els policies o no, ells sabran, no m’amoïna pas gaire”, ha afegit. En aquest mateix sentit, el polític de Junts ha assegurat que si s’amnistien els delictes a Internet durant el procés, s’hauran d’amnistiar tant els ‘hackers’ que atacaven webs espanyoles com els que ho feien contra webs independentistes.
Els mínims per a investir Sánchez
L’exconseller també ha parlat de les negociacions de Junts per Catalunya amb els socialistes espanyols per investir Pedro Sánchez. En aquest sentit, ha compartit les tesis exposades per Carles Puigdemont en una conferència a Brussel·les i ha recordat que abans de la investidura caldrà aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea, l’amnistia, i un compromís per a negociar l’autodeterminació que inclogui la figura d’un mediador.
“No són exigències ni línies vermelles”, ha assegurat Puig, que considera que les peticions de Junts són les “normals”. “Un diàleg no pot ser amb una persona dalt d’un pedestal i l’altra sense micròfon i a l’exili, tots han d’estar al mateix nivell”, ha recordat. L’exconseller ha reivindicat el paper de Junts, que “gràcies a l’aritmètica, els compromisos d’Europa i la persistència” ha aconseguit que hi hagi “diàleg”. També ha lamentat els “discursos de catalanofòbia” de la classe política espanyola “vella” que representen Felipe González, Alfonso Guerra i José Maria Aznar.
El català, una de les qüestions més importants
L’exconseller de Cultura també ha fet valdre els avenços aconseguits en matèria de llengua. Especialment, els passos endavant per aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea. Així i tot, ha advertit que també s’ha de treballar a Catalunya per evitar que la llengua vagi enrere. “Ens hem relaxat tots plegats, pensant que amb la immersió ja n’hi havia prou, quan resulta que no hi havia immersió. Hi era en paper, però no ‘de facto’”, ha advertit Puig, que ha reclamat més recursos públics per fomentar la llengua catalana. “No podem pensar que la gent aprendrà català com una margarida que floreix al mig d’un prat, s’han d’aportar recursos”, ha conclòs.
