La compareixença de l’ex número tres del PSOE, Santos Cerdán, a la comissió d’investigació del Senat pel cas Koldo, dimecres passat, va reblar el clau d’una de les línies de defensa més utilitzades en l’estratègia dels seus advocats. En concret, la credibilitat dels àudios incorporats a la causa, a través dels mòbils confiscats a Koldo Garcia, l’exassessor de l’aleshores ministre de Transports José Luis Ábalos, ara que tots dos són la presó pel cas Mascaretes. Una qüestió tècnicament complexa però que pot ajudar a aclarir l’origen dels indicis inculpatoris contra els encausats.
De fet, els dubtes sempre han planat sobre la validesa i autenticitats de les gravacions, però sobretot sobre la seva possible manipulació i sobre el que més ressalta, el possible ús d’un programari espia i una casual actualització fallida del sistema operatiu dels mòbils de Koldo que, en principi, havien gravat els àudios. A més, es volia aclarir l’origen dels àudios i com els analistes de la Guàrdia Civil hi van accedir.
D’aquí que fos tan important la compareixença dels tres agents de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO), així com dels pèrits de la defensa de Cerdán, en una sessió celebrada a la seu del Tribunal Suprem el passa 11 de desembre. Cap dels tres agents, dos que van analitzar informàticament els arxius i un especialista en acústica, va gosar descartar que els àudios amb què s’han basat els informes de l’UCO i la posterior imputació s’haguessin gravat amb Pegasus. I, un detall important, cap dels tres es va fer responsable de com es van obtenir les gravacions ni d’on provenien, tot assegurant que hi havien accedit a través del núvol on van ser traslladats quan es va fer el bolcat dels terminals.
La ‘paraula màgica’ del magistrat per vetar preguntes
En aquest sentit, val a dir, que el magistrat instructor, Leopoldo Puente, va tallar constantment les preguntes sobre l’ús del programari espia i sobre la cadena de custòdia dels àudios que ha analitzat l’institut armat. De fet, els termes “impertinent” i “no pertinent” van ser emprats fins a sis vegades per tenallar els interrogatoris de la defensa de Cerdán, en mans dels advocats Jacobo Teijelo i Benet Salellas, que incidien en els punts foscos de l’anàlisi dels agents. Una paraula màgica que va servir per aturar els dubtes raonables que van aparèixer sobre la possibilitat d’haver utilitzat un programari espia per incloure gravacions externes als mòbils de Koldo Garcia i sobre la possibilitat que els àudios haguessin estat gravats amb un altre aparell i, posteriorment, traspassats als terminals confiscats en els escorcolls de l’exassessor ministerial.
Els tres pèrits van declarar en dues tongades. En primer terme, dos agents amb un grau superior de formació professional en informàtica. Els agents I14600W i A82999P van exposar que havien examinat el bolcat “sencer” de tres telèfons i d’una gravadora. És a dir, tot el contingut dels mòbils. Si bé, en un principi es van mostrar molt segurs que “no hi havia cap mena de manipulació”, van matisar les seves afirmacions respecte a un dels dubtes més enigmàtics dels arxius d’àudio, que és la “doble petjada digital” que tenen, és a dir, dues dates de creació.
Una “actualització frustrada”
Els agents van intentar justificar-ho amb la teoria d’una “actualització frustrada” del sistema IOS que no va reeixir i va modificar les “metadades dels arxius amb la mateixa data”. Per tant, van deixar la data de la gravació i la data de “l’actualització frustrada” del 18 d’octubre de 2019. “La culpa va ser del sistema IOS“, van al·legar els agents. Així mateix, van insistir al jutge que aquest sistema és “molt tancat” i que “si s’actualitza, l’arxiu es modifica”.
Posteriorment, a preguntes, dels advocats, els agents van reconèixer que la data de quan van ser gravats els arxius “és modificable” i també “es pot modificar el contingut”. “Es poden modificar els àudios, és clar!”, van manifestar els agents. Però van afegir que “han vist traces als arxius que asseguren que no hi ha hagut modificació”. Ara bé, van reconèixer que no tenen la perícia, ni les eines, ni el sistema per detectar programaris d’espionatge com Pegasus o Marwell, i van admetre que els “canvis” arran d’actualitzacions s’utilitzen, en alguns casos, per “ocultar modificacions”. De fet, van especificar que els àudios amb la data modificada, com que s’han reproduït, no es pot saber amb fiabilitat si són anteriors o posteriors a la data que consta en el “cloud” de la Guàrdia Civil.
L’ombra de Pegasus
En canvi, els pèrits de la defensa van asseverar al jutge que la tesi de l’actualització és coixa. “Si fos una actualització frustrada, tots els elements del mòbil estarien modificats i no només els arxius d’àudio”, van argumentar. Per als pèrits de la defensa, és “improbable” la teoria dels analistes de l’institut armat. “Cap gravació nativa pot tenir dues petjades digitals”, van afirmar els perits a preguntes de l’instructor.
També van subratllar que no es podia descartar l’ús d’spyware i que van detectar “diverses evidències” de la ruptura de la cadena de custòdia que “indiquen modificació i intervenció de l’arxiu”. Fins i tot, els perits arriben a sentenciar que els “àudios estudiats no van ser gravats pels terminals confiscats” i que van arribar als mòbils “per una transferència d’arxius”.
En aquest sentit, el jutge va demanar més claredat als agents de la Guàrdia Civil amb una pregunta ben directa. “Hi ha la possibilitat que es produeixi una gravació de forma inconscient per a l’usuari i hi ha la possibilitat que es produeixi per un tercer?”, va etzibar el magistrat Puente. La resposta dels agents va ser: “No és l’objecte de la nostra investigació”. El jutge va insistir si “podia passar sense adonar-se’n l’usuari”. “Sí, és possible”, van contestar els agents, per afegir que no era feina seva perquè “el seu objectiu era veure que l’arxiu havia estat gravat” pel terminal. “Si això hagués passat seria un àudio gravat com si l’hagués gravat l’usuari”, van dir, i van afegir que haurien deixat “traces d’una vulneració o un atac, i aquesta tecnologia només la té el CNI”.
“Veus per percentatge” i “incoherències” en dos àudios
El tercer perit de la Guàrdia Civil va ser l’encarregat d’explicar la part de l’informe d’acústica, és a dir, determinació de les veus. L’agent va ser sincer al jutge: “Nosaltres acarem veus i ens pronunciem per percentatges i probabilitats”. En aquest punt, van destacar al fiscal que hi ha dos àudios dels vuit analitzats que no gosen afirmar que són autèntics perquè veuen “incoherències” i tampoc ho poden comparar amb les metadades dels arxius perquè correspondria a un altre grup d’investigadors, és a dir, els altres dos agents.
L’agent, que va explicar que tenia el títol de batxillerat i un màster de criminalística no reglat, va detallar que “no poden atribuir a una mateixa persona els arxius que suposadament corresponen a una mateixa persona” perquè “el seu estudi no ho inclou”. Així mateix, va evitar pronunciar-se sobre “com li van arribar els arxius”. “No em vull pronunciar, jo parteixo de l’arxiu d’àudio que m’envien”, deixant entreveure la possibilitat que els àudios li arribin “editats”. A més, va corroborar que no van fer “cap estudi de qualitat dels àudios” que permetrien assegurar la identificació de les veus.
Els advocats, tranquils
El posicionament dels agents de la Guàrdia Civil van permetre agafar oxigen a la defensa. En síntesi, consideren que els agents no van poder descartar que els àudios podien haver estat “editats i manipulats”. I sobretot, de la sospita que s’hagués pogut gravar a través d’un programari espia. Cap dels tres agents va poder descartar-ne l’ús perquè no tenen manera de saber si s’ha utilitzat Pegasus. “Només ho pot fer el CNI”, van argumentar. Els lletrats també ressalten el fet que els analistes van treballar amb uns arxius que venien del cloud, cosa que implica que es treien la responsabilitat de sobre de com s’havien obtingut i, a sobre, reforça la tesi de la possible manipulació o prefabricació dels àudios per “l’accés de tercers als arxius”.
