L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea Daniel Spielman ha avalat la llei d’amnistia aquest dijous. Ras i curt –llevat de dos matisos que, de fet, ja havien estat corregits per la sentència del Tribunal Constitucional–, Spielman ha explicat als magistrats del tribunal que la llei de l’oblit penal per l’independentisme no contradiu la legislació europea. A més, en dues qüestions molt sensibles, com són la responsabilitat comptable dels líders institucionals del Procés i el perill de posar en dubte l’aplicació de l’amnistia en delictes instruïts com a terrorisme, en concret, en el cas dels CDR acusats en l’operació Judes.
Les conclusions d’Spielman, exmagistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), tenen molts punts de connexió amb els arguments expressats pel Tribunal Constitucional, en la darrera sentència sobre la qüestió d’inconstitucionalitat presentada per la sala penal del Tribunal Suprem per un cas de desordres públics de Girona. Uns arguments que també van ser exposats en l’informe de la Fiscalia espanyola en aquest procediment. En detall, la no vulneració del principi de seguretat jurídica. Un argument que la magistratura més contrària a l’amnistia ha utilitzat en la contesa contra la llei.
Un argument debatut
La majoria dels magistrats del TC recollien l’argument expressat per la fiscalia conforme la llei d’amnistia no afectava el principi de seguretat jurídica. Un principi bàsic de l’estructura de l’estat de dret. El principi de seguretat jurídica es troba a l’article 9.3 de la Constitució espanyola i “garanteix el principi de la legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la no retroactivitat de les disposicions sancionadores que no són favorables o restrictives dels drets individuals, la certesa legal, la responsabilitat i la prohibició de l’arbitrarietat dels poders públics”.
La tesi del Suprem era que aquest principi configura “l’expectativa raonablement fundada del ciutadà sobre quina ha de ser l’actuació del poder en l’aplicació de la llei”. “No és possible entendre com la llei d’amnistia es pot considerar respectuosa amb aquest principi”, assegurava la sala penal en la seva qüestió davant el TC. En aquest sentit, interpretaven que el poder legislatiu podia canviar la legislació segons les circumstàncies polítiques concretes en un moment determinat.
Els magistrats del TC no es van mossegar la llengua i van replicar que les raons esgrimides pel Suprem tenien un component mes polític que jurídic. El TC emfatitzava que el principi de seguretat jurídica no es viola pel simple fet de les modificacions legislatives, encara que afectin les relacions preexistents o les situacions legals. Així subratllava que les modificacions “es troben en l’àmbit del poder legislatiu, que no pot romandre indefens o inactiu davant de la realitat social i les transformacions que imposa, llevat que es congeli el sistema jurídic o es prohibeixi modificar-lo”. És a dir, no existeix un “dret petrificat” i aportaven una consolidada doctrina que avalava la seva resolució.
L’advocat general, també
L’opinió de la fiscalia espanyola i del TC també és compartida, i de manera evident, en les conclusions d’Spielman. Així, en el seu informe deixa clar que la llei no afecta aquest principi. De fet, “subratlla que la llei d’amnistia es remet expressament a les disposicions pertinents del Conveni Europeu de Drets Humans que consagren el dret a la vida i la prohibició de la tortura i els tractes inhumans o degradants”. Una “formulació” que, a parer d’Spielman, “permet traçar una frontera prou clara entre les conductes susceptibles de beneficiar-se d’una amnistia i les conductes que, per la gravetat, han de seguir sotmeses al règim de sanció penal que la Directiva antiterrorista estableix“.
A més, fa una interpretació extensiva d’aquest principi en les seves conclusions. Així, “pel que fa als principis de seguretat jurídica i de confiança legítima”, l’advocat general estima “que, en principi, l’abast abstracte o la formulació general de l’àmbit d’aplicació material o temporal de la llei d’amnistia no són determinants per apreciar la conformitat d’aquesta llei amb el dret de la Unió”. És a dir, que la llei és prou clara i inequívoca en el sentit que garanteix el compliment previsible de la llei perquè estableix uns marges concrets d’aplicació.
En el mateix sentit, afegeix que “el control del Tribunal de Justícia hauria de limitar-se a comprovar que no queden impunes els actes constitutius de violacions greus de drets humans”. “A més, encara que la llei d’amnistia té un àmbit d’aplicació material i temporal ampli, abasta un període determinat i uns fets que s’identifiquen amb precisió, vinculats totalment al procés independentista de Catalunya“, sentencia Spielman per argüir la coherència de la llei amb el principi de seguretat jurídica.
