Cap sorpresa i, de fet, ho han fet amb ganes. El Ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit per unanimitat la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per la Sala Penal del Tribunal Suprem, que presideix el magistrat Manuel Marchena, sobre l’article primer de la llei d’amnistia. També s’ha aprovat l’abstenció del magistrat Juan Carlos Campo per al coneixement d’aquest assumpte, en tant que va ser ministre de Justícia que va impulsar els indults dels presos polítics. Tot plegat decidit en plena Diada Nacional de Catalunya.
El plenari confiava que el nou magistrat José María Macías també s’abstindria per la seva bel·ligerància durant la seva etapa com a vocal del Consell General del Poder Judicial contra la llei de l’oblit penal. En la seva qüestió el Tribunal Suprem planteja que aquest precepte podria suposar una vulneració dels articles 9.3, 14 i subsidiàriament, 117.3 de la Constitució Espanyola. El Ple també ha acordat comunicar la decisió a la Sala Penal del Tribunal Suprem perquè, de conformitat amb l’article 35.3 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, romangui suspès el procés fins que es resolgui definitivament la qüestió.
Un recurs de 49 pàgines
Els magistrats, presidits per Manuel Marchena, en una llarguíssima interlocutòria de 49 pàgines carregaven contra la llei. La seva resolució expressava que “la norma qüestionada repugna el dret constitucional a la igualtat davant la llei, resultant arbitràries les raons que s’addueixen per justificar el tractament clarament discriminatori que la norma imposa”. Fins i tot, arriben a acusar el legislatiu de subvertir, a través de la norma, el sistema constitucional de 1978.
“El sistema constitucional se substitueix pel que s’ha anomenat gràficament com una mena d’amnistia permanent revisable, contravenint també el principi de seguretat jurídica i alterant les bases de la convivència democràtica, amb l’efecte afegit d’introduir una mena de factor criminogen”, argüeixen en el seu recurs. El resultat d’aquesta qüestió orientarà la resta de recursos interposats que, de moment, ja n’hi ha dewu de registrats a més de diverses qüestions presentades per l’Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
