Petició estratègica i agosarada de la nova defensa de José Luis Ábalos, en la instrucció del cas Koldo, de suposades comissions a canvi d’adjudicacions d’obres públiques. Unes comissions que, fins ara, no han aparegut per enlloc. En tot cas, Carlos Bautista, ha reclamat a l’instructor del cas, el magistrat Leopoldo Puente, fer fora els partits polítics de la seva causa. És a dir, Vox, PP i Iustita Europa. L’escrit, que signa el lletrat de l’exministre de Transport, Carlos Bautista, fa una interpretació jurídica del concepte de l’acció popular i desplega tot un argumentari que limitaria que els partits l’exerceixin per no perjudicar una figura processal reservada per a la ciutadania organitzada.
L’escrit de 7 pàgines i al que ha tingut accés El Món, parteix de la premissa que l’article 125 de la Constitució de 1978 es va limitar a reconèixer de forma “concisa” que els “ciutadans podran exercir l’acció popular”. El lletrat interpreta que és una norma constitucional en blanc que “deixa al lliure albir del legislador el seu règim jurídic, fora de perill la seva supressió o regulació de manera que quedi irreconeixible”. D’aquí que aporti diverses sentències del Tribunal Constitucional que limitarien l’acció de les formacions polítiques.
En aquest sentit, l’advocat insisteix que ja “l’admissió de la seva utilització per persones jurídiques és l’origen d’una certa perversió de la institució”. Una “perversió”, que a parer seu, “arriba al seu clímax en la utilització que els partits polítics –persones jurídiques– fan de l’acció penal en qualitat d’acusadors populars”. Una perversió del sistema que la defensa d’Ábalos creu que justificaria l’expulsió dels partits en la causa. De fet, no és una idea nova ni de bon tros, diversos magistrats de la sala penal del Tribunal Suprem han opinat de manera similar en la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal.
“Fagocitar la iniciativa ciutadana”
A l’escrit, l’advocat argüeix que “l’exercici pels partits polítics de l’acció popular acaba fagocitant la iniciativa ciutadana i arraconant l’exercici pels particulars de l’acció popular, que es converteix en instrument de combat dels partits polítics, els quals poden arribar a extreure de les causes penals informacions i arguments que cal utilitzar en el debat polític“.
“En definitiva”, prossegueix, “els partits acaben tenint presència en els processos amb finalitats últimes extraprocessals, i es serveixen de la difusió que els mitjans de comunicació proporcionen a les accions penals, i la penetració fàcil d’aquestes accions en el receptor col·lectiu de la comunicació, cosa que proporciona alts dividends en termes d’erosió de la figura controvertida del partit adversari.” “Es tracta de guanyar, en el procés penal, el judici de l’opinió pública que, com s’ha dit, equival sempre a una condemna”, conclou.
Per tant, per Ábalos, no hi ha cap mena “d’obstacle constitucional perquè s’expulsi els partits polítics personats a la causa, precisament perquè l’exercici de les seves funcions constitucionalment assignades, que comporta certs privilegis, comporta, igualment, determinades limitacions que no són aplicables a la resta d’entitats públiques i privades”.
