La delegada instructora del Tribunal de Comptes Esperanza García Moreno ha rebutjat aquest dijous els avals que va presentar l’Institut Català de Finances per cobrir les fiances de 5,4 milions d’euros que es reclamava als excàrrecs del Govern que van participar en l’acció exterior de la Generalitat. Un sonor cop de porta a l’instrument jurídic i financer articulat pel Govern per evitar l’embargament dels béns de la trentena d’encausats.
Segons ha avançat el diari El Mundo i ha confirmat l’agència Europa Press, Esperanza García ha decidit no admetre que sigui la Generalitat qui presenti aquests avals a través de l’Institut Català de Finances. La decisió arriba sense informe dels serveis jurídics de l’Estat sobre la idoneïtat d’aquest mecanisme d’aval, després que l’Advocacia de l’Estat entengués el setembre que no procedia.
La decisió encara no s’ha comunicat als implicats encara, ni tant sols a l’organisme emetent dels avals, l’ICF, ni al departament d’Economia. En tot cas, el rebuig dels avals no s’ha de comunicat oficialment als afectats pel procés d’embargament dels béns preventiu arran del judici obert per la seva implicació política en l’acció exterior del Govern des del 2011 al 2017. Així ho han explicat a El Món, fonts jurídiques properes al cas, que també lamenten que tampoc tenen cap dels criteris que ha utilitzat la delegada instructora per denegar els avals com a garantia, ni quins arguments jurídics, tècnics o financers ha utilitzat per sostenir la seva decisió.
De fet, la setmana passada el Parlament de Catalunya aprovava de manera majoritària, amb el suport de PSC i dels Comuns a més de la majoria independentista, la tramitació del projecte de llei que donava forma jurídica als avals. “Aquest decret llei és només una resposta jurídica i política per restablir la presumpció d’innocència al conjunt de càrrecs i servidors públics de la Generalitat”, definia el conseller d’Economia, Jaume Giró, en el debat d’esmena a la totalitat del text. “Sempre serem fidels a la defensa de les nostres institucions i de la llibertat i professionalitat dels treballadors públics” advertia el conseller, per evitar considerar la nova legislació com una llei ad-hoc pel cas dels avals del Tribunal de Comptes.
