Llei de Seguretat Nacional, de Llei General de Telecomunicacions i Llei de l’Audiovisual. Aquestes són les tres lleis impulsades per l’executiu de Pedro Sánchez que han posat en guàrdia al Govern de la Generalitat. Tres textos que reformen, o creen, una nova legislació que fonts de Palau consideren veritables “articles 155 encoberts” sobre competències de la Generalitat i que poden afectar no només l’autogovern sinó la pervivència futura de qüestions tan delicades com la llengua catalana. De fet, aquestes tres lleis estaran a l’ordre del dia de la taula de diàleg. El mateix vicepresident Jordi Puigneró les portarà com a condició per encetar les converses: “Si volen parlar d’autogovern, les han de retirar o modificar el text tal i com el volen reformar”.
En concret, les tres lleis apunten a qüestions centrals de la distribució de competències entre Estat i Generalitat: la seguretat, les comunicacions i la difusió cultural. Així, l’avanprojecte de reforma de la llei de Seguretat Nacional, a la que El Món ha tingut accés, està basada en el canvi de paradigma de la seguretat pública que ha suposat la pandèmia i frega una vulneració constant dels drets fonamentals. De fet, la llei de Seguretat Nacional ja va néixer amb malfiances l’any 2015, tant de l’oposició de l’aleshores govern de Mariano Rajoy com de Catalunya i Euskadi, que no veien res més que un buidatge de competències de facto, una invasió dels seus estatuts. De fet, ERC el 2017 en va demanar la derogació. La llei, però, va sobreviure i ara l’executiu de Sánchez, l’amplia, l’enforteix i la posa al dia amb un avantprojecte que ja es va elevar al consell de ministres per tal d’elaborar-ne l’informe.
La reforma prevista, per l’aleshores vicepresidenta Carmen Calvo supera algunes línies vermelles i contempla sense embuts la “requisa de béns i serveis”, la “mobilització” forçada de ciutadans sense cap indemnització, un control exhaustiu de la informació, sense aplicació de la llei de transparència, i un pla d’intel·ligència i informació per tenir sota control tots els recursos que un estat podria menester en una “situació de seguretat nacional”, així com la “supensió” del lliure mercat i aturar les “inversions estrangeres”. Tot límits que ha disparat les alarmes no només de la Generalitat sinó de diverses formacions polítiques arreu de l’Estat.
Una de les altres lleis que fa arrufar el nas al Govern, és la Llei General de Telecomunicacions que atorga més competències a la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i regula de forma “uniforme i omnicomprensiva” el sector de les xarxes i serveis de comunicacions electròniques. Pel vicepresident, aquesta nova normativa és una posada al dia en format de llei del famós Decretàs digital aprovat el novembre de 2019. Un decret que en el seu dia va ser considerat tota una declaració de guerra i interpretat des del Govern de Quim Torra, com un “155 digital” creat expressament davant el projecte de “república digital” que tenia Carles Puigdemont. Segons les mateixes fonts, la llei dona més armes i més competències a l’Estat, una situació que permetria a Madrid fiscalitzar i dirigir la implantació de la fibra òptica, o anular o controlar sistemes d’identitat digital. Fins i tot, obre la porta al bloqueig de qualsevol possibilitat de tecnologia blockchain per part del Govern. En aquest punt, el Govern sospita que l’esperit d’aquesta llei “s’autoorga el control de la xarxes de comunicació sense haver de demanar una ordre judicial”.
La tercera llei és la de l’Audiovisual. La consellera de Presidència, la republicana Laura Vilagrà, s’ha esgargamellat denunciant una llei que veu una veritable amenaça pel català en els canals de difusió de masses. La Generalitat veu que aquesta nova regulació, que encara ha de passar pel Congrés, obliga aquestes plataformes a invertir en produccions locals, però els dona la llibertat per escollir la llengua d’aquesta producció, ja sigui en castellà o les cooficials de l’estat espanyol. Tota una amenaça. La negociació d’aquesta llei serà a la taula de diàleg i ja ho va estar en la reunió bilateral Estat-Generalitat celebrada el passat dos d’agost. No hi va haver cap acord.
