Fer-se el desentès i guanyar temps. Aquesta va ser la resposta de tres de les quatre ambaixades de quatre països europeus on l’Estat va demanar ajuda per poder inculpar els acompanyants del president Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya. Així ho mostra el sumari de la instrucció dels dos mossos que acompanyaven el president a l’exili el 25 de març de 2018 a Jagel. Un judici que s’havia de celebrar del 24 al 27 de maig, però que s’ha suspès per causes personals d’un dels advocats. Una causa judicial que conté tota l’operació d’estat per no només intentar emmanillar l’expresident sinó als seus acompanyants mossos, en Xavier i en Carlos, així com el cap de la seva oficina Josep Lluís Alay i l’amic i ara senador, Josep Maria, Jami, Matamala.
En concret, la causa judicial mostra com tres de quatre ambaixades van donar allargues a l’Audiència Nacional per esbrinar si podien incriminar els dos policies que, fora de servei, anaven al mateix cotxe que Puigdemont. Un fet pel qual els reclamen tres anys per encobriment en el judici oral que es farà a l’Audiència Nacional. El fiscal Emilio Miró va demanar, el 18 de setembre del 2019, al magistrat Alejandro Abascal, del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, que lliurés ofici a les ambaixades de la República Federal d’Alemanya, Finlàndia, Suècia i Dinamarca per tal que determinessin “si l’encobriment constitueix una conducta castigada com a delicte per la legislació penal d’aquests països”.
El 25 de setembre, el jutge va tramitar aquests oficis i va remetre a les ambaixades d’aquests estats la pregunta sobre si l’encobriment era un delicte als seus codis penals. Saber-ho de primera mà era, atès l’escrit de la fiscalia, clau per poder continuar el procediment penal contra els acompanyants, sobretot contra els mossos. Però la iniciativa de l’Audiència Nacional va tenir poc èxit, si més no, a priori. Tres de les quatre ambaixades van donar allargues i, fins i tot, algunes van recomanar al jutge instructor que “ho busqués a internet”. Només l’ambaixada de Suècia va respondre el 3 d’octubre del 2019 directament per informar que existia un tipus penal similar a la seva legislació, amb penes que podrien arribar fins a sis anys de presó.
El 27 de setembre, l’ambaixada de Finlàndia a Madrid va respondre al·legant que no sabien quines diligències ni per a quin cas ho volien. De fet, la resposta de l’oficina diplomàtica és un exemple de com treure’s les puces de sobre. “També volem constatar que l’ambaixada no té competència per fer declaracions sobre continguts de la llei finlandesa”, alerta l’agregada consular que signa la resposta. Per reblar el clau, diplomàticament recorden que “només han rebut una pàgina” i que els haurien de donar més informació per dirigir la seva sol·licitud a l’autoritat competent”.
El dos d’octubre respon la República Alemanya que, a la primera línia, alerta que com a ambaixada “no pot elaborar certificats de lleis”. Però això sí, molt amablement, l’ambaixador informa que el ministeri federal de Justícia “proporciona un projecte d’accés gratuït de gairebé totes les lleis actuals alemanyes a internet”. “Totes les persones interessades es poden baixar les lleis i els reglaments”, subratlla l’oficina diplomàtica. Fins i tot, destaca que “l’Oficina Federal de Justícia l’actualitza contínuament”. De fet, avisa a les autoritats judicials espanyoles que també es poden descarregar en anglès.
El vuit d’octubre el vicecònsul de Dinamarca respon a l’Audiència Nacional que ha remès la petició al ministeri de Justícia. No és fins el vuit de novembre que els danesos responen. A més, ho fan en un sentit que no és eficaç per als interessos espanyols. “Al Codi Penal danès no hi ha cap disposició general sobre l’obligació de denunciar o prevenir un delicte. Aquesta obligació només s’aplica quan està directament regulada per la llei”, insisteix el ministeri de Justícia danès. En aquest marc, assenyala a la justícia espanyola que només pot haver un cert tipus d’encobriment quan es posen en perill vides o s’atempta contra les autoritats de l’Estat. A més, en aquests casos, la pena màxima és de tres anys. Cap d’aquests supòsits s’encabeix en el cas que instrueix l’Audiència contra els dos mossos.
74 
86 
