L’element rus de la interessant trama andorrana de l’Operació Catalunya s’ha evaporat com una gota d’aigua sobre el foc. El cas Petrov, una de les principals excuses que va utilitzar el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (SEPLAC), la policia financera espanyola, per convèncer el Banc d’Espanya de la intervenció del Banco de Madrid, filial de la Banca Privada d’Andorra, ha quedat en no-res. I el que és més destacable, s’ha admès sense embuts pels mateixos tècnics del SEPLAC, segons la resolució del mateix 17 d’agost a què ha tingut accés El Món, per la qual se sobreseu l’expedient sancionador per blanqueig. La intervenció va ser ordenada el març del 2015, arran d’una maniobra que formava part principal, i inicial, de l’Operació Catalunya.
De fet, segons va explicar els accionistes de l’entitat, els germans Higini i Ramon Cierco, a la justícia andorrana, la pressió sobre el banc andorrà va començar per funcionaris policials espanyols, conjuntament amb l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz i el seu equip, que ara l’Audiència Nacional investiga per ser membres de l’anomenada policia patriòtica en el marc de l’Operació Kitchen. El seu objectiu, obtenir les dades bancàries de la família Pujol Ferrussola i de líders independentistes com ara el president Artur Mas i Oriol Junqueras. Curiosament, una setmana abans de l’informe del SEPLAC que admetia que no hi havia diners russos opacs en el banc intervingut, Rússia va aparèixer de nou arran de la instrucció del cas Volhov. Unes informacions que han fet reaccionar fins i tot diplomàticament Rússia.
El 25 de febrer del 2015, la intel·ligència financera del Banc d’Espanya va emetre un informe sobre el sistema de prevenció de blanqueig de capitals que tenia el Banco de Madrid. Un dossier que detectava suposades irregularitats en la política d’admissió de clients i obligacions d’informació a les autoritats de prevenció dels delictes financers. En aquest primer informe s’assenyalava en concret una operació que hauria d’haver estat comunicada per “indici de delicte”. Curiosament, es tractava d’una operació d’una empresa propietat de dos ciutadans russos. A més, s’hi van afegir maniobres financeres que procedien de Veneçuela i de Mèxic i, fins i tot, de l’entramat de corrupció del PP que han quedat també en l’aire. La combinació de russos i veneçolans va ajudar l’Estat espanyol a convèncer als Estats Units per actuar de manera fatídica per a l’entitat bancària mare, el BPA. L’avís sobre Andrei Petrov, un empresari rus i clau de volta del cas Clotilde, va servir al FinCen- Financial Crimes Enforcement Network-, la policia financera dels Estats Units per emetre una Notice of findings que va provocar la intervenció del BPA i, posteriorment, el processament de 24 directius de l’entitat financera.
En concret, el 2015, la inspecció espanyola va emfatitzar que s’havia detectat una “operació” d’un client amb el que BPA s’hauria d’haver “abstingut d’establir relacions de negocis”. Era el cas de l’empresa Development Diagnostic Company, S.A. –DDC en el seu acrònim comercial. Segons relatava l’informe del SEPLAC, el 26 d’abril del 2012, el consell d’administració del BPA va aprovar per unanimitat concedir a DDC, un crèdit hipotecari d’un milió d’euros per finançar la construcció d’un local comercial a Lloret de Mar. Els accionistes majoritaris de l’empresa eren els empresari Andrei Petrov i Viktor Kanaikine. Petrov n’era l’administrador únic. El mateix document emfatitza que BPA tenia relacions amb Petrov des de feia un any.
El tràmit d’aprovació del crèdit no va ser fàcil. La Direcció de Compliment Normatiu –el control intern de la BPA– va avisar la direcció que la seva opinió seria desfavorable a concedir el crèdit si els empresaris no aportaven més documentació. En concret, els controls interns del banc retreien que no s’havia determinat l’estructura de la propietat o el control de la societat. Segons l’informe del SEPLAC de l’any 2015, el BPA s’hauria “haver abstingut d’aprovar l’operació”. L’informe del SEPLAC recull que Petrov va ser detingut el gener del 2013 per ordre de l’Audiència Nacional en el marc de l’operació Clotilde –i també va ser condemnat l’exalcalde de Lloret, Xavier Crespo– contra la corrupció a la població. “Presumptament, Andrei Petrov i Viktor Kanaikine estarien relacionats amb una xarxa de crim organitzat russa”, assenyala el dossier.
Però, el mateix informe, després d’exposar aquest antecents fa un acte de contricció i exonera el Banc de Madrid de qualsevol culpa o responsabilitat amb els negocis dels dos russos. A més, ho fa de manera franca i oberta, magrat les al·legacions de l’Advocacia de l’Estat que demana continuar la investigació. Així, el SEPLAC aporta una interlocutòria del jutjat número 38 de Madrid que avala l’operació del Banc de Madrid de donar el crèdit als dos empresaris russos. “L’operació de prèstec”, constata l’informe, “del banc de Madrid en favor de Petrov i Kanaikine es porta a terme a l’abril del 2012 i el procediment seguit contra el mateix per blanqueig de capitals va suposar la seva detenció el gener de l’any següent, és a dir, amb posterioritat a l’operació creditícia, sense que existeixin elements que permetin considerar que Banc de Madrid va tenir accés a cap informació que impliqués a aquestes persones amb les actuacions judicials que van acabar, finalment, amb la seva condemna“.
És a dir, eximeix al banc dels negocis de Petrov, que van suposar una pena de presó, quan va ser la pedra angular de la seva intervenció. En concret, Petrov va ser condemnat per la secció tercera de l’Audiència Nacional el 20 de novembre del 2018 per un delicte de blanqueig de capitals. Petrov va acceptar una pena d’un any, set mesos i quinze dies de presó i el pagament d’una multa de 5,5 milions d’euros. L’empresa Development Diagnostic Company (DDC), que desperta les suspicàcies pel SEPLAC, i Vikser Finkas Management SL, van acceptar una multa de 900.000 euros. Al capdavall, va ser un acord de confirmat per evitar la presó.
L’informe del SEPLAC admet que existien controls interns del banc, no només pel blanqueig sinó per les garanties de cobrament. Així, la resolució informa que havien garantit l’operació amb contractes d’arrendament amb societats “tan solvents com Mercadona”. De fet, ho defineix com una “mera operació de préstec per al banc”. En aquesta línia, la BPA va complir amb el protocol i es va determinar que era una “operació de crèdit que sol·licitava un conegut empresari de la costa catalana”. És més, adduien que “l’operació no superava el llindar de risc mitjà, i això, per tractar-se d’un resident estranger o dedicar-se a la promoció immobiliària”. El que és clau en l’informe és que reconeix que els fets pels quals va ser detingut Petrov i que el vinculaven al blanqueig de capitals “no van ser coneguts fins diversos mesos després de l’anàlisi efectuada pel Banc de Madrid, tant és així que les recerques realitzades que van incloure fins i tot llistes negres internacionals que no van mostrar cap resultat sobre el titular real, l’administrador o l’empresa”.
En definitiva, el cas Petrov va ser clau per a la intervenció del BPA i del Banc de Madrid. L’informe així ho admet i és al cas que més espai i més justificació hi dedica. De fet, és el cas que va utilitzar el departament del Tresor dels Estats Units per provocar la intervenció de les autoritats espanyoles i andorranes. Així, el FinCEN, va publicat el 19 de febre de 2016 una nota en què constatava que la Banca Privada d’Andorra havia deixat de ser una entitat financera sospitosa de blanqueig de capital. Després de l’ofensiva mediàtica pels suposats contactes russos de l’independentisme que també s’han anat desfent, el cas Andorra assenyala que l’obsessió russa espanyola, grinyola.
