L’expresident de la Generalitat Quim Torra ha afirmat aquest dilluns que el retorn a Catalunya del president a l’exili, Carles Puigdemont, podria representar “un punt d’inflexió” per l’independentisme. Torra ha dit —en el marc de la presentació del llibre Les hores greus. Dietari de Canonges (Símbol Editors) a Tiana, moderada per l’editor del Grup Món, Salvador Cot— que el retorn dels exiliats podria representar una oportunitat que caldria no desaprofitar per fer la independència, i que amb aquest objectiu caldria estar preparats per “un acte de desobediència sostinguda”.
Responent a preguntes del públic, Torra ha dit que “sí” podria ser possible fer la independència aprofitant el retorn de Puigdemont, però ha advertit que això “dependrà de nosaltres, tindrem allò que sapiguem guanyar-nos”. L’expresident ha assenyalat que ell personalment dona “un gran valor al retorn dels exiliats” i que aquest fet, un cop succeeixi, hauria de suposar “un punt d’inflexió claríssim”. Ara bé, Torra ha advertit que “això ho hauríem d’estar preparant, i veient on ens portarà aquest punt d’inflexió, i això no ho estic percebent”.
Torra creu que poden venir més oportunitats per la independència i no es poden malbaratar
En aquest sentit, Torra ha opinat que caldria revisar estratègies perquè pensa que “estaria bé que no malbaratéssim més oportunitats”. Per l’expresident seria fonamental que es dediquessin esforços en “aquest acte de desobediència sostinguda en el temps” i, segons ha dit, “és per allò que hauríem d’estar més preocupats” perquè “ens arribarà un possible ganxo on agafar-nos i farem com el 27-O, ens quedarem a la plaça Sant Jaume esperant que algú ens digui alguna cosa”.
Torra, que en el seu llibre arriba a dir que és impossible la independència sota el sistema de partits actual a Catalunya, ha assegurat també que aquest acte de desobediència és l’objectiu en el qual “totes les entitats han de focalitzar més els esforços” i, al mateix temps, “a recuperar un punt d’alegria col·lectiva” perquè “tenim la força per batre Espanya”.
Torra crida a rebel·lar-se contra la “tàctica de l’apaivagament” de l’independentisme
L’expresident ha fet una crida a rebel·lar-se contra “la tàctica d’apaivagament” de l’independentisme. “Contra això és contra el que ens hem de rebel·lar perquè darrere hi ha perdre el que ens ha fet més poderosos, que és creure en nosaltres mateixos”, ha apuntat. Torra ha advertit que la generació que es proposi fer la independència haurà d’assumir “sacrificis” i ha defensat que sigui la ciutadania la que impulsi els polítics a fer passos decidits cap endavant.
La llista de Junts pel Sí del 2015, que Torra va promoure, és un camí que pot servir perquè la ciutadania “marqui uns carrils amb tanta força” que els polítics no puguin optar per una altra opció, ha dit l’expresident recordant el “president, posi les urnes”, de Carme Forcadell. “Això fa que els polítics no puguin escapar-se i van fins l’1-O, a partir de l’1-O és una altra història”, ha agregat. Torra considera que s’ha d’aconseguir “crear un clímax” tot plegats per recupera l’impuls en l’independentisme.
Torra va pensar en dimitir per la campanya de Cs arran del seu article ‘La llengua i les bèsties’
Al llarg de la presentació, Torra ha parlat d’alguns dels moments més durs del seu pas per la política. L’expresident ha reconegut que en el moment de la seva investidura, quan Cs va iniciar una campanya contra ell per l’article “La llengua i les bèsties”, va pensar en algun moment “deixar-ho”. “Estic en el rànquing dels top més insultats, al costat de Puigdemont, frec a frec”, ha afirmat Torra.
“Allò va ser duríssim, no sabia si ho resistiria, al començament vaig pensar que si havia de durar una setmana més aquella campanya d’assetjament ho deixaria, arribava a casa completament exhaust, m’estirava al llit mirant al sostre i dient ‘què fort el que està passant'”. El seu pas per la presidència ha estat “una esbotzada de la privacitat brutal”, lamenta Torra, tot i que assegura que amb el temps va aconseguir “aplacar” la líder de l’oposició en aquell moment, Inés Arrimadas.
Torra també ha dedicat part de la seva intervenció per descriure polítics espanyols actuals i ha estat especialment dur amb l’actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de qui ha dit que “es vendria la seva mare per continuar sent president del govern, és el que hem vist i és el que veurem, tant li fa pactar amb qui sigui, resistir és guanyar és el que millor el defineix”. En les trobades que va mantenir amb ell com a president ja va rebutjar fer concessions pel que fa al dret a l’autodeterminació o l’amnistia. “L’Espanya franquista i la constitucional tenen el mateix fonament que és la indissoluble unitat de la pàtria, de la qual és garant l’exèrcit”, ha recordat.
Torra creu que no existeix cap polític espanyol amb qui abordar el dret a l’autodeterminació
Torra s’ha mostrat molt pessimista sobre la possibilitat de negociar mai amb polítics espanyols sobre la independència: “No crec que existeixi cap polític capaç d’abordar el dreta l’autodeterminació a Espanya, ni a Podem, perquè si existís no es podria enfrontar a les estructures dels seus propis partits”. L’expresident també ha carregat contra la taula de diàleg per la manca de credibilitat: “La taula de diàleg no és cap mena de negociació, és una estratègia que a algú li deu interessar, però no seuràs mai amb l’estat espanyol per negociar el dret a l’autodeterminació”. De fet, Torra ha posat d’exemple les declaracions d’independència de les colònies llatinoamericanes, que van independitzar-se per cansament de la “repressió espanyola”.
L’expresident també ha valorat que un triomf de les dretes pugui suposar “una base” per reanimar l’independentisme. “El panorama per les esquerres espanyoles és bastant obscur, s’enfonsaran a les eleccions andaluses, potser això pot ser la base que tinguem nosaltres, el triomf de les dretes espanyoles”, ha advertit. Ara bé, Torra ha opinat que seria millor que l’independentisme busqués l’impuls dins de si mateix i no l’esperança en “factors externs”.
Torra també s’ha mostrat crític amb l’estratègia d’eixamplament de la base i de fraternitat amb les esquerres espanyoles que propugnen veus d’ERC com Gabriel Rufián i Joan Tardà. L’expresident ha dit que, de fet, “el món dels Comuns és una gran estafada, lamento ser així de clar, un moviment que es presentava com la quinta essència revolucionarìa i transformadora s’ha acabat adaptant a un estat monàrquic, se li fugia un rei emèrit i malauradament en els moments de la pandèmia me’ls vaig trobar a l’altre costat”.
4 
7 