El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat avui per unanimitat a Espanya per la publicació de la foto del DNI de jutges a favor del dret a decidir en considerar que s’ha vulnerat el seu dret a la intimitat. Es tracta d’una publicació que va fer al diari La Razón l’any 2014 on hi apareixien dades personals de fins a 33 jutges catalans.
Segons el TEDH, el sol fet que existissin informes policials d’aquests jutges “recollits sense ser d’acord amb cap llei” ja suposa una violació del seu dret a la intimitat.
Més de 7.000 euros d’indemnització
La justícia europea fa responsable a l’Estat espanyol d’aquesta violació de la privacitat i l’obliga a indemnitzar econòmicament els 20 jutges que van decidir portar el seu cas a Estrasburg. Concretament, ha de pagar-los 4.200 euros en concepte de danys i 2.992 euros en concepte de costos i despeses.
Els 20 jutges van presentar una denúncia a l’Audiència de Madrid perquè l’Agència espanyola de Protecció de Dades investigués la filtració. La justícia va decidir argivar el cas argumentant que l’Agència ja havia donat per tancat el cas. Després, els demandants van apel·lar i l’Audiència va ordenar-ne una investigació, que encara està pendent.
El govern de Rajoy va voler esborrar les proves
Els 33 jutges delatats pel diari La Razón van signar un manifest a favor del dret a decidir quan s’acostava la consulta del 9-N de l’any 2014. De fet, el passat 31 de maig, El País va publicar uns àudios de converses del comissari jubilat José Manuel Villarejo els quals la policia patriòtica de l’època del govern de Mariano Rajoy va voler esborrar proves de la investigació.
Entre els signants hi figuren Montserrat Comas, que va ser vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) entre 2001 i 2008 i expresidenta de l’Observatori de Violència de Gènere; els dos instructors del cas Palau, Juli Solaz i Josep Maria Pijuan; jutges d’instrucció com Josep Maria Miquel Porres i Josep Niubó, i el magistrat de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal.
3 
23 
