El Tribunal Suprem tornarà a decidir una qüestió clau per l’equilibri de poders a l’Estat espanyol. I ho farà en un ambient enrarit. És un dels duels més passionals dins allò que s’ha convingut en anomenar “deep state”. És la batalla oberta i sense quarter que mantenen l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, i l’excoordinador de l’operatiu policial contra el Primer d’Octubre el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos. El plet rau en la destitució fulminant com a màxim responsable de l’institut armat a la comunitat de Madrid. Tot arran d’haver investigat prospectivament el govern de Pedro Sánchez per permetre la manifestació feminista del 8 de març de 2020, just abans de començar el punt més calent de la pandèmia de la COVID.
Així la Sala del Contenciós Administratiu del Suprem va dictar una interessant interlocutòria, el passat 27 d’abril però notificada el cinc de maig, amb què anunciava que admetia a tràmit el recurs del comandament de la Guàrdia Civil. Una llarga i densa resolució, a la que ha tingut accés El Món, que es podia llegir clarament com un avís a navegants. El ponent de la futura sentència serà el magistrat José Luis Requero, ultraconservador de l’Opus Dei, proposat pel sector més dur del PP, oposat als matrimonis i les adopcions entre persones gais i un dels magistrats que va posar en dubte la capacitat legal de les institucions catalanes per prohibir els toros.
Un llarg camí judicial
El cas es remunta al 24 de maig de 2020 quan el secretari d’Estat de Seguretat i número dos de Marlaska, Rafael Pérez, va fulminar De los Cobos com a cap de la Comandància de la Guàrdia Civil a Madrid. Una decisió que va aixecar força polseguera dins l’institut armat amb queixes del generalat, el sanedrí dels uniformats. De los Cobos va recórrer al Tribunal Central Contenciós de Madrid, que li va donar la raó i va ordenar el reingrés al mateix lloc de comandament. Però l’advocat de l’Estat va interposar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Nacional al·legant que no es podia extrapolar la legislació dels funcionaris als membres de la Guàrdia Civil. Així mateix el lletrat de la Moncloa criticava que els magistrats fessin més cas a les seves declaracions en el darrer torn de paraula que a la prova practicada a sala, que eren del tot contradictòries. Afegia en el recurs una errada en la valoració de la prova i retreia al tribunal que apliqués el criteri de “desviació de poder” en la decisió d’apartar-lo del comandament.
La tesi de l’advocat de l’Estat durant el judici va ser que De los Cobos fou destituït per “pèrdua de la confiança” per part de qui l’havia designat. Una confiança perduda en “deixar d’informar d’incidències rellevants” i que no es podia considerar que informar al ministre fos desobeir o contravenir les ordres de la magistrada instructora per la que De los Cobos investigava. “No va ser un exercici d’arbitrarietat, sinó que és la conseqüència lògica inherent a qualsevol organització humana: les persones que dirigeixen qualsevol organització han de poder confiar en els seus subordinats, especialment en aquells que ostentin una major responsabilitat”, argüeix el lletrat de l’Estat. La Sala de l’Audiència Nacional va estimar el recurs el 15 de setembre de 2021. Els magistrats van entendre que hi hagués una manca de confiança i per tant, el destituís.
Avís del Suprem
De los Cobos, però, no es va arronsar i va anunciar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem per vulneració de la tutela judicial efectiva així com altres preceptes de la legislació que regula els treballadors públics. De fet, “invocava interès cassacional objectiu” per interposar el recurs. L’advocat de l’Estat s’hi va oposar. La sala va donar la raó al comandament de la Guàrdia Civil amb una sonora clatellada a l’advocat de l’Estat de qui menysprea obertament els motius al·legats per inadmetre el recurs. El magistrat ponent entén que el cas pot servir per establir els “límits de la revisió judicial en els supòsits de cessament en un destí de lliure designació per pèrdua de confiança en relació amb el personal de la Guàrdia Civil”.
En aquest sentit, el Suprem avisa a Marlaska que “determinarà quin és el contingut del deure de motivació exigible a les resolucions administratives que acorden el cessament de funcionaris públics en llocs de lliure designació”. En aquest marc, els magistrats interpretaran si “resulta extensible” el deure de motivació dels acords de cessament en llocs de lliure designació de la Guàrdia Civil. La resolució serà cabdal pel futur del control polític de la Guàrdia Civil a la vista que el Suprem determinarà quines normes s’hauran de complir per cessar o foragitar algú nomenat en base la confiança en llocs de comandament policials. O manarà el ministre o manarà el funcionari, el Suprem decidirà si la Guàrdia Civil la mana Marlaska o De los Cobos.
9 
