“És molt arriscat, massa”. Aquest és el comentari més habitual d’un fort sector de JxCat que comença a organitzar-se davant l’opció que la direcció de la formació opti per investir Pere Aragonès i quedar al marge del Govern. Aquesta possibilitat que es remuga des de fa tres setmanes ha disparat les alarmes davant quadres del partit que hi veuen “més riscos que avantatges”. Davant aquest escenari, fonts de la formació i de la negociació comenten la possibilitat d’invertir els termes i començar a obrir la carpeta de la formació del Govern, alhora que es va desgranant quin ha de ser el full de ruta i quina estratègia seguir en cas que la taula de diàleg resulti un fiasco. Com a prova, un dels noms que fan córrer com a responsable del departament d’Exteriors és Josep Rius, el totpoderós excap de gabinet de Carles Puigdemont. Només cal veure que Rius surt 136 vegades als dos llibres del president a l’exili. El seu nom, una picada d’ullet als que més agosarats que volen deixar que “governin ells”.
Tot i la sensació de converses encallades, el sector amb més tradició de disciplina de partit aposta per entrar a Govern i negociar carteres. Fins i tot, apunten que “si es vol es pot partir de la base de l’intercanvi de departaments actual d’una força a una altra sense que sigui un requisit indispensable”. De fet, els que aposten per fer Govern argüeixen a El Món que “no es pot malbaratar una majoria del 52%”. “Pervertiríem el missatge que ens han donat les urnes, estem condemnats a entendre’ns”, afegeixen.
En aquesta línia, alerten del risc de deixar el Govern a mans d’un sol partit, a mercè del suport extern amb geometria variable de CUP, Comuns i “qui sap si del PSC”. “Podria causar l’efecte contrari del que busquen, que és forjar-se a l’oposició, fer partit i territori; en canvi, deixar la gestió del Govern a mans dels republicans i de Pere Aragonès pot deixar Junts amb 15 diputats a les properes eleccions”, indiquen.
Els arguments bàsics d’aquest sector és que la “vacunació global per poc bé que vagi arribarà a mig termini així com la gestió dels fons europeus”. “Fi de restriccions i diners públics, dos elements que ben combinats poden entronitzar Aragonès i ERC com un partit de gestió i de control, sense ensurts, sense renunciar programàticament a la independència“, al·leguen. “Si això hi afegim, posem per cas, un indult, no marxarien de Palau ni amb aigua calenta”, ironitzen.
Però no tothom pensa igual dins a Junts, tot i que es mostren convençuts que hi haurà Govern de coalició. De tota manera, alerten que els màxims negociadors “tenen la vida política resolta”. “Jordi Sànchez està inhabilitat, Carles Puigdemont a l’exili, Elsa Artadi a l’Ajuntament… per tant, no tenen una pressió per acordar cap Govern i més, si hi ha un gruix de la militància que ja ho veu bé”. En aquest sentit, els quadres que aposten per retirar-se als quarters d’hivern del Parlament no albiren una “gestió virtuosa” d’un Govern de republicans que tingui el favor de la CUP i dels Comuns, i en algun cas dels socialistes. “Si hi ha algun acord, exprès o tàcit, afavoriria que nosaltres seríem l’alternativa del votant independentista”, insisteixen. “Van estar tota la campanya negant que pactarien amb el PSC i van signar un manifest amb nosaltres en aquesta línia”, conclouen.
En aquest embolic de declaracions i contradeclaracions, ERC planteja per desembussar les negociacions parlar de la configuració del Govern i després del full de ruta més concretament. És a dir, a l’inrevés del que imposava Junts per negociar. Una oportunitat pels que aposten per governar. Aquest sector ja deixa anar noms que podrien alegrar els que ara es mostren més reticents a governar conjuntament. Així, a més d’Artadi com a vicepresidenta econòmica, s’afegeix el nom de Josep Rius com a possible responsable d’Exteriors. Rius és un home de l’absoluta confiança del president Puigdemont, va ser el seu cap de gabinet i durant un temps també de Quim Torra. Després va dirigir l’influent del departament d’Anàlisi i Prospectiva del departament de Presidència, un autèntic pont de comandament dels llauners del Govern. El fet que es brandi aquest nom, un autèntic supervivent, -va aterrar avalat per la gestió al gabinet de Xavier Trias a l’ajuntament de Barcelona- és per alguns “la prova del nou que l’opció de no entrar a Govern es desinfla, o així ho volen fer veure”.
27 
