El professor d’economia a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i a la de Columbia de Nova York, Xavier Sala-i-Martín, ha replicat avui ràpidament a l’article publicat pel portaveu adjunt del PP al Parlament, Santi Rodríguez, on aquest intentava desmuntar alguns dels arguments aportats per Sala-i-Martín contra la campanya ‘Dret a saber’, encetada pels populars catalans amb l’objectiu de combatre l’independentisme. L’economista ha respost a l’article i a les reaccions de militants del PP amb un post al seu blog titulat “La celebració prematura del PP”.
El nou article de Sala-i-Martín comença advertint que “les celebracions del PP, han estat prematures: l’anàlisi del ‘Santi’ conté un greu error conceptual”. I ha argumentat: “Al seu post, em fa dues crítiques. La primera és la utilització del símil de l’atracador. No li agrada que equipari el dèficit fiscal amb un robatori. Aquesta crítica no té fonament ja que jo estic analitzant una campanya del PP que es titula ‘Espanya ens Roba?’. Jo, en veure la paraula ‘roba’ en un pamflet del PP, em veig amb el dret d’emprar el símil del lladre per analitza si el que veiem és, efectivament, un robatori i poder contestar amb criteri a la pregunta que fa el PP”.
Seguidament, l’economista fa referència a la segona crítica, que qualifica de “més substancial”, i que fa referència a les compres que un turista de Saragossa fa a Barcelona. Rodríguez considera que aquests generen un benefici a l’empresari i uns llocs de treball a Catalunya. I són, per tant, aquests guanys econòmics per a Catalunya els què justifiquen que es posi impostos als catalans per a pavimentar les aceres de Saragossa i no les de Catalunya.
“Sisplau, deixin de fer el préssec”
Sala-i-Martín respon imaginant què passaria si el turista de Saragossa no anés a Barcelona sinó a Amsterdam. “Està clar que les seves compres generarien uns beneficis i uns llocs de treball equivalents a Holanda. Seria aquesta una bona justificació per a què el govern espanyol anés a Holanda i els reclamés als ciutadans una part dels diners que han guanyat amb les compres dels turistes de Saragossa?”
En aquesta línia, es pregunta “què creieu que passaria si el govern espanyol intentés argumentar que els holandesos els deuen diners perquè sense la inestimable col•laboració dels turistes de Saragossa els Holandesos no haguessin guanyat diners?” I continua: “Amb tota seguretat les autoritats holandeses els mirarien amb estranyesa i dirien: ‘Sisplau deixin de fer el préssec'”, i els recordaria que “el venedor va guanyar uns beneficis amb la venda de la mateixa manera que el comprador va guanyar una “‘utilitat’ de valor equivalent: els dos pel valor de 100 euros! Com que l’intercanvi va ser voluntari, no queda cap altre deute per saldar i, en conseqüència, no cal parlar de dèficit fiscal per saldar absolutament res de res!”
D’aquesta manera, Sala-i-Martín conclou l’article de manera molt contundent afirmant que “el dèficit fiscal d’Espanya amb Holanda és zero i el de Catalunya és de 16.500 milions i cap dels dos té res a veure amb si el turista de Saragossa compra o no compra pantalons!”
