Resposta amb un punt de sarcasme davant la decisió del Tribunal de Comptes de no permetre a Carles Puigdemont declarar per videoconferència en el judici del pròxim divendres. La resolució, comunicada aquest dimecres al migdia, al·legava que el president a l’exili no havia justificat raons per no poder assistir a Madrid a l’acte de la vista oral sobre la suposada despesa governamental pel Procés entre els anys 2011 i 2017. En un escrit presentat aquest mateix dimecres, la defensa del president a l’exili, així com dels altres encausats als quals tampoc es permet assistir per videoconferència, utilitza l’humor.
“No deixa de ser sorprenent la separació de la realitat que es manifesta en la resolució recorreguda, quan és un fet públic i notori que el testimoni proposat es troba fora de l’estat espanyol”, afirma. I continua afegint sal a la ferida en la resposta: “Tant és així com que hem estat testimonis de manifestacions de diversos tipus, fins i tot tremendament pintoresques, de persones d’una determinada adscripció ideològica que s’oposen a qualsevol mesura que permeti que el testimoni es presenti davant d’aquest tribunal”. Una velada referència a les manifestacions contra l’amnistia que des de fa més d’una setmana es repeteixen al centre de Madrid i davant la seu federal del PSOE. Tot, just després de pactar una llei d’amnistia entre socialistes i els independentistes d’ERC i Junts.
La broma no acaba aquí
Però el sarcasme continua en l’escrit. L’escrit “agraeix la voluntat il·lustrativa mostrada pel Tribunal” en informar que en un “Projecte de Llei de Mesures d’Eficiència Processal del Servei Públic de Justícia ” es preveu l’ús de la videoconferència si s’avia deu dies abans. Però l’advocat, Gonzalo Boye i Jordi Cabré recorda que aquesta llei “no es troba avui en vigor perquè, com bé diu la mateixa resolució, no és més que un Projecte de llei”. Així rebla el clau amb la neguitosa realitat: “com molts altres existents que encara no han adquirit la categoria de norma; de fet, si ens basarem en projectes de llei igual aquesta vista ni tan ni tan sols s’hauria de celebrar per no gastar inútilment diners públics quan hi ha projectes de llei que fan inviable aquest procediment”. Una claríssima i evident referència a la llei d’amnistia.
Per altra banda, l’escrit assegura que Puigdemont podria haver tingut “un any” per proposar que la pràctica de la prova es realitzés mitjançant el sistema de videoconferència “si hagués sabut, fa un any, en quines circumstàncies geogràfiques es trobaria el codemandat”. I continua furgant en la ferida: “Per raó del seu càrrec, precisament aquestes circumstàncies canvien periòdicament, i per això hem esperat a disposar de la confirmació final de la data de la pràctica”.
