Nova via d’atac de l’estratègia de defensa de l’exili. Els lletrats del president Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig ha presentat un escrit de recusació contra el jutge instructor de la causa del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena. L’argument utilitzat són les declaracions efectuades pel magistrat en el lliurament del guardó d’homenatge Premi Villacisneros, atorgat per la fundació homònima, que es va celebrar el 16 de novembre d’enguany. Per la defensa coordinada per Gonzalo Boye acceptar aquest guardó “priva manifestament al magistrat de la imprescindible imparcialitat en relació amb aquesta causa” i, per tant, s’hauria d’haver abstingut.

En l’escrit de recusació al que ha tingut accés El Món i presentats aquest Madrid davant el Tribunal Suprem, reclama el seu examen d’acord amb la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Europeu de Drets Humans. En aquest marc, la recusació recorda que la denominada Fundación Villacisneros és una “organització nacionalista espanyola” que, segons afirma el vídeo de l’acte de lliurament, el magistrat guardonattreballa, diu, “per la unitat i l’enfortiment d’Espanya”. De fet, en el discurs d’atorgament, el president de la Fundació va insistir que l’entitat pretén defensar “la unitat d’Espanya i l’orgull de ser espanyol”.

Així mateix, insisteix que arran del vídeo, es constata la intencionalitat política de la Fundació que premia Llarena. “El nostre futur està en perill i que cal plantar cara als que volen destruir Espanya”, alenava el president just abans de lliurar el guardó. De fet, assegura que el premien per “ser un actor rellevant en la defensa (…) de la unitat i de la història d’Espanya (…) davant de l’amenaça dels que volen destruir la nostra nació, difondre un relat fals de la nostra història i legitimar els nacionalismes”. Per altra banda, emfatitza que defensa la “institució monàrquica”. En el mateix sentit, l’escrit insisteix en què la Fundació Villacisneros defensa “íntegrament l’ideari de l’extrema dreta”. A més ha reclamat públicament, l’empresonament del president Puigdemont, fins i tot des d’abans que s’iniciés aquesta causa penal. Un posicionament que acrediten amb tuits de la fundació el propassat 8 d’octubre de 2017.

Els tuits de la fundació Villacisneros el dia de la manifestació espanyolista del 8 d’octubre de 2017

Per altra banda, la recusació recull que en el consell directiu de la fundació s’hi troben l’eurodiputat de Vox Hermann Tertsch o la diputada del PP al Parlament Europeu, Isabel Benjumea, així com l’expresidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, i l’excap de files del PP a Euskadi, Jaime Mayor Oreja. De tots aporten opinions duríssimes i fins un punt extravagants contra el procés sobiranista i, especialment, contra el president Puigdemont.

Pels lletrats, acceptar aquest guardó en relació a la tasca del magistrat en la causa del Procés “ha compromès definitivament la seva aparença d’imparcialitat: no es pot pretendre que, en aquestes circumstàncies, després de l’acceptació de l’anomenat Premi Villacisneros, atorgat per la Fundació Villacisneros, que ha reclamat el empresonament del president Puigdemont pels fets pels quals se’l persegueix políticament en aquesta causa penal, en el context a què ens acabem de referir, inclosa una laudatio amb contínues referències als «enemics d’Espanya», l’instructor pugui conservar cap aparença d’imparcialitat per a la instrucció d’aquesta causa”. En definitiva, Boye demana Llarena que s’aparti i en el mateix procediment de recusació que testifiqui sobre l’acceptació del guardó.

Pablo Llarena rep el premu Fundació Villacisneros de la mà del seu president/F.Villacisneros
Pablo Llarena rep el premu Fundació Villacisneros de la mà del seu president/F.Villacisneros

Comentaris

    X2 Desembre 01, 2021 | 11:17
    Fora jutges feixistes
    ¿ Quién lo paga ? Desembre 01, 2021 | 11:54
    En vez de escribir tanta tontería, ¿ porqué no informáis QUIÉN paga tantos honorários de abogados ?
    Narcís Desembre 01, 2021 | 12:04
    Aquest tipus .. neutralitat, imparcialitat i desinterès, tot plegat, independent en ses resolucions . . ? Verament, clama al cel un togat amb aquest desvergonyiment i absència de qualsevol pudor .. o fent manetes amb aquesta mena d' organitzacions ! PD : òbviament, han d' agafar-s'hi a proves tan descarades !
    Delfí Artós Desembre 01, 2021 | 12:12
    El fet que espanyols al segle XXI diguin, que "el futur d'Espanya és en perill i que cal plantar cara als que volen destruir Espanya”, és increïble, n'hi ha per a llogar-hi cadires. Des de l'any 1587 d'Espanya s'han separat una quantitat considerable de territoris i Espanya encara no està pas "destruïda". És evident que Espanya sense Catalunya no es destruirà, en canvi Catalunya dins d'Espanya desapareixerà, això ho saben els que cínicament volen anihilar els catalans de fa segles. Els catalans cal que en siguem conscients i que ens despertem, abans no sigui massa tard. Cal fer efectiva la independència.
    Gavanenc Desembre 01, 2021 | 12:23
    Refusar d’admetre algú com a jutge per l’existència d’un possible interès d’aquest en el procediment que es tramita o per les relacions d’aquest amb les persones interessades, això és recusar. La justícia lawfare espanyola a més a més ha fet de tot, mala praxi, prevaricació, actuar amb càrrecs "caducats", falsos testimonis, informes tacito de fireta manipulats considerats com a "bons", aprofitar-se de la maleïda llei mordassa ppera punto Rajoy... Com a "complement" dels incompliments de fa segles de l'estat espanyol vers Catalunya. Qui digui que no ens cal la independència és un col·laboracionista espanyol, és així.
    Si Desembre 01, 2021 | 12:41
    Erc jxcat i cup no s'atrebeixen a recusar cap dels repressors, per que es troben amenaçats. I com a covards menjallenties que son, accepten la repressió mentre no els toquin a ells. Quan lodrien traçar una estratègia conjunta i secreta d'atac i defensa en front l'estado podrit.
    Pericodelospalotes Desembre 01, 2021 | 20:31
    Encara no vomita l'impresentable d'en Gonzalo?.
    Justicia y temas técnicos Desembre 02, 2021 | 05:46
    Al igual que los etarras que se exilian en Bélgica, la forma de parar las extradiciones siempre son por temas técnicos. La asesina de Ramon Romeo estuvo exiliada 30 años, y en Bélgica fue defendida por los mismos abogados que ahora usa Puigdemont. Al final, el TEDH condenó a Bélgica por no conceder la extradición. Esto es lo mismo, buscará todo tipo de Temas técnicos para alargar la entrega. Que Puigdemont lideró que en Sep se Aprobarán unas leyes de desconexión con la ley vigente, eso todos estamos de acuerdo, no?. Que junto con la ley del referéndum y el “referéndum” el objetivo era hacer una secesión de una parte del país para que no perteneciera a España, también estamos de acuerdo, no? Es por lo que casualmente están condenados y buscados, no?

Nou comentari