La 58a cantada d’havaneres de Calella s’ha tancat, finalment, amb la peça que tradicionalment ha posat la cirereta a aquest concert d’estiu, El meu avi. Malgrat l’intent de l’Ajuntament de Palafrugell, que havia anunciat que la peça es retirava del repertori aquest any arran del documental Murs de silenci –que en vincula el compositor, Josep Lluís Ortega Monasterio, a un afer d’explotació sexual de menors–, la revolta del públic ha obligat a mantenir-la.
De fet, hores abans, aquest dissabte al matí, l’alcaldessa, Laura Millán (PSC), havia desmentit que era fals que s’hagués prohibit als grups que actuaven acompanyar el públic si cantava El meu avi pel seu compte. “Si la volen cantar, que la cantin”, deia en declaracions a RAC 1, avançant ja la seva derrota. Que el públic capgirés els plans de l’Ajuntament era una possibilitat clara, i el partit Alhora havia anunciat que, per incentivar-ho repartiria fulls amb la lletra de la cançó entre el públic.
Xiulada, mocadorada i crits
En el tram final de la vetllada musical, quan s’acostava el moment de posar-hi punt final i s’havia de donar pas a les tres havaneres d’autors locals triades com a tancament en substitució d‘El meu avi, els espectadors han iniciat una sorollosa xiulada amb mocadorada, que han recollit les càmeres de TV3 que feien la retransmissió. Els crits que se sentien reclamaven que es cantés la peça tradicional. Fins que el grup que era sobre l’escenari ha demanat silenci per comunicar la decisió que havien pres: acabarien l’actuació amb El meu avi, però abans cantarien Mariner de terra endins, La bella Lola, i La gavina.
Un públic que s’ha fet sentir, cantant també
Un cop han acabat de cantar La gavina, s’ha iniciat El meu avi, que el públic ha cantat també, dempeus, agitant mocadors blancs –ara ja no com a protesta, sinó com a part del ritual cantaire– i amb gran entusiasme. D’aquesta manera, després de la polèmica generada des que es va anunciar el canvi de repertori, la pretensió de fer caure l’havanera d’Ortega Monasterio no només ha fracassat, sinó que l’ha popularitzat més que mai i l’ha convertit en un símbol polític, quan fins ara no passava de ser una tradició.
