El tractat signat aquest dijous pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, en la cimera hispano-francesa compromet els dos estats a facilitar l’execució de les euroordres. Ho especifica en l’article 15.5, en l’apartat de Justícia i Assumptes d’interior, que insta les parts a “promoure i millorar l’execució dels instruments de reconeixement mutu, en particular les ordres europees de detenció i entrega”, així com les ordres europees d’investigació, els certificats d’embargament i les transferències de procediments penals.
Tot i que els exiliats independentistes catalans tenen immunitat parlamentària –excepte Lluís Puig, que en canvi té al seu favor una resolució belga que denega la seva entrega–, les eurordres del magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, tenen la mateixa validesa en tot l’espai de la UE. Per tant, si perdessin la immunitat serien molt més arriscats els viatges de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín a la Catalunya Nord per manifestar-se o reunir-se. I aquesta declaració d’intencions del tractat signat avui arriba en un moment molt significatiu, quan Llarena ha eliminat la sedició de la seva acusació i vol reactivar les euroordres, fins al punt que ha començat a pressionar Bèlgica. De fet, les autoritats espanyoles s’han queixat sovint de l’actitud de Bèlgica, d’Alemanya i d’Itàlia, que s’han negat per diverses vies a entregar algun dels exiliats de l’1-O, i amb el pacte d’avui subratllen la lleialtat de França.
El tractat insta a fomentar la “llengua del veí” sense esmentar el català
Tot i que Pere Aragonès demanés enfortir la situació del català a les administracions espanyoles, franceses i europees, el Tractat hispano-francès no esmenta en cap article el català. Irònicament, en l’article 30.3 i en l’apartat de cooperació transfronterer, s’insta a “fomentar l’aprenentatge de la llengua del veí i el seu ús en la vida quotidiana als espais fronterers”. Una situació que no esclareix la posició dels presidents respecte a la demanda del cap de l’executiu català d’enfortir la llengua de Catalunya.
Més enllà d’aquests articles, l’article 2.4 també detalla com els ministres espanyols podran participar en reunions de l’executiu francès i ministres francesos en reunions de l’executiu espanyol. Segons detalla aquest article en l’apartat del marc de les relacions d’amistat i cooperació, es farà de forma rotatòria un cop cada tres mesos.
El text també especifica que en el projecte H2Med, basat a unir els ports de Barcelona i Marsella per traslladar-hi hidrogen verd i gas, hi ha d’aver el compromís que el repartiment sigui “equitatiu” entre Espanya i francesa. “Les Parts reafirmen el seu compromís de desenvolupar els projectes d’interconnexió elèctrica i el projecte H2Med de manera equitativa i de conformitat amb les normes europees. Amb aquest objectiu, les Parts col·laboraran amb els reguladors energètics i la Comissió Europea per maximitzar el finançament europeu dels projectes d’interconnexió energètica i facilitar la seva avaluació i desplegament”, diu l’article 26.4.
Sense acord sobre els passos transfronterers entre la Catalunya Nord i la Catalunya sud
Així mateix, no hi ha hagut acord entre els dos estats pels vuit passos transfronterers entre la Catalunya Nord. Tot i això, Espanya i França han acordat intensificar la cooperació transfronterera i el diàleg polític. El tractat d’amistat entre els dos països, que eleva les seves relacions al màxim nivell, posa el focus, entre altres, en la migració. Concretament, el document estableix la creació d’un grup de treball hispano-francès sobre aquesta qüestió que reunirà per a un diàleg regular els responsables de la gestió de fronteres, migració, asil, integració i lluita contra les xarxes de migració il·legal. Les autoritats d’Espanya i França també obren la porta a desplegar “unitats operacionals binacionals” i a realitzar “operacions comunes o conjuntes” per lluitar contra les xarxes de tràfic de persones.
Una de les preocupacions de França són els moviments secundaris a l’interior de l’espai Schengen, mentre que Espanya acudia a la trobada amb la reclamació de reobrir els vuit passos fronterers secundaris entre els dos estats.
22 
2 