La reclamació de l’oficialitat del català, el basc i el gallec ha tornat aquest dimarts a la taula del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea, però sense cap possibilitat real de prosperar, un fet que evidencia que la pressió que ha intentat exercir el govern espanyol –amb l’amenaça d’Espanya de bloquejar l’ampliació del bloc– no ha servit per a res. La iniciativa impulsada pel govern espanyol des de fa tres anys ha topat de nou amb el mur institucional de Brussel·les. El ministre d’Afers Europeus d’Irlanda, Thomas Byrne, país que ostenta la presidència de torn del Consell, ha deixat clar abans d’entrar a la trobada que la sessió es limitarà a una “breu discussió” informativa i que “no s’espera que es prengui cap decisió” sobre l’oficialitat, informa l’Agència Catalana de Notícies (ACN). De fet, la discussió només ha durat set minuts, i només Alemanya, Suècia i Lituània han demanat la paraula.
L’estratègia de l’executiu de Pedro Sánchez, representada en aquesta ocasió pel secretari d’Estat per a la UE, Fernando Sampedro, es redueix a un mer tràmit d’informació davant la resta dels socis comunitaris. El mateix Byrne ha reafirmat la posició de la presidència en recordar que els serveis jurídics del Consell de la UE sostenen clarament que la petició espanyola requereix una reforma prèvia dels tractats europeus. “Estem obligats a acceptar-ho”, ha sentenciat el representant irlandès, tancant la porta a qualsevol decisió en la reunió d’avui. “Escoltarem el que digui el nostre col·lega espanyol i reflexionarem”, ha afegit.
Aquest nou revés a l’estratègia diplomàtica de la Moncloa arriba pocs dies després de les declaracions del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, que va titllar d'”impensable” l’entrada de noves llengües al règim lingüístic comunitari abans que el català. La tàctica de l’executiu espanyol passa per vincular el reconeixement de les tres llengües de l’Estat al procés d’ampliació de la UE cap als països dels Balcans —com Montenegro o Albània—, un procés que Brussel·les vol accelerar per contrarestar la influència de Rússia a la regió. “Som completament favorables a l’ampliació, per això demanem resoldre la qüestió de les nostres llengües”, va defensar Albares, tenint en compte que l’adhesió d’aquests països, prevista en el cas de Montenegro per al 2028, implicaria incorporar l’albanès i el montenegrí com a llengües oficials.
El fre jurídic dels tractats europeus
Malgrat l’intent de pressionar de l’executiu espanyol, que ha assenyalat Itàlia com un dels “màxims obstacles” per aconseguir l’oficialitat del català, la via jurídica plantejada per la UE difereix de forma substancial de la tesi espanyola. Malgrat que el mateix Albares ha assenyalat reiteradament que no hi ha cap impediment perquè la proposta tiri endavant, els serveis jurídics comunitaris han determinat que no es pot equiparar l’ús puntual del català en fòrums com el Comitè de les Regions o en reunions ministerials del Consell de la UE amb la traducció sistemàtica de tots els textos legals de la UE. Segons el criteri dels juristes europeus, caldria modificar l’article 55 del Tractat de Lisboa, que enumera les 24 llengües oficials actuals, i no pas acollir-se únicament a la traducció del text als idiomes amb estatut oficial als estats membres. Per contra, la Moncloa manté que la reforma dels tractats no és imprescindible i s’agafa a l’article 342 del Tractat de Funcionament de la UE, el qual estableix que el Consell pot determinar el règim lingüístic de les institucions mitjançant reglaments per unanimitat.
Crítiques a la pressió d’Espanya per l’oficialitat
Diversos estats membre han expressat un rebuig frontal a la intenció del govern espanyol de vincular l’oficialitat al procés d’ampliació del bloc comunitari. Representants d’estats com Lituània, Alemanya i Suècia han qualificat d'”inacceptable” aquesta condició, defensant que l’expansió de la UE i la gestió lingüística són qüestions independents que no s’haurien d’utilitzar com a moneda de canvi o per interposar vets nacionals. En aquest sentit, l’alemany Gunther Krichbaum, en declaracions recollides per l’ACN, ha criticat l’ús de l’ampliació com a “moneda de canvi” i la ministra sueca, Jessica Rosencrantz, ha reclamat separat el debat de fons remarcant que “l’ampliació és una cosa, i les llengües una altra”.
El Govern subratlla la “determinació” d’Espanya amb l’oficialitat
Finalment, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha sortit en defensa de l’actuació d’Espanya per aconseguir l’oficialitat i, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, ha subratllat que “la determinació del govern dpesànya es molt clara i continudent”. En aquest sentit, ha recordat que el ministre Albares ha reiterat que no s’incorporporarà cap altra llengua fins que no s’abordi la inclusió del catala, gallec i basc. “Fins ara mai no hi havia hagut una acció tan persisents en l’àmbit europeu”, ha destacat, remarcant la “pressió” exercida per l’executiu de Pedro Sánchez. Amb tot, ha apostat per la “via del convenciment” amb els països que es mostren contraris a la mesura perquè necessita el suport del 27.
