El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra el ‘decretazo’ digital que el govern del PSOE. La mesura es va aprovar, amb el suport del PP i Cs i l’abstenció d’Unidas Podemos, dues setmanes abans de les darreres eleccions per frenar la “república digital” just després que el Tsunami Democràtic aconseguís, a través de mitjans tecnològics, mobilitzar milers de persones per manifestar-se a l’Aeroport del Prat contra la sentència del procés del 14 d’octubre.
La proposta ha estat presentada conjuntament per ERC i JxCAT i ha rebut el suport dels Comuns, la CUP, mentre que el PSC, fent una pirueta argumentativa, s’hi ha abstingut. Tant Cs com el PP hi han votat en contra.
El diputat republicà Jordi Albert ha denunciat que el decret “no busca altra cosa que continuar restringint les llibertats digitals” a Catalunya, així com també “les competències de les autonomies en el desenvolupament tecnològic”. Albert ha apuntat que amb aquest decret, el PSOE “buscava marcar perfil contra l’independentisme” i va ser l’instrument que Sánchez “va trobar per treure pit”.
Albert ha lamentat que el PSOE aprofités “una situació de transició per aprovar el decret” i que la mesura no passés “per la tramitació adequada al Congrés”. Per ERC, el decret representa “una nova amenaça, no només pel nostre país, sinó per a totes les comunitats que volen desenvolupar competències a nivell tecnològic”, que ara feien sense cap problema. Albert també ha indicat que el decret “va en contra de les principals directives de la Unió Europea”.
Per la seva banda, la diputada de JxCAT Gemma Geis ha criticat el decret perquè “permet interceptar les comunicacions sense ordre judicial” i “no només vulnera la Constitució”, sinó “també l’Estatut i normativa internacional”. Geis ha advertit, així mateix, que la mesura vol “frenar la república digital”, però al mateix temps “drets, llibertats, progrés i innovació d’un sector tan important com el tecnològic”. La diputada ha destacat l’informe del Consell de Garanties Estatutàries que conclou que vuit dels nou punts del decret espanyol “són inconstitucionals”.
El suport dels Comuns
El recurs ha obtingut el suport dels Comuns, que a Madrid va abstenir-se quan el PSOE el va posar sobre la taula. “Aquest decret forma part d’una època passada, basada en la confrontació i no una nova etapa de diàleg i solucions que és la que necessita el país”, ha dit el diputat David Cid. El representant dels Comuns ha admès que el decret “vulnera drets i llibertats al conjunt de l’Estat” i ha explicat que l’acord d’Unidas Podemos amb el PSOE incloïa el compromís de derogar la Llei Mordassa i que aquest decret es tramités a través de projecte de llei per modificar-lo en diversos aspectes “fonamentals”. Cid ha apel·lat a la resta de grups catalans amb representació a Madrid a utilitzar el tràmit parlamentari per aconseguir canvis i ha celebrat que es faci referència al Consell de Garanties Estatutàries.
La CUP també ha donat suport al recurs. El diputat cupaire Vidal Aragonès ha denunciat que el decret pretén crear “una realitat de doctrina de xoc” amb l’objectiu de “buscar un enemic (l’independentisme) per retallar drets fonamentals per part de l’Estat”. Això, ha dit, “ataca els drets d’accés a la informació i les comunicacions i la llibertat d’expressió”.
El PSC s’absté
La posició del PSC sobre el recurs ha sorprès a alguns grups parlamentaris perquè s’ha abstingut davant una proposta per tombar un decret que precisament va impulsar el PSOE. Tot i així, el diputat del PSC Pol Gibert ha celebrat que els independentistes recuperin la confiança amb el Tribunal Constitucional i que també recorrin al Consell de Garanties Estatutàries. Per Gibert suposa que els independentistes admeten ara que “la solució passa per reconèixer les normes del joc, no per desobeir, acceptar el marc autonòmic i fer servir els procediments establerts”. El PSC ha proposat a JxCAT i ERC que s’utilitzi la comissió bilateral com a marc per a plantejar dubtes sobre el decret que, malgrat tot, ha volgut defensar com a “necessari per al nostre país”.
PP i Cs, en contra
Tant el PP com Cs s’han manifestat en contra de presentar recurs contra el ‘decretazo’. Per part de Cs, el diputat Dimas Gragera ha denunciat que la presentació de la proposta és “un nou acte de victimisme separatista” i ha considerat que és una mesura “insuficient” a la qual se li va donar suport “per sentit d’Estat”, però l’ha qualificat “d’electoralista”. A les crítiques s’hi ha sumat Esperanza García, del PP, que ha dit que el fet que el PSC s’abstingui demostra que aquell decret del PSOE “era un simple posturegi preelectoral del govern de Sánchez”. “No donem suport al recurs, perquè això seria la prova evident de que el sentit d’Estat és una qüestió d’oportunisme polític i per nosaltres és una qüestió de convicció”, ha afegit García.
De la seva banda, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha avançat en el mateix ple que el Govern va presentar dimarts un recurs d’inconstitucionalitat contra el decret. “Ja vam alertar des del primer dia que el ‘decretazo’ vulnera drets fonamentals, trepitja directives europees i envaeix competències de l’Estatut d’Autonomia”, ha explicat Puigneró.
