L’expresident de la Generalitat Quim Torra i l’exvicepresident del Parlament de Catalunya Josep Costa han informat que han començat el procés per querellar-se contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per haver estat espiats amb el spyware Pegasus, ha informat Torra a través d’un comunicat. Tant Torra com Costa creuen que el cap de l’executiu espanyol és el “màxim representant i responsable dels serveis d’intel·ligència”. D’acord amb l’anàlisi dels seus telèfons mòbils institucionals, l’expresident de la Generalitat va ser víctima de vuit atacs amb Pegasus i l’exvicepresident de la cambra catalana en va patir quatre durant el 2019. Així mateix han presentat un requeriment contra el govern espanyol i el seu president reclamant el “cessament de la vulneració dels seus drets fonamentals com a víctimes de l’espionatge il·legal”.
L’independentisme ha aprofitat l’anunci per sorpresa aquest dilluns del govern espanyol sobre el presumpte espionatge amb Pegasus al president Pedro Sánchez i la ministra Margarita Robles per redoblar la pressió sobre la Moncloa. Els independentistes consideren l’executiu espanyol culpable de l’espionatge sigui “per acció o per omissió” i recorden que en els dos casos el govern de Sánchez tindria responsabilitats en el ciberatac contra 65 persones relacionades amb el moviment independentista, entre polítics, advocats, activistes i periodistes.
Les revelacions del govern espanyol han tingut un efecte bumerang perquè l’independentisme ha rellançat les seves crítiques pel cas Pegasus, reiterades des de fa dues setmanes amb un destacat ressò internacional. De tota manera, tot i que els partits independentistes i el Govern han endurit el discurs, no s’han anunciat més accions per aconseguir que el govern espanyol respongui a les demandes per aclarir els fets.
Continua la tempesa política a Espanya pel cas Pegasus
El cas Pegasus continua generant comentaris de la classe política a Espanya. L’exministre d’Exteriors amb el govern del PP José Manuel Margallo ha declarat que si es confirmés la hipòtesi que darrere l’espionatge sense consentiment al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, i havia el CNI s’estaria davant “d’un cas gravíssim, pràcticament un cop d’estat contra el govern per part del servei que té per funció espiar els dolents i no els bons (en aquest cas el govern, s’entén)”. En declaracions al programa Hora 25 de la Cadena SER, Margallo ha dit que si es tractés d’una “cortina de fum” per “desviar l’atenció del que està passant” també li semblaria “gravíssim” i li “xocaria”.
Margallo, que ara és eurodiputat a Brussel·les, ha advertit que si l’espionatge il·lícit és obra del CNI “estaríem davant d’una ruptura de confiança sense precedents”. L’eurodiputat ha assenyalat que cal esperar les dades que sorgeixin de les compareixences previstes de la directora del CNI i de Margarita Robles. Margallo també ha dipositat confiança en la missió del Parlament Europeu que es desplaçarà a Espanya “per veure què ha passat i de la qual formarà part Puigdemont”. L’eurodiputat ha dit que el president a l’exili tindria immunitat “com a membre de la comissió” perquè “està cobert i és perfectament possible, sempre que s’entengui que la immunitat l’empara com a membre de la missió i no tingui més desplaçaments que el que tingui la delegació com a tal”.
El casp Pegasus, al Parlament Europeu
El ple del Parlament Europeu debatrà sobre l’ús del programa Pegasus per part dels estats per espiar eurodiputats, segons han confirmat a l’ACN fonts de parlamentàries. Els eurodiputats d’ERC, Diana Riba i Jordi Solé, han aconseguit forçar el debat a l’Eurocambra gràcies al fet que el seu grup, els Verds/ALE, era l’encarregat de triar el tema del plenari, una prerrogativa que es va rotant entre els diferents grups parlamentaris.
Riba i Solé, igual que Toni Comín, Clara Ponsatí i Carles Puigdemont, estan entre les víctimes de l’espionatge massiu contra l’independentisme destapat pel grup canadenc d’experts en ciberseguretat Citizen Lab, que ha fet una auditoria forense que demostra la vigilància amb Pegasus d’una seixantena de polítics i activistes independentistes. En el cas de Puigdemont, l’espionatge es va centrar en el seu entorn, mentre que en el de Ponsatí va ser a través d’un dels seus assistents.
