Santi Rodríguez: “Els socialistes estan encantats de ser els salvadors d’ERC”

Santi Rodríguez (Vilanova i la Geltrú, 1964) és el secretari general del Partit Popular Català, del qual n’ha estat militant des del 1982. Santi Rodríguez va començar la seva etapa com a polític a la seva ciutat natal: Vilanova i la Geltrú, d’on va ser regidor entre el 1995 i el 2015. És un dels històrics dirigents de la formació popular i de la tradició de l’exministre d’Afers Exteriors i exlíder del PPC, Josep Piqué -també de Vilanova i la Geltrú-. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya entre el 2003 i el 2017 i en va quedar fora després dels mals resultats dels populars a les eleccions del 21 de desembre del 2020, en les quals va treure tres diputats i va passar al grup mixt. Des del 25 de gener del 2021 és secretari general del partit i té la missió de reflotar el partit de cara a les properes eleccions municipals al 28 de maig i prepar-se per a les properes eleccions al Parlament.

Com ha vist la reforma del Codi Penal i tot el procés que ha comportat?

Malament. Creiem que tots els acords als quals ha arribat el govern de Pedro Sánchez amb ERC són per garantir-se el seu suport. Comencem amb els indults, la reforma de la sedició i de la malversació… Pretenien donar un altre pas, que ja havíem advertit que es podia produir, que és l’intent de submissió de les institucions, a través de l’intent de reforma del sistema d’elecció del Tribunal Constitucional. Van intentar colar a la reforma del Codi Penal la reforma del TC amb mala fortuna i seguint una pràctica que el mateix TC ja havia dit que no era constitucional. Crec que tots els acords són més aviat per un interès particular que per un interès general de la societat.

Quan Pedro Sánchez parla de “concòrdia” i de “pacificació” a Catalunya, creu que ho fa només per mantenir-se al poder?

Una cosa és la “concòrdia” i la “pacificació”, i l’altra és reformar el Codi Penal per afavorir unes determinades persones que han estat jutjades i sentenciades a través d’uns fets provats i amb una culpabilitat demostrada. La reforma del Codi Penal no persegueix un interès general, sinó un de particular. No contribueix, ni molt menys, en la resolució del conflicte que hi ha a Catalunya.

Aquesta reforma debilita l’Estat?

Evidentment. Debilita els mecanismes que té l’Estat per defensar-se d’atacs.

No creu que la derogació del delicte de sedició equipara el Codi Penal als estàndards europeus?

No. Els estàndards europeus van per un altre camí molt diferent del que s’ha adoptat a Espanya. S’ha utilitzat aquest argument com a excusa, però no és així. No té res a veure. La prova més evident és que la reforma del Codi Penal ha anat paral·lelament també a la reforma de la malversació, que no té absolutament res a veure amb els estàndards europeus.

En canvi, s’ha agreujat el delicte de desordres públics…

Alguna cosa havia de fer. Sinó era tot molt simple i molt gratuït.

S’ha dit que el llenguatge que han utilitzat PP, Ciutadans i Vox durant els plens de la reforma ha estat massa agressiu. Ho comparteix?

Crec que el Partit Popular no ha utilitzat cap llenguatge fora de to, com sí que ho han fet altres grups parlamentaris. Per desgracia forma part del debat parlamentari i sobretot per part de l’extrema esquerra, de Podemos, i de partits d’aquestes característiques. El mateix PSOE ens va acusar de colpistes. Malauradament, això s’ha instal·lat en el llenguatge parlamentari. En el moment que hi ha debats que són tensos és normal que s’aixequin més els tons de veu. El mateix va passar en els plens del Parlament de Catalunya de l’octubre del 2017. Quan hi ha una majoria que intenta imposar la seva voluntat en contra de criteris jurídics, evidentment, s’instal·la la tensió. El mateix Pedro Sánchez ha reconegut que electoralment li interessa que hi hagi tensió.

Al PP no li va bé que hi hagi tensió?

La tensió no forma part d’una estratègia política. Tensionar una societat mai és bo pel conjunt del país. Nosaltres no la considerem com un element a tenir en compte.

El fet que hagi irromput Vox al Congrés ha facilitat aquesta tensió?

És evident, però no és només la irrupció de Vox. El primer que fa aixecar la tensió és la irrupció de Podemos, qui va utilitzar un to insultant i depreciatiu cap a una part de la societat. Van enfrontar la societat i com a contrapartida va resultar l’aparició de Vox.

Aquests dos partits han dificultat les relacions entre el PSOE i el PP?

És evident. Els dos partits afecten electoralment a PSOE i PP, ja que el bipartidisme tradicional deixava camp als dos partits per avançar en l’estratègia que consideraven més oportuna i mirant només un adversari. En el moment que apareixen competidors que et mosseguen espai electoral s’ha de fixar la vista en les dues cantonades.

Abans deia que amb la reforma del Codi Penal una majoria ha imposat les seves idees. No ho han fet a través dels mecanismes que estableix la Constitució?

Excepte en la reforma de l’elecció del Tribunal Constitucional, i per això el mateix tribunal ens ha donat la raó, de moment. És el mateix que va fer el PSOE l’any 2003, quan va considerar que el govern del PP introduiria esmenes que no tenien una connexió amb la llei i ho va portar al TC, que els va donar la raó. No hem fet res que no hagi fet abans el partit socialista. Al final els tribunals estan per defensar els drets dels ciutadans. Que s’hagi de recórrer als tribunals no implica una lectura política, sinó que hi ha algú que sent que els seus drets han estat vulnerats. Igual que va passar al Parlament de Catalunya. Aleshores, el PSC ho va fer, igual que nosaltres. Fins a 14 vegades el TC ha donat la raó als diputats de l’oposició.

Per què creu que el CGPJ porta anys en pròrroga?

Hi ha una incapacitat de PP i PSOE per poder fer la reforma. Hi ha un criteri que marca la UE, que és desvincular l’elecció dels membres del poder judicial del poder polític. Per això cal canviar la llei. El PP ho hem estat reclamant i el PSOE no ha volgut de cap de les maneres. En realitat, el que volen és tenir controlat el CGPJ des del punt de vista polític. Quan pactem el desbloqueig i ens comprometem a canviar la llei abans de la propera renovació, el PSOE anuncia que vol tocar el Codi Penal. Això va ser una línia vermella nostra en la negociació i el govern espanyol ens va donar la paraula que no es tocaria, però no ha estat així. Per això es van trencar les negociacions. Sánchez ens va mentir. És difícil negociar amb una persona que des del primer dia té la mentida com a principal valor polític.

No és inconstitucional bloquejar la renovació?

No és obligatori. És una negociació que implica cessions per les dues parts. Si només cedeix una de les parts, no hi ha negociació possible.

Com ha viscut el canvi en la direcció nacional del Partit Popular, passant de Casado a Feijóo?

La vaig viure amb preocupació, però després amb il·lusió. Jo vaig viure el nomenament de Casado com a líder del PP i també el de Feijóo, i creia que els processos serien al revés. És a dir, estava convençut que el procés de primàries amb 6 o 7 persones que aspiraven al lideratge donaria més vida al partit, que hi hauria més intensitat. La sorpresa és que, ara que només hi havia un candidat, ha estat quan la tensió s’ha produït. S’han recollit més avals ara amb un candidat que no pas abans amb 6. A nosaltres se’ns va desbordar l’acte que vam fer al Gran Marina amb Feijóo. No ens esperàvem tanta gent, per exemple. A efectes de la militància estem molt contents que hi hagi hagut aquest re-impuls.

D’altra banda, Feijóo té un criteri molt més definit. L’anterior direcció tenia dubtes i feia sacsejades. El fet, també, que sigui una persona que acumula quatre majories absolutes a Galícia li fa veure la política des d’una perspectiva diferent. Això contribueix en aquest missatge de moderació, que no vol dir feblesa. El canvi ha sigut positiu pel partit.

Per tant, el PP és més moderat des que ha arribat Feijóo?

Sí, les formes i l’estil són diferents a l’anterior direcció.

Parlem de Catalunya, li veu futur a aquest Govern?

Sí, i no. El fet que Junts sortís del Govern i el deixés amb una minoria de 33 diputats no ha de ser necessàriament un obstacle perquè es pugui arribar a acords amb altres forces polítiques com ara PSC i Podem. En això estem, tal com veiem amb els pressupostos. Al final, el que està damunt de la taula no és només el Govern, sinó el govern de l’Estat i de Barcelona. Hi ha una conjunció d’interessos entre aquests tres partits que permetrà que aquest Govern continuï endavant. Crec que durarà tot el 2023.

Dona per fet que el Govern aprovarà els pressupostos…

Sí, amb el vot del PSC i sense el de Junts. Les incògnites s’obriran en el moment de les eleccions generals, ja que el PSOE les podria perdre. Si passa és possible que hi hagi algun element que debiliti el Govern de la Generalitat. Tot i ser el Govern amb menys suports de la història, els socialistes estan encantats de ser els salvadors d’ERC.

És el retorn del tripartit?

Sí.

El PSC hauria d’impulsar una moció de censura contra l’actual Govern? El PP li donaria suport?

Nosaltres, a principis del mes de setembre, quan ningú en parlava, vam plantejar al president Aragonès que el que havia de fer era una qüestió de confiança, ja que hi havia una escalada de tensió entre Junts i ERC. Aleshores ja havia perdut el suport de la CUP i hi havia moltes discrepàncies en el si del Govern. En el debat de política general, els primers que parlen d’una qüestió de confiança vam ser nosaltres, també. I l’única proposta de resolució que es va presentar en aquest sentit va ser del PP, mentre que el PSC no va voler donar-hi suport. Hi ha una connivència entre el PSC i ERC. La qüestió és: el PSC està en condicions de presentar una moció de censura? Jo crec que no i no ho farà, perquè són els seus principals aliats.

De cara a les properes eleccions al Congrés dels Diputats, creu que el PSC endurirà el discurs?

El PSC intentarà marcar distàncies amb ERC, però tampoc endurirà el discurs. Tenen una dependència. La continuïtat al Govern i al govern espanyol poden dependre d’aquesta entesa. El PSC posarà en valor totes les accions de submissió cap a ERC per aconseguir vots a Catalunya. Crec que no hi haurà una competència entre uns i altres.

Què li va semblar el discurs del president Aragonès per Sant Esteve?

Déjà vu. És un discurs que fa molts anys que estem sentint. És un partit independentista i ja sabem que ells continuen amb la seva. ERC es troba amb el dilema del bipartidisme, ja que té adversaris del cantó del PSC, i altres de Junts per Catalunya. ERC facilita la governabilitat d’Espanya i aconsegueix alguna coseta per a ells i no per la ciutadania de Catalunya. No em sorprèn, però no em tranquil·litza el discurs. El procés continua amb uns altres paràmetres i s’ha traslladat parcialment al Congrés.

Com valora l’aposta personal del president per l’Acord de Claredat?

Ja tenim un Acord de Claredat, que és la constitució del 78. Va ser referendada per una gran majoria de catalans i per la societat espanyola. La claredat que demana ja la tenim, malgrat que a ell no li agrada.

Potser hi ha una part de la societat catalana que sent que aquest acord es va trencar quan el Tribunal Constitucional va retocar l’Estatut del 2006 referendat per la ciutadania de Catalunya

Un Estatut que el que pretenia era rectificar una constitució i només fet amb el vots dels catalans i sense tenir en compte la resta de l’Estat espanyol. La constitució, com quasi totes, és reformable. És difícil? Sí, ja que requereix un consens. Tot i això, crec que el consens i esforç que es requereix és menor del que es va aconseguir l’any 78. Aquest és un element especial. Hem tingut quaranta anys de convivència, amb progrés econòmic i alts i baixos, però ha permès governar amb tranquil·litat. És una fita històrica en el constitucionalisme espanyol. Cal recordar les del s.XIX, que es feien uns contra altres. Cal utilitzar la mateixa constitució per reformar la mateixa constitució.

S’ha de reformar?

Segurament hi ha coses per reformar, però menors. El gran gruix no és necessari que es reformi. Hi ha constitucions que no permeten ser reformades. Totes les constitucions tenen dos cossos: el principal, que és com es defineix l’Estat, i un altre de secundari. Per exemple, la part principal de la constitució alemanya és irreformable. No és el cas d’Espanya, però.

Com solucionaria el conflicte entre l’Estat i l’independentisme?

Crec que el conflicte que hi ha no és entre l’Estat i l’independentisme, sinó entre catalans. Això ho hem viscut recentment d’una forma molt intensa i ara no s’ha tensionat tant. El problema el tenim a Catalunya. Necessitem governs que no negociïn amb l’Estat només per als independentistes, sinó per al conjunt de la societat catalana. I que digui les veritats. No pot ser que diguin que faran un pseudoreferèndum il·legal i que faran la independència en 24 hores. Cal una lleialtat cap a la societat catalana.

Com ha vist la reconversió del que era CiU cap a Junts?

En el congrés que es funda el PDeCAT, la meva sensació era que l’antiga Convergència desapareixia. Aleshores, apareixia una nova força política que seria incontrolable. Crec que la pròpia direcció perd el control del propi aparell del partit. Un exemple és que el nom del partit no va ser el que la direcció volia. Tampoc van poder escollir direcció en el mateix congrés. També es va incorporar una quantitat important de persones que li va fer perdre l’orientació política que Convergència sempre havia tingut molt clara. Això va significar el trencament entre Junts i PDeCAT… Aquesta fractura. Crec que a Junts no queda res de l’antiga Convergència. El PDeCAT ara mateix és una força residual. A més, hi ha alcaldes que veuen en perill la seva continuïtat. Ha sigut una voladura incontrolada. Ho van fer per la corrupció, però ho van fer de forma incontrolada.

Va ser un error canviar la marca?

L’error va ser fer-se com es va fer i tirar la marca cap a un camí que ja tenia un competidor. En el moment que van cap a l’independentisme es posen en un terreny on ja tenen un competidor, i que en aquell moment estava a nivells molt baixos. El frec a frec del PDeCAT amb ERC acaba beneficiant als republicans. El millor líder que ha tingut ERC a la seva història és Artur Mas.

Sempre hi ha hagut una bona relació entre CiU i el PP, li fa pena la reconversió de la qual parla?

En el moment que hi ha un vincle ideològic, l’entesa és més fàcil. En canvi, en el moment que es trenca aquest vincle, es converteix en impossible. A mi em costaria posar-me d’acord amb temes d’habitatge amb Podemos i Junts ara està sovint en la línia de Podemos. Tot i això, ara que han marxat del Govern, tenen la necessitat de recuperar aquell espai ideològic. Sí que em fa pena, ja que un determinat espai polític ha estat abandonat i menystingut per un partit que havia sigut hegemònic a Catalunya. Em fa pena que siguem els únics que defensem determinats plantejaments. Amb això, podem créixer.

De cara a les eleccions municipals, creu que el fet que Trias sigui el candidat de centre i centre-dreta per l’alcaldia de Barcelona els pot perjudicar?

No, perquè Trias és independentista.

Les eleccions municipals van d’independència o no?

La gent s’ho mira molt. Trias ja va governar Barcelona i ho va fer millor que Ada Colau. Tot i això, no va ser el millor alcalde. Estic convençut que Trias no ens perjudicarà. Celebro que hi hagi un candidat que intenti recuperar un espai ideològic. Un dels efectes del procés és la divisió en blocs de la societat catalana. Cal recordar que Trias forma part d’un partit que aposta per la confrontació, amb la presidenta suspesa del Parlament i l’expresident Puigdemont.

A qui presentaran vostès?

Se sabrà en pocs dies.

Lorena Roldán és un bon nom?

Tots els noms que han sortits publicats són bons noms. Això és bo perquè vol dir que tenim actius. Hem estat molt afeblits i l’última puntada van ser les eleccions del Parlament del 2021. Aleshores, em demanen que assumeixi la secretaria general del partit. Allà em trobo amb un grup parlamentari de tres diputats, dels quals només un és del partit, ja que Lorena Roldán encara no era afiliada. Al grup municipal de l’Ajuntament de Barcelona només tenim dos regidors i un no és del partit. Al Congrés, tenim dos diputats, dels quals un no tinc a mà, que és Cayetana Álvarez de Toledo.

Va ser un error agafar figures independents?

Soc el primer que diu que el partit s’ha d’obrir i créixer. Però no podem entregar el partit a persones independents. Hem de combinar independents i gent de casa. Ara estem donant valor al propi partit i estem aconseguint una implementació territorial. La candidatura de Barcelona serà per donar valor a la gent de partit, sense tancar la porta a independents.

El o la candidata serà del partit?

Sí. Nosaltres volem ser el referent del constitucionalisme a Catalunya i del centre-dreta català.

Qui creu que té la responsabilitat dels mals resultats de les últimes eleccions?

Els mals resultats comencen l’any 2015 amb els comicis al Parlament i a les municipals. Allò s’acumula fins el febrer del 21, però esperem una remuntada en les properes. Les enquestes així ho diuen, però no me’n refio. L’any 2015 és després de la consulta del 9-N i teníem un govern que mirava per l’interès general. No mirava tant per l’interès del partit. Allà van prendre determinades decisions que els nostres electors no van entendre. Com que el 2014 es deixés fer la consulta o que es tardés tant en aplicar el 155. No es va aplicar fins que es va aplicar, perquè el govern espanyol volia tenir el suport del PSOE i de Cs i així evitar ser rebatut pel Congrés, ja que allà no teníem majoria absoluta. Per exemple, a nosaltres com a partit ens hagués interessat que el 155 hagués tingut una durada més llarga i així ho vam recomanar.

Descarta una coalició amb Valents i Cs?

Estem oberts a que vinguin quan vulguin. El Partit Popular no anirà en cap coalició, perquè tenim entitat pròpia. Si algú vol venir al PP té les portes obertes. A Valents, la seva líder ja va estar-hi. No té massa sentit que estiguis integrat en les dinàmiques d’un partit, ni que sigui com a independent, i te’n vagis per crear una altra formació política per després demanar-li a l’antiga força política que s’integri a la nova. Hi ha molta gent de Cs que estan venint i fins i tot algun de Valents.

Qui?

Quan ho facin públic ja ho veurem.

Quins són els objectius de cara a les municipals? Recuperar les alcaldies de Badalona i Castelldefels?

Aquests són els grans reptes. Recuperar l’alcaldia de Badalona amb una majoria suficient i que permeti que Albiol pugui mantenir-la. També és un objectiu Castelldefels. No tenim dubtes que guanyarem allà, però caldrà veure la majoria. El meu repte és recuperar la presència del partit al territori. En les últimes eleccions vam treure 65 regidors a tota Catalunya, corresponents a 40 municipis. Això vol dir que estem molt dèbils. Allà on no hi ha regidor, és difícil que el partit es mantingui. Això després et permet abordar les eleccions al Parlament de Catalunya i les generals amb una quantitat de gent més important. Hem tingut dos anys per fer la feina i hem renovat les estructures provincials.

Quin és l’objectiu de llistes?

No m’he fixat cap número. He volgut defugir de les batalles aritmètiques. No vull fixar un número. Vull treure un resultat que em satisfaci.

Es veu com a cap de llista en les properes eleccions al Parlament?

Ara em veig com a secretari general del Partit Popular Català. En aquesta vida no pots descartar res, però les probabilitats són extremadament baixes.