La consellera de presidència del Govern, Laura Vilagrà, ha lamentat les dificultats per aprovar els pressupostos. “No ens podem permetre el luxe de passar més temps sense comptes simplement per qüestions tàctiques“, ha etzibat la republicana, tot reclamant als socis potencials de l’executiu cessions per arribar a un acord “com més aviat millor”. Després que el Partit dels Socialistes de Catalunya mantingui l’exigència d’incloure-hi els macroprojectes, el suport ja pactat amb els Comuns trontolla.
Si bé el Govern “no s’ha posat una data” per assolir un pacte al Parlament pels pressupostos, Vilagrà lamenta “menys dies d’execució i més dificultats per tirar endavant els projectes i inversions que cal desenvolupar” –especialment en un any amb una pujada del sostre de despesa tan important com el 2023–. La feblesa del suport parlamentari a l’executiu ha forçat al president Pere Aragonès a cercar el suport dels agents del diàleg social, amb un projecte de pressupostos que inclou demandes de sindicats i patronals. Sobre aquesta base, Vilagrà defensa que “la negociació continua amb PSC i Junts”, si bé les perspectiives no estan tancades.
Compatibilitat de pactes
Després que el primer secretari del PSC Salvador Illa hagi defensat al congrés nacional del partit que la proposta pressupostària que ha presentat al Govern –que inclou el Hard Rock, l’ampliació de l’Aeroport o la B-40– és “de mínims” per recuperar “l’excel·lència” de Catalunya, la líder dels Comuns, Jessica Albiach, ha criticat el que considera un “ultimàtum”. Els Comuns han reiterat, després del seu pacte amb Aragonès, que iniciatives el casino són incompatibles amb el seu suport. La líder del partit, de fet, ha acusat els socialistes de “fomentar la ludopatia” amb la seva defensa del projecte.
“Si el PSC està disposat a tombar el pressupost pel casino més gran d’Europa, que ho digui ja”, ha reptat Albiach, tot reclamant que se sostingui “l’augment del pressupost de l’atenció primària” com, entre altres qüestions, van acordar amb els republicans. En aquest sentit, ha intensificat també la pressió sobre Esquerra. “De què serveix un Govern en solitari d’ERC si acaba pagant les factures dels acords de la Convergència d’Artur Mas amb la Caixa?”, ha qüestionat.
Barcelona, camp de batalla
La tensió entre Esquerra i els seus potencials socis parlamentaris s’ha fet notar fins i tot en la campanya per l’alcaldia de Barcelona. El candidat d’ERC a presidir el consistori, Ernest Maragall, ha reclamat el seu rival municipal, el socialista Jaume Collboni, que “influeixi decisivament” a favor dels comptes de la Generalitat. “Vostè a qui representa –demana Maragall– al negoci del Hard Rock o a l’inteèrs de la ciutat?“.
Si bé el principal debat en l’àmbit municipal es dona entre republicans i PSC, Maragall també ha criticat l'”actitut contemplativa” de Junts, “l’altre partit que podria desencallar el pressupost”. En una línia similar a la plantejada per Vilagrà, Maragall ha enlletgit als possibles socis que prioritzin “treure un resultat partidista” per sobre d’acordar els comptes –una “operació política” que considera “d’altíssima irresponsabilitat”.
Aeroport o intransigència
El primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, Salvador Illa, ha mantingut en la seva compareixença durant el consell nacional del partit que “no tanca cap porta”, tot i que es manté en la seva postura inicial. L’ampliació del Prat, el Hard Rock i la B-40 són, en paraules del dirigent del SPC; “de mínims perquè Catalunya recuperi l’excel·lència”. En cas que el Govern i els seus socis no puguin arribar a consensos sobre els projectes, Illa els ha instat a “buscar un pacte amb altres grups”. “El PSC no és una canya fràgil que s’inclina segons bufa el vent”, reivindica Illa, tot rebutjant les acusacions de tacticisme electoral. La proposta de comptes que hi ha sobre la taula del Govern, afirma Illa, s’ha elaborat “pensant més en Catalunya i en Espanya” que en els interessos de partit.
5
1
