Mònica Sales (1983) és la portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya al Parlament i ha encapçalat l’equip negociador del seu partit en les negociacions pel pressupost amb el Govern, que finalment han acabat sense acord i amb pacte entre ERC i el PSC. Doctorada en filologia catalana, va entrar en política en les eleccions municipals del 2015 com a vocal i portaveu de CiU a la seva població, Jesús, una entitat municipal descentralitzada de Tortosa (Baix Ebre). Per a les eleccions del 2017, va ocupar el quart lloc de la candidatura de Junts per Catalunya a la demarcació de Tarragona i va esdevenir diputada. En les últimes eleccions al Parlament, va ocupar el número dos de Junts a la demarcació de Tarragona i immediatament va ser escollida portaveu del grup parlamentari. Juntament amb el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, és una de les cares més visibles de Junts a la cambra catalana i la seva figura ha anat agafant força durant els últims mesos.
El PSC i ERC han arribat a un acord, finalment, pel pressupost de la Generalitat del 2023. Vostès asseguren que això significa la fi de la legislatura del 52%, què vol dir això? Quines conseqüències té?
El que és obvi és que el president Aragonès va ser investit amb els vots del 52% i ara ha obviat aquests vots per tirar endavant el pressupost. Ha pactat amb el PSC i els comuns. És evident que hi ha un canvi de cicle i que s’ha escollit un tripartit en un moment molt delicat. Nosaltres hem tingut voluntat negociadora des del primer moment i només podem evidenciar el que el president ha fet amb aquest pacte amb el PSC. Nosaltres vam començar el 2 de novembre les negociacions, el 30 de novembre vam lliurar un document seriós i rigorós de 50 mesures i hem estat a disposició del Govern en cada moment.
Si Junts ha deixat de ser soci prioritari d’ERC, Junts es planteja deixar de banda també els republicans i mirar cap a altres fronts?
Junts per Catalunya té molt clar que la unitat de l’independentisme és molt important. Hi hem treballat des del primer moment. Nosaltres sortim del Govern perquè hi ha uns acords rubricats que no es compleixen. Demanem a la força amb qui vam signar aquests acords que recuperem aquesta unitat, la unitat estratègica a Madrid, i això no arriba. Per nosaltres no quedarà. Si un dels agents de l’independentisme decideix desdir-se dels compromisos que hem tingut, des de Junts continuarem treballant amb les diverses entitats que treballen per la independència i amb les forces que creuen que aquest és el projecte que Catalunya mereix. No tirarem la tovallola.
Què faran si ERC els deixa de banda? Si els pressupostos són un primer pas, com reaccionaran?
Nosaltres adquirim el compromís de ser l’alternativa al Parlament de Catalunya. Tenim 32 diputats i això ens dona molta força. Els vam aconseguir en un moment en el qual les enquestes ens eren molt desfavorables i vam haver de recollir avals per poder-nos presentar. Amb aquests 32 diputats independentistes continuarem treballant. Quan tu formes part del Govern de coalició arribes a acords per tirar endavant el país, però quan formes part d’un grup parlamentari de 32 diputats a l’oposició has de poder ser tu mateix. Nosaltres seguim les nostres propostes i el nostre programa electoral. Ens hem de fer forts al Parlament des d’un punt de vista sectorial i territorial. Mai oblidarem l’eix de la independència, que és el que dona certesa a Junts.
Vostès diuen que amb això s’ha acabat la legislatura del 52%. No creu que amb la marxa de Junts del Govern ja va ser un primer pas perquè s’acabés?
Junts va ser expulsat del Govern. Nosaltres demanàvem un compliment d’acords. El president Aragonès ara es vanta d’haver aconseguit grans acords. Era fàcil complir els que tenia signats amb nosaltres. Això hauria fet que hagués tingut un pressupost que hauria entrat en vigor l’1 de gener, tal com va passar l’any passat amb el conseller Jaume Giró. Demanar complir uns acords no és res estrany en política. I més, quan, després d’uns mesos de negociacions, vam poder arribar a aquell acord d’investidura. No estem en un moment en què hàgim girat full de la independència. Junts és el partit del Primer d’Octubre i ho hem vist aquesta setmana amb el treball d’embat que fan els exiliats per defensar els interessos del nostre país i per defensar la majoria del 52%. Volem continuar treballant perquè això sigui possible. Durant aquests dos anys de legislatura el president Aragonès no s’ha reunit mai amb la unitat de l’independentisme. Però això no vol dir que nosaltres deixem d’interactuar amb els agents que intervenen en aquest procés.
Per a vostès, ERC seguirà sent el soci prioritari?
No és qüestió de prioritari. És qüestió que aquí hi ha un bé comú, que és la independència del país. Hi ha el Primer d’Octubre que cal preservar. Quan el president Aragonès va ser investit, va parlar dels dos primers anys de legislatura com del període de gestió, per començar després els dos anys de confrontació. Aquests dos anys haurien de començar ara. En canvi, el que veiem ara és un retrocés amb el pacte amb el PSC i els comuns. Junts no s’ha mogut.
Si diu que el president Aragonès s’hagi desdit de les seves paraules durant el debat d’investidura, per què creu que ho ha fet?
Em sembla que la voluntat negociadora d’Aragonès amb Junts per Catalunya mai ha estat real. Ells van explicar que érem el soci prioritari, però si fem un repàs de com han anat les reunions, veuran que han prioritzat en molts moments les reunions amb el PSC. Quan nosaltres vam lliurar el document de mesures el 30 de novembre al Govern, amb una feina de síntesi i molt d’esforç per part de la direcció de Junts i d’unes propostes molt realistes, el PSC va sortir a dir que no presentarien cap proposta. Nosaltres, aleshores, ja les havíem presentat. Era una feina que identificava Junts ideològicament. Qui ha decidit prioritzar el PSC i un grup minoritari com els comuns és el president Aragonès. Ja ho va fer amb el debat d’investidura, pactant primer amb la CUP i després amb Junts. Primer pacta amb els comuns qüestions que xoquen amb l’ideari de Junts i després ho fa amb el PSC i amb coses que els comuns havien dit que si ho pactaven no les acceptarien. Qui ha tingut el deure de definir els pressupostos i de definir l’estratègia negociadora és el president Aragonès i ERC.
Només hi ha hagut dues reunions entre Junts i el Govern des de principis d’any.
Hem acudit a reunions en les quals esperàvem una proposta en termes de fiscalitat i acabàvem la trobada amb el Govern assegurant-nos que no la tenien. Quan tu accedeixes a fer un procés de negociació i vas tancant acords, vas arribant a propostes que t’has de creuar a mi em sembla que això és un fet seriós. Quan hem tingut les reunions i no hem tingut el retorn que esperàvem, això no ens ha agradat. Ja ens ha fet preveure que la direcció que agafaven per fer possible els pressupostos era la del PSC.
Creu que el PSC es recol·loca al centre del taulell de la política catalana amb el pacte amb ERC?
Si això passa és perquè qui ho ha permès és el president de la Generalitat de Catalunya. Tenia una alternativa, que era Junts. Som una força netament independentista, però també som una força que ens preocupem pel bé del nostre país. Qui ha permès que s’aprovin uns comptes entre el president del Govern i el líder de l’oposició ha estat el president Aragonès. És evident que el paper del PSC és més rellevant ara. Això no ha estat una decisió de Junts, sinó del president Aragonès, que ha preferit fer concessions al PSC, en lloc de pactar els mateixos temes amb Junts.
Que s’hagi resituat el PSC al centre no va començar amb el pacte de la llei del català?
La llei del català va ser un procés molt complex. Nosaltres vam fer un pas enrere per poder preservar la llengua catalana de totes totes. Hi va haver un consens molt ampli i hem vist que, malgrat els esforços que hem fet, el tema del català segueix rebent atacs constants. És cert també que, malgrat els esforços que vam fer des del Parlament, el Departament d’Educació no ha correspost amb aquell esforç. Hi ha notícies que ens diuen que els jutges han entrat a les aules per dir que s’han de fer més matèries en castellà, quan nosaltres el que havíem fet és utilitzar els termes específicament pedagògics per poder preservar el català. S’ha parlat del terme blindar, però és evident que la llengua no l’hem blindada. La blindarem el dia que tinguem un país fort, que cregui en la riquesa lingüística i que cregui que el català és una joia a preservar.
Però no creu que amb aquell pacte es torna a situar el PSC al centre de la política catalana? No s’havien arribat a pactes tan importants amb el PSC fins aquell moment…
La llengua és un tema que mereix tots els consensos i el màxim esforç per part de tots. Crec que hi ha temes que necessiten aquest acord i aquest consens per poder-los preservar al màxim. Crec que no es pot comparar una negociació per la llengua amb una negociació pels pressupostos. La llengua defineix el nostre país i això també és sobirania. En canvi, fer uns pressupostos amb el PSC i els comuns és autonomisme, no és sobirania. Crec que són dos escenaris totalment diferents. Els pressupostos alimenten les polítiques del nostre país i, més enllà de les xifres, també hi ha altres qüestions que estem treballant des de fa molts anys i que van tenir una culminació el 2017 i que ara sembla que alguns obvien. Les directrius que venen de Madrid, via PSOE, o les directrius que arriben des d’ERC a Madrid, condicionen la política catalana. Catalunya el que ha de fer és tirar endavant per ella mateixa.
Què en queda dels pressupostos del conseller Giró?
Ha estat un mantra que s’ha anat repetint de forma continuada. El mateix Giró ho ha desmentit. Quan hi ha un inici de pensar amb els pressupostos del país, es fa un gran repartiment per conselleries. Això era l’única cosa que s’havia fet. Fer una aproximació. La sortida del Govern de Junts, que també ve motivada per l’expulsió del vicepresident Puigneró, canvia la configuració del Govern. Tot això que ens han volgut fer creure que aquests eren els pressupostos del conseller Giró, en el moment que tot canvia i els departaments passen a repartir-se les competències, ja hi ha una redistribució de les bosses de diners. L’essència dels pressupostos del conseller Giró està desapareguda des de fa molt de temps. Els pressupostos que han arribat al Parlament són els del president Aragonès i d’Illa.
Què hauria canviat el conseller Giró? Hauria rebaixat algun impost, com la deflactació de l’IRPF?
El conseller Giró hauria actuat amb la mateixa responsabilitat que l’any passat, buscant aquells acords que anessin a cercar un ampli consens, sense obviar el procés que té encetat Catalunya des de fa uns anys. El conseller Giró no hauria renunciat a l’anhel del país. Estic convençuda que aquelles mesures que hagués defensat Junts les hauria defensat també el conseller Giró. Potser no totes, ja que quan negocies s’ha de cedir.
Però va començar negociacions amb el PSC…
El conseller Giró es va reunir amb els grups parlamentaris. La política també es fa a través de com estan distribuïdes les forces al Parlament i estic convençuda que també es va veure amb els comuns o la CUP o ERC.
Amb el PSC hi va haver més d’una reunió…
Jo no l’hi puc dir en quins termes va fer les reunions el conseller Giró. L’hi puc dir que uns pressupostos fets pel conseller Giró s’haurien aprovat l’1 de gener, com l’any passat. Enguany, els pressupostos han arribat al Parlament el 2 de febrer i s’ha d’iniciar la tramitació. Malgrat que diguin que són uns pressupostos expansius, el que no necessita el país és renunciar a aquelles qüestions cabdals que portem treballant des de fa anys.
Els pressupostos del conseller Giró s’haurien assemblat més a les propostes que Junts va presentar el 30 de novembre?
Aquests pressupostos no existeixen i, per tant, és difícil augurar com haurien estat. Nosaltres, mentre fèiem les reunions amb el Govern d’ERC, hem anat acceptant qüestions en les quals demanàvem un import molt més alt i que ells acceptaven un import minoritari. Entenem que negociar és arribar a acords. No és una partida de 100 a 0.
Vostès van pactar amb el PSC tramitar com a projecte de llei els pressupostos prorrogats del 2022. Quina intenció tenien?
Hi ha qüestions que hem estat negociant que han quedat al marge. Junts mai no ha volgut renunciar a poder treballar sobre aquestes qüestions. El pressupost ja ha arribat i, per tant, ara comença la tramitació. Acabem de conèixer el document i n’hem de fer una anàlisi. L’havíem demanat diverses ocasions. El dia que el president Aragonès va ensenyar aquell document en la sessió de control justament l’endemà que havien fet una reunió amb nosaltres, el president del nostre grup parlamentari, Albert Batet, l’hi va demanar. Jo també l’hi vaig demanar a la consellera d’Economia l’endemà. La resposta va ser el silenci.
Hi ha alguna diferència entre que ERC pacti amb el PSC el pressupost i que vostès facin el mateix amb la tramitació de llei dels pressupostos prorrogats?
Són qüestions totalment diferents. Com li deia abans, els pressupostos d’un país són l’aliment de les polítiques. Aquest aliment de les polítiques que ha arribat al Parlament ha fet una renúncia molt gran a una part cabdal d’aquest país que està vivint en el segle XXI una situació de repressió i vulneració de drets. És com si algú hagués tancat els ulls i hagués pensat que tot el temps que portem treballant per la independència ha quedat obviat. Crec que és molt diferent fer aquests pressupostos amb el PSC i els comuns que laminen competències a Catalunya, que estan connectats amb el que els diuen des de Madrid i que obvien aquesta part. Un cop fet el pacte, el president del grup parlamentari del PSC deia que no hi hauria referèndum i que el president Aragonès ho sap. Ara bé, el dia a dia parlamentari té unes dinàmiques que la suma dels vots genera uns resultats o uns altres. Quan tenen a veure amb aquell component de país, sempre estem posicionats al mateix lloc. Una altra cosa és que aprovem el Fons Nuclear amb el PSC i altres forces. Quin mal l’hi fa el Fons Nuclear al país? Això és sobirania i més recursos. No estem anant en contra de la solvència i la independència.
El pressupost pactat entre ERC i PSC recull algunes de les reclamacions de Junts, com els tres macroprojectes. Per què votaran en contra d’aquests pressupostos, tal com va anunciar el secretari general, Jordi Turull?
Perquè no n’hi ha prou. S’ha fet una renúncia a un objectiu de país. El president Aragonès ha escollit renunciar al seu model de país a favor del PSC. En canvi, quan Junts per Catalunya li va posar sobre la taula aquestes mesures, se’ns va dir que no automàticament. Tots aquests esforços que ha fet i totes les renúncies que ha fet el president Aragonès cap al PSC, si els hagués fet amb Junts en el moment en el qual li demanàvem complir l’acord d’investidura, no estaríem en aquesta situació. Sobta una mica que amb aquests projectes hagi cedit amb el PSC, i amb Junts ens ho van eliminar.
Vostès han estat un dels abanderats de les oficines de l’acció exterior. El PSC reclamava frenar la seva obertura, i vostès que se n’obrissin més. Finalment, el document de l’acord entre el PSC i el Govern no inclou cap carpeta al respecte.
En el moment que va saltar com a notícia que el PSC havia posat com a condició el fet d’aturar el projecte que havia engegat la consellera Victòria Alsina, de seguida vam traslladar al Govern el nostre neguit. Ells ens van dir que això no havia anat així. El que és cert és que hem pogut observar que aquesta capacitat del Departament d’Exterior per projectar-se al món, ara mateix, s’ha vist aturada. Hi ha una previsió de totes les qüestions que ja estaven resoltes de fer-se, però no hi ha cap previsió d’ampliar totes aquelles delegacions que havia deixat en projecte la consellera Alsina. En aquesta qüestió estem atents. Hem fet, interpel·lacions i preguntes en sessió plenària, més enllà de tota la feina que s’està fent des de la comissió d’Exteriors, perquè és un tema molt important.
Celebren que ERC no hagi cedit, finalment, a les reclamacions del PSC?
Nosaltres no celebrem res. Aquest acord de pressupostos mai pot ser una celebració per a Junts. Hem estat negociant fins al darrer moment i hem vist aquesta renúncia en relació amb la independència. Si finalment això no ha estat un escull per al PSC i ERC, haurem de veure fins on arriba i si ERC amplia aquesta visió de ‘Més Catalunya al món’ que tenia projectat la consellera Alsina.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, va enviar una carta al president Aragonès la nit abans que s’anunciés l’acord del Govern amb el PSC. Hi reclamava la unitat de l’independentisme per poder aprovar els pressupostos. Què vol dir això? Si s’hagués creat un espai de coordinació independentista i una unitat al Congrés -demandes que feien per no sortir de l’executiu- vostès haurien aprovat els pressupostos?
Nosaltres hem anat a les reunions amb clara voluntat de fer avançar aquest país. No només fer-lo avançar en un sentit, sinó en el sentit ampli. Junts va enviar aquesta carta per dir-li al president que hem de recuperar aquesta unitat estratègica, i la unitat d’acció. Nosaltres hi som. No hem anat a les reunions a fer perdre el temps a ningú. Hem anat amb una proposta seriosa, que contemplava tot allò que Junts considerava convenient, però que no deixava al marge el treball per fer possible la independència del nostre país.
L’espai de coordinació independentista era una condició per aprovar els pressupostos?
Era una qüestió que havíem posat sobre la taula en les negociacions. El nostre document contenia tots els punts que vam votar amb àmplia majoria durant el debat de política general. Una de les propostes de resolució es deia ‘Preparem-nos’ i portava tots aquells punts relacionats amb les diferents accions que hem de fer per tirar endavant. Demanàvem al Govern concreció i partides pressupostàries i demanàvem al Govern aquestes qüestions relacionades amb la unitat de l’independentisme. Qui no ha tingut la capacitat de fer seure la unitat de l’independentisme en una taula ha estat el president Aragonès.
Què n’espera d’aquesta legislatura que queda? El PSC sembla que s’erigeixi en soci prioritari d’ERC, malgrat que Illa avisés que l’acord del pressupost no era un pacte de legislatura.
Espero el lideratge del grup parlamentari de Junts per Catalunya, amb la força dels nostres 32 diputats en aquelles qüestions territorials i sectorials que ens identifiquen. Espero que també siguem aquella força que preserva aquest independentisme que malda per seguir treballant. Com a portaveu del grup parlamentari el que espero és que a Junts tinguem la capacitat de fer una oposició constructiva i forta i que ens permeti definir qui som. Sempre tenint present la solvència i la independència.
Se senten ara com els líders de l’oposició?
Tenim un rol diferent des del trencament del Govern. És obvi que amb el pacte entre ERC, PSC i comuns també agafem un lideratge fort al Parlament. Sobretot perquè no s’obviï tot el que portem vivint els darrers anys. Vèiem les notícies que arribaven d’Europa l’altre dia amb aquest esperit de lluita i d’embat, que col·lideixen amb el que està passant a Catalunya.
No creu que el president Aragonès en surt reforçat? No se li dona dos anys més de legislatura?
Ho veurem. Caldrà veure si és un pacte que va més enllà dels pressupostos. En tot cas, Junts evidencia que el president aragonès va ser investit amb una majoria i ara és el president amb menys suport parlamentari de la història, amb 33 diputats. Va fer un discurs d’investidura molt clar. Deia que començava l’etapa de l’embat i l’inicia sol i amb un pacte amb el PSC i els comuns.
Es penedeixen d’haver sortit del Govern?
Jo crec que una de les qüestions que hem viscut amb la sortida de Govern és que Junts ha tancat files. Ens hem posat a treballar des de l’oposició explicant qui som, què som i per què cada dia volem fer política. Aquestes qüestions que han anat passant els darrers dies no haurien passat amb Junts al Govern, però el que ara vivim des de fora ens dona més força.
Els ha donat més llibertat…
És obvi. Un pacte sempre és una entesa entre qui no és igual. A Junts sempre hem dit que estem junts, però que no som iguals. A casa nostra treballem amb la màxima unitat possible. Quan tu et pots definir per tu mateix i no necessites un altre soci per fer acords és obvi que et pots expressar i fer polítiques que t’identifiquen. La cultura del pacte funciona així. Ara et pots preparar millor el programa sectorial i municipal i preparar-se millor les eleccions municipals.
Ara que venen les eleccions municipals, es veurà un Junts amb una posició més dura per evidenciar la solitud d’ERC al Parlament?
La solitud d’ERC al Parlament s’evidencia per ella mateixa. Junts pren les decisions amb els seus vots i quan es fan els recomptes normalment veus la solitud d’ERC. Això no és buscat per Junts, ja que nosaltres votem en funció de la nostra posició. Junts estarà més forta amb les municipals. És un gran repte, ja que són les primeres en què ens presentem com a partit polític. Hem d’anar a totes i arribar a tots els racons del país.
Veu positius els pactes en diversos municipis entre Junts i exmembres del PDeCAT?
Junts és un projecte de suma. Sabem qui som i tenim un ideari que ens defineix. Totes aquelles persones que se sentin a gust amb les nostres ponències i la nostra forma de fer i ser són benvingudes al projecte.
4
17
