La política catalana ha entrat en una dimensió que ha deixat al descobert el fracàs dels cordons sanitaris. Fa un any, Junts va estar a l’ull de l’huracà per una hipotètica moció de censura contra l’alcaldessa i líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, però ara la bomba ha esclatat al PSC. El que ha passat aquesta setmana a Ripoll no és només una crisi municipal; és, en paraules dels experts, un “autogol” que demostra la fragilitat i la inoperància dels cordons sanitaris. L’episodi ha situat el partit de Salvador Illa en una polèmica com les que genera ell mateix en el que presenta com la seva batalla contra “l’extrema dreta”, que escenifica al Parlament amb la confrontació constant amb Sílvia Orriols. La gran novetat és que en el “mur” que el PSC pretenia haver aixecat hi ha escletxes.
El politòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon constata que els cordons sanitaris, “aquesta estratègia de posar una barrera de forma perpètua”, és “inestable”, perquè arriba un moment que “la realpolitik et venç i et fa plantejar què cal fer, si pactar alguna cosa amb ells o menjar-te, o no, el principi general de bloqueig”. “Molts dels partits acaben arribant a la conclusió que el cordó sanitari etern no és possible”, i deixa clar que això no vol dir que el PSC hagi arribat a aquesta conclusió, però potser l’agrupació local sí. El politòleg i professor de la UB Xavier Torrens comparteix la ineficàcia dels cordons sanitaris i deixa clar que “el millor cordó sanitari, si el volguessin fer, i no l’estan fent, el millor cordó sanitari és la indiferència”. A més, destaca que cada cop que hi ha una “confrontació” amb un líder d’un partit nacionalpopulista, “guanya la dreta radical populista”. La confrontació comporta polarització. I la polarització fa que guanyin els extrems”, conclou.
Una gestió errònia de la crisi de Ripoll
Per a Rodon, el PSC ha caigut en un error de manual. En lloc de controlar el relat i explicar l’abstenció amb antelació com una excepció tècnica, van permetre que la notícia esclatés als mitjans sense filtrar. “Això els ha erosionat part del seu discurs polític… el control de les decisions i del calendari no ha estat gens bo per part seva”. Rodon suggereix que aquesta situació pot haver estat sobredimensionada pel mateix partit i que ha generat unes contradiccions que Orriols ha aprofitat immediatament per sucar-hi pa. “Això beneficia principalment, Orriols, que diu: ‘veieu com ens necessiteu?’“, afegeix. De fet, la mateixa Orriols va fer servir l’assumpte per confrontar amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i donar-li les gràcies pels pressupostos, així com per beneir la “jugada mestra” de deixar el partit sense agrupació a la capital del Ripollès. D’altra banda, l’anàlisi de Rodon apunta a una possible “interpretació naïf” de la situació: que el PSC volia fer un test a Ripoll per veure què passa si es dona corda a Aliança per desgastar altres rivals, com ara Junts.
L’expert Xavier Torrens, per la seva banda, assenyala que la direcció del carrer Pallars ha “deixat de la mà de Déu” els seus regidors locals, forçant unes dimissions per una abstenció que, paradoxalment, buscava evitar que Orriols tingués un altaveu mediàtic durant un mes sencer amb la qüestió de confiança. “Al PSC li està passant ara el que li va passar a Junts abans, que han deixat de la mà de Déu els seus regidors locals”, diu. Torrens veu “raonable” la decisió presa pels regidors socialistes, i remarca que van fer servir l’argumentari que votarien en blanc per evitar efectes mediàtics. “La polèmica l’ha creat la direcció nacional del PSC”, que ha gestionat malament la situació i la “bola de neu” s’ha anat fent més grossa per una desconnexió amb el que va passar i el municipi. Segons Torrens, hi ha la possibilitat que cap candidat i substitut de la llista vulgui ocupar el lloc dels dos regidors cessats i alerta de conseqüències fatídiques per al PSC si el partit opta per enviar “forasters” per substituir els regidors dimitits. Amb tot, l’expert opina que la direcció del PSC ha “escapçat” la possibilitat dels socialistes catalans a Ripoll a les pròximes eleccions municipals del 2027, en què a més Aliança Catalana pot créixer i tenir més alcaldies o la clau per decantar alcaldies.
El PSC ja no és immune
Fins fa poc, la tesi predominant als despatxos de carrer Pallars sostenia que l’ascens d’Aliança Catalana era un fenomen d’erosió interna del bloc independentista, un “problema de Junts”. No obstant això, les dades i l’anàlisi dels experts comencen a dibuixar un escenari molt més complex. Segons el politòleg Toni Rodon, el PSC està perdent el monopoli de certs sectors del seu electorat que, davant la qüestió de la seguretat o la immigració, ja no veuen Aliança Catalana com un actor aliè. Rodon estableix un paral·lelisme històric: així com el PSC va patir una sagnia de vots cap a Ciutadans durant el Procés per una qüestió d’identitat nacional, ara podria estar experimentant una fuita similar cap a Sílvia Orriols per una qüestió de seguretat ciutadana i gestió migratòria. L’expert apunta a una “especialització territorial” on el votant desencantat tria segons el seu marc mental: Vox per als qui se senten més espanyols, i Aliança per als qui operen en un marc estrictament català.
Per la seva banda, Xavier Torrens subratlla que “les enquestes que diuen que Aliança tindrà un ascens tan alt vol dir que ja no només esgarrapa vots a Junts, sinó que esgarrapa vots a tots els partits polítics”, incloent-hi la socialdemocràcia i fins i tot els Comuns o la CUP. I argumenta que part de l’electorat de tots els partits escolta el discurs antiimmigració o el discurs antiestablishment, que presenta l’administració com un ens ineficient i allunyat dels problemes reals. A més, assenyala que els partits no estan sabent “afrontar bé” aquest discurs i posa la crisi a Ripoll com a exemple. Una situació que, segons ell, ajuda a “a consolidar el protagonisme d’Orriols com a líder política”.
L’estratègia Mitterrand: jugar amb foc
L’anàlisi dels experts suggereix que el president de la Generalitat, Salvador Illa, podria estar cometent el mateix error que François Mitterrand als anys 80. El president francès va alimentar el focus sobre Le Pen per dividir la dreta, però el resultat a llarg termini, com destaca Xavier Torrens, va ser “la pràctica desaparició del Partit Socialista francès en favor de l’extrema dreta”, on Marine Le Pen, la seva filla, pot estar a un pas d’obtenir la presidència de la República francesa. I Rodon apunta que el PSC posa el focus en Aliança, i ignora Vox, perquè li convé un independentisme “tacat de xenofòbia”, per barrar el pas a una alternativa de govern sobiranista. I alerta que aquesta estratègia és “inestable” i hi ha el dubte de si els “acabarà esclatant a la cara” als socialistes. “Quan Aliança, entre cometes, no pugui créixer més per la banda de l’independentisme, i ja ho veiem, acabarà arrossegant votants també d’altres formacions”, exposa.
