L’independentisme civil està a punt de rebre un encàrrec o, com a mínim, un suggeriment, per part de Junts per Catalunya. Així es desprèn d’un dels punts de la ponència d’estratègia que el partit portarà al seu congrés, que se celebra el del 27 al 29 d’octubre a Calella. La formació de Carles Puigdemont, que manté que les últimes eleccions al Parlament els situa com a principal partit de l’independentisme, es marca com a objectiu liderar una “rebaixa de les hostilitats” i la reconstrucció de la unitat del moviment.
Segons fonts de Junts —que aquest dilluns aprovava en l’executiva les tres ponències que a partir de dimecres rebran tots els militants per poder-hi presentar esmenes fins al 15 d’octubre— tenen “responsabilitat d’elaborar proposta com a primer partit independentista després del 12-M”. Però alhora es mostren disposats a “adherir-se” a una “entitat paraigua” que es creés amb aquest objectiu. Una plataforma que hauria d’aplegar també les entitats civils ja existents —que ja treballen també en aquesta rebaixa d’hostilitats entre elles— però que, alhora, hauria de sorgir per iniciativa de “la societat civil”. Sense més concreció sobre qui creuen que han de prendre aquesta iniciativa, almenys de moment.
Rebaixar hostilitats no vol dir amagar les divergències
Tanmateix, aquesta “rebaixa de les hostilitats” —una expressió que constarà, literalment, en el text de la ponència estratègica que se sotmetrà a l’escrutini dels militants a partir de dimecres—, no pot implicar no poder manifestar “divergències”. Segons les mateixes fonts de Junts, el que es va veure la setmana passada al Congrés de Diputats, en què els juntaires i ERC va exposar clarament els seus desacords sobre el pacte pel finançament singular, és la necessària llibertat per expressar els seus punts de vista. Aquest marge, amb una frontera que no queda clar on s’hauria de posar, és necessari per a Junts per poder aplicar una altra de les seves idees força per a la “nova etapa” política que s’obre després de “la decisió presa per la militància d’ERC per fer president un unionista”. Es tracta de l‘objectiu de ser el partit “insubornable” davant el govern espanyol i el PSOE, un terme que remarques amb insistència.
Tres ponències per al congrés de Junts
La ponència d’estratègia, titulada Esperança i alternativa. La represa de l’independentisme i el bon govern i coordinada per la diputada Mònica Sales, portaveu del grup parlamentari, és només una de les tres que s’han preparat. Les altres dues són la d’organització interna, coordinada per la diputada Jeannine Abella i que revisarà el funcionament del partit en aspectes claus, i la de model de país, titulada El país que volem i coordinada pel diputat Salvador Vergés.
Qualsevol ha de poder presentar-se a un càrrec
En la ponència organitzativa s’hi inclou una mesura que ja està provocant malestar en alguns sectors, com la decisió de fer que les llistes per escollir càrrecs siguin tancades i bloquejades, “per potenciar els equips i no les individualitats”. Caldrà veure si els opositors fan arribar l’allau d’esmenes que han anunciat i si en el procés d’al·legacions es transaccionen o arriben vives per votar-se durant el congrés, cosa que complicaria força la mecànica del mateix conclave. També s’aposta per eliminar qualsevol requisit d’antiguitat mínima en la militància per poder presentar-se a un càrrec del partit. Aquesta mesura, que persegueix “obrir el partit” com a casa gran de l’independentisme, es vol implementar ja de manera immediata al congrés. D’aquesta manera, al congrés de Calella es podria donar la paradoxa que algú que no pot votar –perquè el reglament del conclave sí que exigia antiguitat com a militant i el cens es va tancar el 28 d’agost– sí que pugui presentar-se en una llista per entrar a l’executiva. I, en aquest cas, no es podria votar ell mateix.
Proposen crear una Agència Catalana d’Immigració
A la ponència El país que volem, que té 18 àmbits troncals i tres de transversals –joventut, feminismes i persones amb discapacitats–, un dels apartats destacats és el titulat Repte demogràfic i immigració. “La immigració, amb eines adequades, és una oportunitat. Però si no tenim les eines és un risc, posa en tensió el model de prestacions socials”, argumenten des del partit. Per això, i tenint en compte que un dels objectius generals del partit, a més de treballar per la independència, és recuperar el Govern, fan tres plantejaments concrets sobre com gestionar l’arribada de nous catalans. “Pensem en la Catalunya dels 8 milions. I plantegem tres escenaris: què hem de fer en la situació actual, què caldrà fer quan tinguem el traspàs de les competències integrals [pactat amb el PSOE] i què faríem en un estat independent”, especifiquen. De fet, aquests tres escenaris els dibuixen en els 21 àmbits de la ponència. En l’àmbit de la gestió de la immigració, proposen un pacte nacional en l’escenari actual i la creació de l’Agència Catalana d’Immigració quan la Generalitat tinguin els competències traspassades.
Entre les funcions d’aquesta agència, hi hauria fer “el seguiment dels traspassos bilateralment amb l’Estat, fixar quotes i condicions d’arribada dels migrants i vetllar perquè vagi acompanyada de recursos per facilitar la integració”. El mateix organisme serviria per coordinar-se amb els ajuntaments per poder aplicar pacte nacional d’immigració.
