“El silenci de Waterloo és clamorós”. Aquesta és la reflexió compartida de dos dirigents de Junts respecte als escàndols que envolten la figura i la gestió de Toni Comín al Consell de la República i en la seva tasca com a eurodiputat i la gestió dels seus equips. A més, en una situació delicada, perquè Comín encara no té oficialment l’acta d’eurodiputat arran dels impediments que tant la Mesa de l’Europarlament com la Junta Electoral espanyola li posen per no complir amb requisits administratius impossibles per la seva condició d’exiliat, com prometre o jurar la Constitució des de l’estat espanyol.
En aquest context, la maquinària interna de Junts, amb molta discreció i per evitar més sortides de to de Comín, ja prepara el seu relleu a l’Europarlament. Treballen sobre diversos possibles escenaris. En primer terme, que l’Europarlament no li atorgui finalment l’acta de diputat. En segon lloc, una retirada, fet que ara per ara veuen difícil per la resistència que hi oposa, tot i les irregularitats reflectides per una auditoria, les denúncies públiques i institucionals dels seus excol·laboradors –d’abús d’autoritat i assetjament– i la manca de suports ferms dins la direcció juntaire. I, en tercer terme, es planteja la possibilitat que ni els afiliats al Consell de la República, format pel sector més abrandat de l’independentisme, li facin confiança en les eleccions de la setmana que ve. Un resultat que, segons les mateixes fonts, “podria accelerar la seva retirada”.
En tot cas, Junts ha volgut posar-se expressament de perfil en tot l’afer Comín. Precisament, aquest silenci i la manca de suports explícits de patums com Carles Puigdemont o el conseller a l’exili Lluís Puig, qui dona suport al candidat Jordi Domingo a presidir el Consell i no pas a Comín, evidencien que l’exconseller de Salut només té suport d’un grup d’incondicionals, que tampoc tenen influència en la formació. Junts només ha trencat el silenci amb un delicat comunicat sobre la presumpció d’innocència i les mesures cautelars que es planteja davant la denúncia d’assetjament d’un dels seus assistents al Parlament Europeu. De fet, el silenci que mantenia Junts incomodava a quadres del partit, sobretot territorials, que no entenien com Waterloo no feia alguna cosa davant la crisi oberta per la gestió de Comín al Consell de la República.
Els noms que hi ha sobre la taula per substituir Comín
Una opció que tampoc descarten a Junts és que Comín es faci seva l’acta de l’Eurocambra –si li acaben donant l’escó– i deixi la militància de Junts i s’adscrigui a un altre grup parlamentari. “Ha canviat de partit tres cops, no li vindria d’aquí”, comenten membres juntaires. Sia com sia, internament ja es pensa quin nom pot substituir-lo a Brussel·les si hi ha la possibilitat. Tècnicament, li pertocaria a la número dos de la candidatura europea, la jurista Neus Torbisco, exmembre de la direcció d’Òmnium i del Consell de la República. Però el fet que està establerta a Suïssa, estat que no és a la Unió Europea, i els projectes professionals i acadèmics en què està immersa dificulten la seva elecció.
Per això, qui té molts números per optar a rellevar Comín és Aleix Sarri. De fet, el seu nom fa temps que planeja. En aquest sentit, Sarri va ser durant molts anys el principal assessor de Ramon Tremosa quan ocupava l’euroescó i va ser un dels cicerones en l’atropellada arribada de l’exili a Brussel·les el novembre de 2017, després del fiasco de la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017. Sarri va treure el cap en l’espai mediàtic quan va substituir Carles Puigdemont en el debat de TV3 de les eleccions europees del 26 de maig de 2019. Va fer una primera intervenció i va abandonar el debat per delatar i denunciar l’absència dels caps de files de la seva formació als comicis: Puigdemont i Comín.
Llicenciat en biotecnologia i amb un màster en relacions Internacionals coneix bé el Parlament Europeu i, el que és més important, forma part del nucli de confiança de Puigdemont i té experiència acumulada en l’organització interna del partit. De fet, va ser un dels puntals de la campanya electoral. D’aquí que l’aposta dels juntaires sigui Sarri.
