Missing 'path' query parameter

Falten sis setmanes per al congrés avançat de Junts per Catalunya i el partit de Carles Puigdemont intenta conduir el procés amb perfil baix i sense trencadisses, mentre a ERC s’obren en canal els diferents sectors enfrontats. I un dels flancs en què tots els dirigents van més amb peus de plom és el del destí de l’encara presidenta de la formació, Laura Borràs. Tothom a Junts dona per fet que el president a l’exili recuperarà el càrrec orgànic que va deixar fa dos anys i escaig, al congrés d’Argelers, o un d’equiparable. Fins al juny del 2022 era el president de la formació que ell mateix havia impulsat i va decidir fer un pas al costat des de l’exili perquè n’agafessin les regnes els dirigents que eren a l’interior. 

En aquell moment, ja hi va haver tensió i va caldre una negociació intensa entre Jordi Turull i Laura Borràs per repartir-se l’executiva i dissenyar una estructura amb dos càrrecs destacats per evitar una votació que hauria sigut dura, amb un enfrontament entre l’aparell de l’un i la popularitat entre les bases de l’altra. Les dues parts van arribar a un acord i va començar una etapa de bicefàlia que ha funcionat amb tensions però en què la corda mai s’ha arribat a trencar. Quan s’havia de decidir si Junts sortia del Govern i es va sotmetre la qüestió a votació de la militància, Borràs es va manifestar a favor de deixar l’executiu i Turull es va abstenir de pronunciar-se. Simultàniament, Puigdemont retuitejava una piulada de Josep Rius, portaveu del partit, d’un article que havia publicat a El Punt Avui favorable també a trencar el govern de coalició amb ERC. D’alguna manera, s’ha anat configurant un panorama en què Puigdemont coincideix sovint amb les opinions de Borràs però orgànicament funciona com un rellotge amb Turull. Una fórmula que per al president a l’exili és ideal, perquè cap dels dos qüestiona el seu lideratge.

El retorn de Puigdemont al dia a dia del partit ha capgirat la formació

Després de les eleccions del 23-J del 2023 al Congrés, però, la posició de Puigdemont va començar a canviar. Va tornar a l’arena, al dia a dia del qual havia volgut separar-se quan va deixar el càrrec de president del partit. El primer pas va ser dirigir en persona les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. Aquest procés de retorn a la batalla diària ha culminat amb la seva candidatura a les eleccions al Parlament del 12 de maig i en la decisió del posicionament mantingut després per Junts. Alhora, deixava de ser eurodiputat.

Carles Puigdemont intervenint al congrés Argelers, el 4 de juny del 2022, amb Laura Borràs i Jordi Turull en la imatge de vídeo presa de la platea que es projectava darrere seu / Mireia Comas

Ara, per tant, amb la decisió d’avançar a finals d’octubre un congrés que estava previst per a la primavera del 2026, tot indica que Puigdemont podria tornar a ser president de Junts, malgrat que ningú no ho ha verbalitzat públicament i que cal comptar amb la seva tendència a les decisions sorpresa. 

No hi ha res decidit, però es treballa amb aquesta hipòtesi. I el mateix Puigdemont i Borràs estan en converses per decidir quin ha de ser el nou destí de la presidenta del partit si ha de deixar el càrrec perquè el fundador de la formació el recupera. Quan hi va accedir, Borràs era presidenta del Parlament i ara ha perdut l’escó i espera que el Tribunal Suprem respongui al seu recurs contra la sentència que la va condemnar a quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació. No ha intentat que l’amnistiïn, tot i que està convençuda que el seu és un cas de lawfare, perquè manté que ha de ser absolta. Aquesta opció requereix un procés més llarg, passant pel Tribunal Constitucional, si el Suprem no dona una sorpresa –improbable– i li estima el recurs de cassació. I si ha de recórrer al TC i aquest tribunal no l’empara, haurà d’anar al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg. Mentre tot això passa, continuarà inhabilitada de facto. En aquestes circumstàncies, no es pot presentar a eleccions ni tenir cap càrrec públic. Només en pot tenir al partit. I no pensa tirar la tovallola.

Un càrrec que la deixi en igualtat jeràrquica amb Turull

La nova batalla sorda entre Borràs i Turull està portant el secretari general de Junts a explicitar que vol repetir en el seu càrrec, per deixar clar que ell tampoc no s’apartarà. De manera que, si Puigdemont ocupa la presidència de la formació i Turull es manté com a secretari general, no està clar quin espai li quedaria a l’actual presidenta del partit.

Una de les opcions que hi ha sobre la taula és que ocupi la presidència del Consell Nacional, que Josep Rull deixarà per centrar-se en la presidència del Parlament. Però no és l’única. Borràs es vol assegurar que el seu càrrec té el mateix rang que el de Turull. El seu objectiu és que, per sota del lideratge indiscutit de Puigdemont, hi hagi dues places al mateix nivell, una per a ella i una altra per a Turull. I no està clar que la presidència del Consell Nacional faci aquesta funció. No es descarta, per tant, que la presidenta posi sobre la taula la creació d’algun càrrec de nou encuny per arribar aquest equilibri.

Després de dos anys com a secretari general en què part de l’entorn de Borràs ha anat desapareixent de l’executiva i del Parlament per raons diverses –Miquel Sàmper, Jaume Alonso-Cuevillas, Cristina Casol, Aurora Madaula–, Turull verbalitza públicament què és el que vol. En canvi, Borràs manté el silenci. Però es mou. La seva presència en actes de partit és constant, amb públic o sense, en trobades nombroses o més reduïdes, amb seccions locals de tot el país que la conviden a assistir a actes i reunions diverses. I en dates destacades com la Diada.

Explotar la seva popularitat entre militants i simpatitzants

Com es va encarregar de deixar constància l’Onze de Setembre amb fotos i un vídeo publicat al seu compte a la xarxa X, l’encara presidenta de Junts manté la seva popularitat entre militants i simpatitzants, que li demanen fer-se fotos amb ella i fins i tot volen que els signi autògrafs en fotos que ells mateixos porten preparades.

I en algunes trobades de partit en petit comitè, alguns afins li han arribat a demanar que es presenti com a candidata a la secretaria general per competir amb Turull. Un pas que ella en cap moment ha manifestat que vulgui fer –de fet ja va evitar el xoc amb Turull el 2022–, però deixa que se sàpiga que seria possible, perquè el secretari general i Puigdemont –que ha fet saber a tots els dirigents que no vol cap estridència– tinguin en compte les tensions que podria implicar. 

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter