Adam Majó, a més de ser un gran jugador de rugbi, va ser un dels pioners a les institucions de l’independentisme d’esquerres, de l’esquerra anticapitalista, que van configurar la CUP a l’assemblea de Vinaròs de l’any 2000. De fet, milita a l’esquerra independentista dels del 1990. Majó va ser el regidor cupaire a l’Ajuntament de Manresa entre els anys 2007 al 2015 i conseller comarcal del Bages. Posteriorment, se li va encomanar la tasca especial de ser el comissionat pel Centre de Manresa fins que l’any 2018 es va integrar al Govern com a director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans.
De fet, és una de les veus veteranes de la lluita independentista d’esquerres. Per això, ha generat força debat el seu darrer article al diari Regió7, en què aposta no només pel front d’esquerres que propugna Joan Tardà, sinó que també demana als partits que s’afanyin per presentar ja aquesta unitat a les eleccions municipals previstes per a la primavera de 2027. Amb el títol Un front d’esquerres per tornar a fer país, Majó abona la tesi que cal actuar amb l’oportunitat més propera, com són les municipals, per forjar candidatures entre la CUP, ERC i els Comuns.
L’exmembre del secretariat de la CUP opina que si bé “en Tardà, i encara més en Rufián, es refereixen sovint a les eleccions espanyoles, on un bloc d’esquerres i plurinacional potent podria barrar el pas als fatxes embravits”, ara com ara és més realista i més factible establir acords locals. En aquest sentit, recomana a Tardà i Rufián que abans de fer un front d’esquerres estatal, més val apuntar un pacte. Fins i tot, proposa com a idea l’històric Pacte de Sant Sebastià de l’agost de 1930, que comprometia a les forces republicanes a posar fi a la monarquia si tenien prou majoria acabar amb la monarquia.
Les municipals, la millor opció
A l’article Majó reivindica l’acord per a les municipals a fi i efecte de generalitzar candidatures unitàries -d’Esquerra, la CUP i els Comuns. I ho argüeix per quatre raons. La primera, pel que defineix com a “pura rendibilitat electoral, per no perdre els vots de les llistes que no arriben al 5% i minimitzar els serrells que apareixen en aplicar la llei d’Hondt”. En segon lloc, opina que amb “una sola llista en lloc de tres hauria de ser més fàcil superar els cercles de cada partit i formar equips potents i ben compensats”. La tercera, “perquè l’electorat tendim a premiar les llistes unitàries, àmplies i en clau local”. I la quarta, més prosaica, és perquè “al contrari dels parlaments, als ajuntaments la llista més votada té molt avantatge a l’hora d’optar a l’alcaldia”.
A més, Majó defensa que un acord d’aquestes característiques podria enfortir la presència de les esquerres a diputacions o consells comarcals. Per altra banda, i “més enllà dels números”, conclou que aquesta fórmula refaria el “ciment” que ajuda a sostenir la idea d’un “sol poble”, que és “la igualtat de drets per tothom, la llengua catalana que ens fa únics i la justícia social en forma d’ascensor”. Val a dir que Majó, nascut a Manresa, viu des de fa vuit anys a Berga, on governa la CUP amb còmodes majories des de fa tres mandats.
