Feta la llei, feta la trampa, i la policia fent tentines. Així es pot definir la situació sobre les empreses que es dediquen a les desocupacions extrajudicials d’immobles i habitatges. Un negoci en voga que ha crescut en l’actual biosfera de la crisi de l’habitatge. De fet, ho admet la mateixa consellera d’Interior, Núria Parlón, en una resposta parlamentària escrita a preguntes de l’insistent portaveu de la matèria dels Comuns, Andrés García Berrio.
La consellera contextualitza que “l’operativa de les anomenades ‘empreses de desocupacions’ ha anat evolucionant amb el pas dels anys”. En aquest sentit, detalla com ha evolucionat la seva manera de treballar i descriu els trucs i les escletxes que aprofiten per actuar. Ara bé, Parlon no amaga que “intervenir des de l’àmbit de la prevenció és especialment complex en aquests casos”.
Així reconeix que sovint, els policies imputen els delictes a “les persones físiques individualment que els cometen i no pas a ‘l’empresa’ per a la qual treballen o a la qual representen”. Això sí, sempre que hi hagi alguna denúncia o els Mossos d’Esquadra en tinguin coneixement de la comissió d’algun delicte. A més, Interior afirma que ara com ara “no és possible oferir una explotació de les dades amb aquest caràcter específic”.
Adaptables al mercat
La resposta concreta l’evolució d’aquesta mena d’empreses i entitats. “Primerament, es presentaven als immobles ocupats i s’identificaven com a empresa de seguretat privada i representants legals de la propietat, fet que va donar lloc a la seva denúncia per intrusisme administratiu dins de l’àmbit de la seguretat privada”, informa la consellera. Posteriorment, es presentaven com a “controladors d’accés -figura que no és de l’àmbit de la seguretat privada, sinó de l’àmbit exclusiu dels espectacles”.
Finalment, Parlon afegeix que han “modificat el seu comportament, presentant-se com a mediadors, advocats i/o representants legals de la propietat”. Per tant, aquesta via fa que no es puguin denunciar les seves accions administrativament per la Llei de Seguretat Privada. Per altra banda, la consellera també relata que “en l’actualitat, una part d’aquestes ‘empreses’ actuen a Catalunya sense generar ressò mediàtic atès que tot sovint eviten donar a conèixer les seves accions, mentre d’altres utilitzen les xarxes socials per donar-se a conèixer i projectar una imatge de legitimitat i eficàcia, sovint amb l’objectiu d’atreure nous clients o generar pressió social“. És a dir, unes fan la feina en silenci, altres ho esbomben per màrqueting i altres actuen per motius més polítics que no pas econòmics.
Com actuar?
En principi, són les Unitats Regionals de Policia Administrativa (URPA) les encarregades d’inspeccionar presumptes infraccions en qüestions d’empreses que actuen irregularment. En aquest sentit, la consellera explica que els darrers plans d’acció de policia administrativa recullen, com a un dels objectius, assegurar “l’adequació a la normativa de seguretat privada en els serveis de vigilància, amb especial interès a detectar i denunciar les empreses i el personal que fan tasques de vigilància sense tenir autorització ni habilitació professional respectivament”.
Ara bé, tot i això, Parlon no amaga que “intervenir des de l’àmbit de la prevenció és especialment complex en aquests casos”. “Normalment, és necessari que la víctima informi dels fets la policia, per permetre l’inici de les actuacions pertinents i així instruir diligències per posar els fets en coneixement de l’autoritat judicial”, addueix.
Pel que fa al nombre de fets delictius denunciats contra empreses que realitzen pràctiques de desocupació -les amenaces, coaccions, agressions, violacions de domicili o qualsevol altre delicte relacionat- tampoc pot aportar dades ni fer cap relació empresarial. “S’imputen a les persones físiques que han comès l’acció i no és possible oferir una explotació de les dades amb aquest caràcter específic”, conclou.
