Diverses entitats de la societat civil han registrat una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament en la qual proposen una “via legal” per declarar la independència de Catalunya. El Cercle Català de Negocis (CCN), Reagrupament Independentista, Cercle Català per la Iniciativa Popular i Suport Civil Català volen iniciar una recollida de signatures perquè el Parlament tramiti una llei que reguli “l’estatus polític de Catalunya” a l’empara de la Constitució espanyola i “en virtut del mandat democràtic exercit pel seu poble a les urnes”. Si la Mesa del Parlament tramita la ILP, els promotors de la iniciativa hauran de recollir 50.000 signatures en quatre mesos, tot i que es pot prorrogar dos mesos més en casos excepcionals.
La Mesa del Parlament ja va tramitar fa deu dies una altra Iniciativa Legislativa Popular, registrada per Solidaritat Catalana per la Independència, que reclama a la cambra que declari la independència del país. La petició es va tramitar amb els vots a favor de Junts (2) i la CUP (1), mentre que ERC (2) es va abstenir el PSC (2) hi va votar en contra. L’entitat ha contactat a l’ANC, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell de la República o Òmnium perquè els ajudin a difondre la recollida de signatures. La proposta es basa en una proposició de llei que Solidaritat va portar al Parlament el 2011.
Explorar una via legal i constitucional cap a la independència
Tal com expliquen els impulsors d’aquesta segona ILP, la nova iniciativa per declarar la independència es coneixerà com la via legal “perquè parteix de la mateixa Constitució espanyola”. També fonamenten la proposta de llei en la jerarquia de normes, en especial en els tractats internacionals ratificats per l’estat espanyol, alguns dels quals estan integrats en la mateixa Constitució. Es tracta de la Carta de les Nacions Unides, els Pactes Internacionals de Drets Humans, el Tractat de la Unió Europea i diverses sentències i pronunciaments de tribunals internacionals i organismes de drets humans. D’acord amb aquest corpus legislatiu, la ILP proposa regular “l’estatus polític de Catalunya” perquè consideren que, des de l’any 2010, “el poble de Catalunya s’ha manifestat lliurement i democràticament a les urnes”.
Consideren que hi ha un “mandat democràtic que no s’ha resolt” i asseguren que en totes les “eleccions autonòmiques sempre han deixat una clara majoria a les aspiracions independentistes de la ciutadania presentades mitjançant els programes electorals dels diversos partits que hi ha concorregut”. La ILP recull tots els fonaments legals perquè es puguin debatre al Parlament i afegeix una memòria justificativa per recollir la “singularitat” de Catalunya. “El dret a decidir àmpliament secundat per la societat catalana, i el dret a l’autodeterminació tenen cabuda i es reconeixen a les normes internacionals que formen part integrant de la normativa interna espanyola pel fet de pertànyer a la unitat europea com a estat membre de ple dret”, insisteixen.
