“Confidencialitat”. Aquest és l’argument principal de la consellera d’Interior, Núria Parlon, per esbossar com és la lluita dels Mossos d’Esquadra davant l’ofensiva de la ultradreta al carrer. Amb aquesta raó ha excusat respondre tant a la CUP i com als comuns, per escrit i verbalment, a les seves peticions a la cambra catalana, sobre els mètodes i procediments que la policia de la Generalitat porta a terme contra una de les amenaces que tant Europol com la Directiva de Seguretat de l’Estat consideren prioritàries. De fet, fonts de la mateixa policia veuen ara per ara més risc d’accions violentes de l’extrema dreta que no pas del gihadisme.
A més, els atacs al casal independentista Popular de Sabadell i a un Kebab de Barberà del Vallès i l’incendi pendent d’aclarir a la mesquita de Piera, igual que els incidents a Torre Pacheco, a Múrcia, que han acabat amb un dels seus principals líders detingut a Mataró, han generat aquesta setmana més pressió a la consellera. I el primer que va fer Parlon va ser esquivar, amb l’excusa de manca de temps del mecanisme les interpel·lacions al ple del Parlament, haver de respondre sobre les actuacions sobre la ultradreta, preventives i d’investigació, dels Mossos d’Esquadra.
“Garantir l’eficàcia” de la feina de la Comissaria General d’Informació
Els grups parlamentaris havien rebut l’11 de juny una resposta de la consellera, signada el 26 de maig d’enguany, en què es comunicava que no respondria a les peticions de la CUP sobre com treballen els Mossos davant aquesta amenaça. En aquest sentit, cal recordar que la CUP, precisament, ja durant tota la legislatura passada, durant el govern de Pere Aragonès, va reclamar aquesta informació, fins i tot en la comissió de Matèries Secretes i Reservades de la cambra. Però el Departament d’Interior i la direcció general de la Policia van fer l’orni, només donant explicacions sobre el “calaix”, és a dir, la despesa dels fons reservats de la policia per a les seves investigacions.
L’enèsim intent dels cupaires va ser obtenir informació amb relació a l’atac patit el 15 de març de 2025, denunciat pel Casal Independentista Popular de Sabadell i la Crida per Sabadell, en què es van llançar dos artefactes explosius per part d’autors desconeguts. La resposta ha estat de manual: “La Comissaria General d’Informació està actualment duent a terme la investigació de les dues denúncies registrades a l’Àrea Bàsica Policial de Sabadell en dates 17 de març de 2025 i 19 de març de 2025”. “Atesa la fase actual de les diligències i amb la finalitat de no interferir en el desenvolupament correcte de les tasques policials, no és possible facilitar informació concreta sobre els fets investigats”, afegeix.
És en aquest punt on Parlon nega també informació sobre l’estructura del sistema de treball de la poderosa Comissaria General d’Informació. Així, destaca que com a unitat té atribuïdes, entre altres, les funcions de prevenció, investigació i persecució d’activitats delictives que representin una amenaça a les llibertats individuals o col·lectives, a la seguretat de les persones, a la pau social o a la cohesió del territori, especialment quan aquestes activitats no tinguin com a finalitat última l’ànim de lucre. Per tant, entre les tasques hi té la “recopilació i el tractament d’informació operativa vinculada als extremismes violents”. Ara bé, és força concloent a l’hora de negar-se a donar dades de com porten a terme aquestes tasques: “Per garantir la màxima eficàcia en l’acompliment d’aquestes funcions, la confidencialitat de les actuacions policials constitueix una premissa essencial”.
Un perjudici per a la seguretat pública
En aquesta línia, la consellera al·lega motius legals per rebutjar la petició d’informació i acceptats en la llei de transparència. Així, argüeix que el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta “un perjudici per a la seguretat pública”. “No es pot facilitar la documentació requerida mentre la investigació romangui oberta“, afegeix. Pel que fa a la petició de documentació de treball rellevant del cos de Mossos d’Esquadra en relació amb la resposta als grups d’extrema dreta i a les seves actuacions violentes, que reclamen CUP i Comuns, la consellera també és gasiva.
“La policia”, explica, “aborda la prevenció, la detecció i la intervenció en l’àmbit dels extremismes violents mitjançant un enfocament interdisciplinari i de coordinació amb els diversos actors institucionals i de la societat civil amb responsabilitats en aquest àmbit”. Un plantejament que, segons la consellera, permet “una millor coordinació de les accions i facilita la incorporació de perspectives diverses i complementàries”. En tot cas, només admet que es porten a terme “treballs preventius” amb “entorns professionals i associatius que tenen un contacte habitual amb la ciutadania” i al voltant de “professionals que interactuen de manera continuada amb les persones i que poden identificar amb antelació situacions potencials de risc”.
En cap cas, Parlon fa cap mena de referència als treballs en l’entorn digital i el seu control, com ara l’aplicació del programa Voyager de control massiu del trànsit de la xarxa. Un sistema sniffer de xarxes. És a dir, un polèmic sistema de rastreig de la xarxa que utilitza la intel·ligència artificial per obtenir i triar milions de dades per “prevenir” un delicte. Un sistema que costa més de dos milions d’euros l’any i que ha reportat diverses operacions d’àmbit europeu en les quals els Mossos han participat per detectar perfils i canals de les xarxes de risc d’extremisme.
De Torre Pacheco a Mataró
Per altra banda, el portaveu d’Interior dels comuns, el diputat i advocat Andrés García Berrio, -un veterà de causes polítiques als tribunals- va exigir en el darrer ple, a través d’una interpel·lació, explicacions a la consellera sobre les investigacions de com “apareixen grups d’ultradreta violenta que el que fan és convocar, per un costat, patrulles ciutadanes i, per un altre costat, fins i tot caceres, com ha passat a Torre Pacheco”. D’aquí que li demanés per la detenció a Mataró d’un dels instigadors dels incidents al municipi de Múrcia, i el fet que el Servei d’Informació de la Guàrdia Civil el consideri líder del grup d’ultradreta Deport Them Now.
De fet, el diputat dels comuns va recordar que el mes de maig va tenir lloc una manifestació on aquest líder saludava el regidor de Vox a la capital del Maresme, José Casado, i on la també diputada Mónica Lora es va manifestar. Per això García Berrio va demanar explicacions a Parlon sobre la informació que tenen d’aquest grup ultra. La resposta va ser cap dada i una reclamació de “més mitjans” per fer “més feina”. I va advertir: “Mai m’atreviria a dir-li a la Comissaria General d’Informació, ni als investigadors que tenim en cadascuna de les nostres ABP, com han de fer la seva feina”. “Al contrari”, va continuar la consellera, “sé que la fan bé i sé que estan orientant les seves prioritats a combatre els extremismes violents d’extrema dreta, els extremismes vinculats amb el racisme i la xenofòbia i els extremismes vinculats amb el terrorisme”. “I aquí fan una feina molt ben feta que requereix també un temps de treball”, va concloure.
206 alertes el 2024, 11,6% sobre la ultradreta
En tot cas, la consellera sí que ha aportat al Parlament el nombre d’alertes de radicalitzacions violentes durant el 2024. En concret, durant l’any passat hi va haver 206 alertes, de les quals 159 corresponien a possibles processos de radicalització violenta i 47, a casos d’impacte educatiu i social, que, malgrat no estar directament associats a la radicalització violenta, es van abordar des dels centres educatius. “Les deteccions es van fer en estadis primerencs, sense que aquests casos arribessin a ser una amenaça per a la societat”, puntualitza el departament. En aquesta línia recorda que “cada cas es va avaluar de manera individual i es van aplicar intervencions educatives, policials, socials o judicials”.
Dels casos coneguts, un 60,7% estaven relacionats amb el gihadisme; un 11,6%, amb la ultradreta i un 4,8%, amb extremismes d’altres etiologies. El 22,9% restant es referia a casos d’impacte educatiu i social que afectaven la cohesió social i la convivència en centres educatius, però no responien a alertes de radicalitzacions violentes. Del total d’alertes rebudes, quatre van comportar la seva notificació a la Fiscalia de Menors a efectes de protecció (menors de 14 anys especialment vulnerables davant de discursos extremistes) i vuit, a la Fiscalia. En aquests darrers casos es van instruir diligències penals: tres estaven vinculats a la ultradreta; quatre casos estaven relacionats amb el gihadisme, i un darrer cas “sense àmbit definit”.
